12 de Novembre de 2008

El lideratge de Montilla, a prova

Ahir em vaig quedar de pedra quan -després sentir com els treballadors de Nissan cridaven allò de "Montilla, dimisión" a les portes del Parlament- em dirigia a corre-cuita a la sala de premsa i vaig ensopegar amb el president de la Generalita, José Montilla, i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, xerrant amb uns companys de premsa. Sospitosament, quan vaig treure el mòbil per a immortalitzar un moment històric, Montilla i Nadal van donar per acabada la reunió.

Malauradament, el president de la Generalitat ha demostrat amb la manifestació de Nissan una manca de reflexos molt superior a la que va demostrar el president del Parlament, Ernest Benach, en la polèmica per l'Audi A8. Benach, com és públic i notori, va trigar cinc dies en fer autocrítica: la polèmica va esclatar un dijous a través de l'ABC i no va comparèixer davant els mitjans fins el dilluns següent.

Montilla, ahir, va desaprofitar una oportunitat d'or per reunir-se amb els treballadors de la multinacional. Ja sé que la consellera de Treball, Mar Serna, sí que ho va fer. I que tard o d'hora seran rebuts al Palau de la Generalitat. Però en política els reflexos són encara més importants que en futbol. Potser la badada no és atribuible només al president de la Generalitat, però sincerament vaig trobar a faltar en el seu entorn un José Zaragoza o un Miquel Iceta que li digués què havia de fer. I això que Joaquim Nadal també en sap un niu perquè deu tenir el record com a portaveu del Govern. Amb Toni Bolaño hagués passat?.

El lideratge dels polítics es posa a prova en els moments difícils. Si després dels insults que li van dedicar, Montilla s'hagués reunit en un despatx del Parlament amb obrers de l'empresa hagués quedat com un senyor, hagués desactivat la manifestació i en els diaris d'avui -que no he tingut encara ocasió de veure a l'hora d'escriure aquestes línies- hagués estat portada gairebé amb tota seguretat.

En tota la crisi de Nissan en particular i de la indústiria de l'automòbil en general, el president de la Generalitat ha demostrat una alarmant manca de visió que ahir no va desaprofitar Artur Mas. En la sessió de control, el líder de CiU  ja va etzibar-li que "vostè ha estat ministre d’Indústria durant tres anys", que ha tornat de París "amb les mans buides" i que els problemes de Nissan "vénen de lluny".

Montilla es va posar a la defensiva "per aquestes desqualificacions" i va cometre la relliscada de vantar-se que, quan era ministre, "es van produir les xifres rècord de producció d’automòbils a Espanya i a Catalunya". "No era mèrit meu, no era mèrit meu, evidentment, no ho era, era del mercat i de la situació econòmica", va haver de puntualitzar tot seguit.

Però un predecessor seu, Jordi Pujol, recordava el passat 30 d'octubre, en un acte per reivindicar la seva obra de govern, que el primer que va fer en caure el Mur de Berlin va ser anar a la seu de Volkswagen a preguntar pel futur de Seat. Sens dubte, una idea excel·lent atès que Alemanya, històricament, sempre ha mirat més a l'est que no pas al sud d'Europa.

En canvi, no hi ha constància que, quan era titular d'Indústria, José Montilla s'interessés per la Seat o per Nissan. I el viatge de dimarts passat a París per a reunir-se amb el CEO de Nissan, Carlos Goshn, devia ser tan improvisat que no sortia ni a l'agenda oficial del Govern.

Segurament només volia una foto abans de la manifestació convocada l'endemà per UGT -sindicat que, per cert, li va donar suport a les darreres eleccions al Parlament- i CCOO en defensa dels llocs de treball de Nissan. De Nissan i de Seat, de Frigo, de Pirelli, de Tyco, de Delphi.

La manifestació, ves per on, va comptar amb una àmplia representació de dirigents del PSC com ahir recordava Daniel Sirera: la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre; el viceprimer secretari i portaveu socialista, Miquel Iceta; el secretari portaveu adjunt al Parlament, Joan Ferran; el secretari de Formació i Ciutadania, Josep Maria Sala; i el secretari de Programes i Acció Sectorial, Jaume Collboni.

També d'altres forces polítiques com Esquerra amb el seu secretari general, Joan Ridao, al capdavant a més del diputat al Congrés Joan Tardà, el secretari de Política Social, Josep Ginesta, i el secretari de Moviments Socials, Pere Aragonès. També, finalment, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, -en aquest cas no sé si amb Audi A6- i la diputada al Parlament Mercè Civit.

Tant se val, perquè la reunió de París devia ser tan infructuosa que ni tan sols va haver-hi foto oficial i el comunicat de la Generalitat només parlava de "projectes de futur". La prova és que cada diari de paper titulava diferent: l'Avui, per cert, el més crític de tots.

El fet no va impedir, tanmateix, que la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Carme Figueras, gairebé en estat d'eufòria, destaqués l'endemà en roda de premsa "el lideratge del president Montilla, que assumeix les seves responsabilitats davant la crisi i busca solucions per als problemes del teixit industrial català". L'endemà, només tres dies després del viatge llampec de Montilla a París, la multinacional confirmava la reducció de plantilla de 1.680 persones.

Tampoc que l'altre portaveu adjunt, Joan Ferran, insistís dimarts passat que "el lideratge del president Montilla és indiscutible: mentre ell es reunia amb els dirigents de la Nissan i amb Zapatero a la Moncloa, Mas parlava en anglès en una discoteca", en referència al discurs que va fer el líder de CiU a la festa del Partit Demòcrata a Barcelona, el dia de les eleccions als EUA.

Però, francament, jo no veig el lideratge de Montilla enlloc encara que no tot és negatiu en la seva gestió: cal reconèixer que el president de la Generalitat ha estat el primer en parlar, sense embuts, de "crisi econòmica", cosa que s'agraeix.

Tant se val perquè d'una persona que ha estat titular d'Indústria n'esperàvem no només un coneixement més profund dels problemes del sector de l'automoció a Catalunya, sinó més capacitat de generar il·lusió i transmetre confiança. En moments difícils, els polítics haurien d'agafar el toro per les banyes. I Montilla, ahir, es va escapolir.