e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Maig de 2010

El principi de la fi de Jordi Hereu

Tinc la ferma esperança que la consulta de la Diagonal sigui el principi de la fi de Jordi Hereu. La iniciativa no era una consulta, era un referèndum a la búlgara. Tot estava a punt per guanyar-lo: tres milions malbaratats, una setmana de votació, dret a vot als 16 anys i  als immigrants. Fins i tot es van empescar una cursa el diumenge abans -tancant la Diagonal la trànsit, clar- amb la inestimable col·laboració del DIR, i això que pensava que Ramon Canela era de Convergència.

Com deia Manuel Tralero, l'espectacle durant els darrers dies era digne d'una pel·lícula dels Germans Marx: amagar l'opció C a tot arreu, vots fantasma, punts de votació en seus del PSC i tecnologia digna de Mortadelo y Filemón en expressió de Pilar Rahola. En resum, una vergonya.

Vaig pensar que això de la consulta se'ls hi començava a torçar quan van haver de mobilitzar la la societat civil amb un manifest a favor de la reforma i sobretot quan el propi alcalde va ser xiulat al Palau de la Música cosa que no passava des de Franco. Només faltava el vídeo de La Vanguardia que confirmava que Hereu ens havia enredat a tots. Des de Nixon, un polític que enreda no pot continuar al càrrec.

Al final, a l'alcalde de Barcelona no li ha donat suport ni El Periódico. El rotatiu del Grupo Zeta, que dilluns passat encara publicava un editorial a favor de la consulta, va començar a canviar la seva línia informativa a partir de dimecres -amb les enquestes a peu d'urna que ja donaven l'opció C com a guanyadora- i ahir fins i tot demanava dimissions. Previsiblement perquè la dimissió s'aturi en Carles Martí. Però el millor que li pot passar a Xavier Trias és que Jordi Hereu no dimiteixi.

El problema no és Jordi Hereu, el problema és el PSC. Quan el PSC va fer el relleu de Clos per Hereu vaig pensar que pijtor no podia ser i que es mereixia una oportunitat. Al cap i a la fi, CiU critica els relleus a mig termini, però també ho va fer Lluís Corominas a l'Ajuntament de Castellar del Vallès.

El recanvi no ha funcionat. Ara la responsabilitat de tot aquest desgavell no és només de Jordi Hereu -ahir no va acceptar ni preguntes durant la roda de premsa-, sinó també del seu equip de col·laboradors més proper: Ignasi Cardelús, Eduardo de Vicente i per descomptat del poderós Enric Casas.

La patacada d'aquest diumenge és també la confirmació definitiva que el model de ciutat està esgotat i que cal un relleu urgent al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Hereu, com Zapatero, ha fet una fugida endavant amb els Jocs d'Hivern i la reforma de la Diagonal.

Si Pujol va governar 23 anys, el socialistes porten governant ininterrompudament a l'Ajuntament Barcelona -i a la Diputació, per cert- des de fa més de 30 anys. Pujol va començar el 1980, els socialistes un any abans: el 1979. Fa tant de temps, que quan van començar no hi havia ni internet ni mòbils i la tele encata era en blanc i negre.

L'oposició municipal també hauria de treure les seves pròpies conclusions. Alberto Fernández, del PPC, ha vist recompensada la seva política d'oposició dura i s'ha afanyat a recordar que tant Trias com Portabella van donar suport a la consulta. Xavier Trias, més tou en altres ocasions, va treure ahir les ungles per primer cop. I l'alcaldable d'Esquerra va mantenir la seva línia habitual durant tot aquest mandat: ni carn ni peix.

Els barcelonins han deixat el llistó molt alt. Han demostrat que no se'ls pot prendre el pèl i sobretot que volen que els polítics els diguin la veritat. Tots els polítics, també els de l'altra banda de la Plaça Sant Jaume i sobretot els de la Moncloa. Tots plegats n'haurien de prendre bona nota.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1885
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR