e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Febrer de 2009

El primer en donar la primícia va ser Llàtzer Moix a La Vanguardia el passat 11 de gener: el periodista d'El País Jacinto Antón està a punt de treure les seves cròniques periodístiques en format llibre (RBA). L'esdeveniment cultural està previst per a aquest mateix mes de febrer. Desconec encara la data exacta.

Amb Jacinto Antón em passa un estrany fenomen meteorològic: una força superior em fa retallar i guardar els seus articles com si fossin veritables obres d'art més properes a la literatura que no pas al periodisme. Aquesta conducta obsessiva compulsiva em passa amb molts pocs altres articulistes: Quim Monzó -el de l'entrepà de tonyina era antològic-, Gregorio Morán, Pilar Rahola, Manuel Trallero, etc., citats en aquest cas per estricte ordre alfabètic.

Vaig agafar l'hàbit ara fa dos anys davant la temença que un dia siguin introbables a internet. D'ença de tan sàvia decisió guardo en una carpeta des de l'obituari que va publicar sobre el domador australià de cocodrils a un reportatge sobre els militars catalans o l'excursió de Himmler per Espanya. I, per descomptat, el relat esfereïdor d'un resistent polonès i el general del gueto de Varsòvia tancats a la mateixa gàbia del passat 9 de novembre. No me'n perdo cap.

El que em dol és no haver començat abans. Però confio que aquesta iniciativa editorial em permetrà recuperar ara alguns dels seus articles històrics. Com aquell en el que feia veure que es disfressava d'un oficial de les SS. Encara ric ara malgrat que sigui un uniforme tan sinistre. Aquesta capacitat de ficar-se en la pell d'un botxi no l'he tornat a trobar fins que Jonathan Littell va escriure Les Bienveillantes.

De vegades escriu tan bé que se li'n va la ploma. És capaç de fer bo un pilot de proves del Me-262 nazi convençut -que si no recordo malament va morir carbonitzat- o el que va abatre Saint-Exupéry sobre les aigües del Mediterrani. Si fos viu, faria bo Otto Skorzeny i tot.

Jacinto Antón és, en efecte, el nostre Anthony Beevor particular tot i que crec que no ha tocat mai la temàtica d'Stalingrad. Això no li impedeix conèixer també en profunditat altres èpoques i territoris. Com ho demostra la crònica que va publicar sobre la retirada dels Deu Mil el passat 5 de gener com si fos un deixeble Xenofont.

Confesso que, durant molts anys, vaig pensar que no existia, que era un pseudònim, que era el J.D. Salinger o el Thomas Pynchon del periodisme català.  Fins que vaig descobrir gràcies a un reportatge de TV3 que no només té cara i ulls, sinó que -com a policia militar- li va tocar fer la mili al Congrés la infausta nit del 23-F.

Divendres passat, per exemple, em va passar una cosa ben curiosa: primer vaig llegir la crítica de cinema de Lluís Bonet Mojica a La Vanguardia sobre Valkiria. Bonet és el meu crític de referència, fins i tot quan el mític José Luis Guarner encara vivia. Però no la deixava gaire bé -només dues estrelles- i dedicava la meitat de l'article en qüestió a la filmografia de Hollywood sobre el tema.

Sortosament, després vaig ensopegar amb el reportatge de Jacinto Antón a El País i el diagnòstic era contundent: la pel·lícula és fidel als fets històrics independentment de la qualitat de Tom Cruise com a actor. El reportatge incloïa fins i tot -segur que és obra seva- una foto de Claus von Stauffenberg al costat de Hitler cinc dies abans de l'atemptat del 20 de juliol del 1944. Com hagués pogut canviar la història.

I just uns dies després, dilluns passat, tornava a donar una lliçó de periodisme amb l'entrevista a David Galante, un supervivent que va perdre els pares i tres germanes a Auschwitz, a la contraportada del diari. Hi havia frases dignes de Truman Capote o Norman Mailer: "Se hace raro comer con alguien que ha estado en el infierno. Escuchándolo, a ratos cuesta no ya masticar, sino respirar." Tenia raó Llàtzer Moix: en el discreta panorama periodístic catala, Jacinto Antón és un 'rara avis'. Un veritable luxe.

PD/  Per als malpensats: amb Jacinto Antón no m'uneix lligams d'amistat ni professionals. No el conec, ni hem treballat plegats, ni tampoc és parent lluny ni proper. Ni tan sols, per raons d'edat, vam fer la mili junts: el 23-F tenia disset anys i estava a punt de fer un examen d'anglès. Tampoc estic a sou de l'editorial ni espero cobrar el 3% de la venda de cap llibre.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2181
3
Comentaris afegits 
Josep (Barcelona) 06-02-2009 - 10:16
Parlant de "rara avis", Rius...¿què hi fa un element com aquest que porta un embut al cap al costat de periodistes o escriptors de veritat? Que no veus que aquestes coses desprestigien aquest mitjà, company?
carles (Bcn) 05-02-2009 - 11:52
Totalment d'acord.... llegir Antón és una delícia, un munt de sorpreses i de saviesa"
dani gomez (Santa Fe del Penedès) 05-02-2009 - 09:16
Xavier, l'últim paràgraf sobrava... tant poca estima et tens? Mala conciència?
TORNAR