e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 d'Abril de 2009

A mitjans dels anys 90, CiU i el PP es disputaven l'herència política de Francesc Cambó: Ignasi Guardans va fitxar per Convergència i el seu germà Pau és va incorporar al Ministeri d'Indústria, amb Josep Piqué al capdavant, com a director general. Era l'època en què José María Aznar parlava català en la intimitat i fins i tot enarborava una bandera catalana al míting final del PP per a les generals celebrat al Palau d'Esports de Barcelona. Pels que ho dubten, hi ha un document fotogràfic del moment.

El seu germà Pau va deixar el ministeri el 1998 i, des de llavors, va fer una carrera professional amb èxit en el sector hoteler. En canvi, el nou director de l'Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals ha viscut gairebé dotze anys de la cosa pública. Fins i tot el seu currículum oficial -que encara es pot consultar a la web de Convergència- explica que "va iniciar la seva activitat política el 1995 com a diputat de CiU al Parlament de Catalunya". Deu ser, doncs, dels pocs casos que va començar la carrera política per dalt, segurament gràcies al seu il·lustre avi.

En efecte, l'única activitat privada que se li coneix és "treballar com a advocat" el 1992 i haver exercit abans de professor de Dret Internacional Privat a la Universitat de Navarra després de llicenciar-se i doctorar-se en aquesta universitat oficial de l'Opus a més de la Universitat de Barcelona i l'Abat Oliba entre 1988 i 1995. Només un any després va passar a ser diputat al Congrés, càrrec en el que va repetir el 2000. El 2004 va ser cap de llista de CiU a les eleccions europees, privilegi que anteriorment havia tingut tot un exsecretari general de CDC, Pere Esteve, després de fer-li el llit a Carles Gasòliba.

D'altra banda, a Convergència encara recorden el seu paper memorable en el XIII congrés del partit, celebrat a l'Hospitalet, quan va aconseguir tot solet fer aprovar una esmena contra la Constitució Europea. Guardans era el ponent i va menystenir l'esmena presentada per Euroconvergents pel no, liderada per Jordi Puigneró, de l'agrupació local de Sant Cugat, que defensava el no a la Constitució Europea si no reconeixa el català com a llengua oficial amb els mateixos drets que altres llengües amb similar nombre de parlants.

El sector euroescèptic de CDC aspirava a fregar almenys el 50% de suport, però la intervenció de Guardans va ser tan "prepotent" -la afirmació és d'una de les persones que hi era- que va superar el 80%. Crec que el tresorer de CDC encara se'n recorda de la broma perquè l'esmena va passar directament al plenari i Convergència va haver de convocar un congrés extraordinari per a desfer l'embolic.

És veritat que a Ramon Tremosa l'ha posat a dit Artur Mas -com malauradament passa a la major part de partits: a Oriol Junqueras també l'ha posat Joan Puigcercós-, però amb Ignasi Guardans també va passar el mateix. No me l'imagino enganxant cartells ni fent el porta a porta ni tan sols fent territori més enllà de l'assistència a "alguns programes de ràdio i televisió". La cita torna a ser de la seva web.

A més, des de la seva defenestració, ha donat mostres d'una notable incontinència verbal com no s'havia vist a Convergència des de feia temps. Els estirabots de l'encara membre de la direcció de CDC els ha hagut de suportar no només Artur Mas, sinó també els participants de la marxa els Deu mil a Brusel·les. Des de qüestionar el seu successor a amenaçar en trencar el carnet ha fet gairebé de tot durant les últimes setmanes. Malgrat això ha rebut mostres de suport, públiques o privades, per part de dirigents com Xavier Trias o Carles Campuzan, que va defensar la seva continuïtat a Brussel·les.

Els elogis del PSC a Guardans -de Miquel Iceta a Joan Ferran- només confirmen que probabablement està més cómode treballant amb el PSOE que defensant les seves idees dins de Convergència. El seu partit li ha tolerat molt més que el que tolera un pare davant una enrabiada infantil d'una de les seves criatures. El tema de Guardans no és polític, ni tan sols laboral, és personal.

Potser l'encara eurodiputat encarna el sector moderat de Convergència -diuen que la Convergència autèntica: la de l'ambigüitat de l'època Pujol-, pero Lluís Recoder forma part del mateix sector sense tants escarafalls ni sortides de to. Al contrari, va plegar de diputat -una decisió excepcional en la política catalana, sobretot a iniciativa pròpia- per a dedicar-se exclusivament a l'Ajuntament de Sant Cugat amb excel·lents resultats: majoria absoluta a les darreres eleccions municipals. Si Guardans volia enfortir el sector moderat de CDC, més aviat l'ha afeblit en fitxar pel rival.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2202
4
Comentaris afegits 
Jaume (Taradell) 16-04-2009 - 08:29
Avui te'n casca fort en sostres eh? Perquè no li robes l'article avui i el publiques encobertament al teu pasquí digital
Montserrat (Barcelona) 15-04-2009 - 19:27
És veritat el que es comenta que Guardans té una mala llet que no hi ha qui l'aguanti? Personalment, no m'ho crec perquè la imatge és tot el contrari. Però les seves darreres declaracions em fan dubtar. Algú pot aclarir-ho?
Guillem (Barcelona-Les Corts) 15-04-2009 - 12:07
No sempre estic d'acord amb les seves opinions Sr. Rius, però avui l'ha encertada al 100%
Quim T (Barcelona) 15-04-2009 - 10:12
Una anàlisi excel.lent
TORNAR