22 de Setembre de 2008

Ho dic amb molta antelació. Quan encara falten dos anys, com a mínim, per a les eleccions al Parlament. Si Mas no és president el 2010, el seu successor natural a CiU és Duran. Sempre, clar, que Convergència vulgui. Cosa, d'altra banda, altament improbable. Fins ara, CDC sempre s'ha comportat com el germà gran de la federació.

Al cap i a la fí, el mateix president de CiU va anunciar al darrer congrés de Convergència que a la tercera va la vençuda. Que si perd, no es tornarà a presentar. Entre d'altres raons perquè ho estableixen els estatuts del partit la reforma dels quals ell mateix va promoure. I perquè, en la vida política, amb tres convocatòries n'hi ha prou per a saber si et volen o no. Com Mitterrand que va ser president a la tercera (1981-1995) després de dues derrotes anteriors (1965 i 1974).

Però si Mas no se'n surt a les properes eleccions -si no talla el bacallà, en definitiva- el successor natural a CiU és Josep Antoni Duran Lleida. Encara no hi ha ningú a Convergència capaç de fer-li ombra. Ni tan sols Felip Puig (1958) ni per descomptat Oriol Pujol (1966). Tampoc cap dels dirigents que surten a les vuit interminables planes que ocupa la direcció de CDC a la web del partit. N'hi ha que per edat. D'altres perquè no li arriben ni a la sola de la sabata. L'únic era Roca, però com se sap Pujol es va saltar una generació a l'hora de triar el seu successor.

Que consti que, personalment, Duran em sembla encara més tibat que Mas, cosa difícil. Que no he amagat mai la simpatia personal i política que li tinc -la simpatia crec que és mútua i recíproca-. Que penso que Unió és un bluff perquè ni tan sols sabem quina força electoral té en realitat. I que a Duran, encara que no sabés res o mirés cap a una altra banda, l'empaitarà sempre el cas Treball i el cas Turisme. Fins i tot encara que no tingui conseqüències judicials per a Unió.

Però de tots els actuals dirigents de CiU -a més de Mas- és l'únic que veig amb cara i ulls per a ser presidenciable. Fins i tot malgrat que sigui (1952) quatre anys més gran que Artur Mas (1956). Amb una crisi econòmica que ha agafat a la nostre classe política als núvols -sobretot al Govern Zapatero- és l'únic que de moment dóna la talla.