27 d'Octubre de 2008

El "jardiner" Ernest Benach

El president del Parlament no ho sap, però un dels motius pels quals Salvador Sostres va sortir volant d'aquest diari és perquè s'entestava a dir-li "jardiner" a Ernest Benach. Amb això sóc inflexible: al president del Parlament del teu país no se li pot dir "jardiner" per respecte institucional. Encara que el de jardiner, per cert, sigui un ofici molt més respectable que el de periodista. Si hi haguessin més jardiners al món hi hauria, segur, menys canvi climàtic.

Si les meves fonts no m'enreden -que acostumen a no enredar-me-, Salvador Sostres s'hauria casat aquest dissabte. De fet, ell mateix anunciava en un article a l'Avui el passat 3 de setembre -"Últim rampell de solter"- que després de vuit anys de viure-hi deixava el seu pis de solter. Confio, doncs, que el nou estatus civil influeixi positivament en el contingut dels seus articles en el futur. Pel que fa a l'estil no cal tocar-lo perquè és brillant.

Les meves esperances, tanmateix, són escasses perquè aquest diumenge recordava al seu bloc "la xusma de Nuñez" i dimecres deia que Duran "no s'aguanta els pets" alhora que al·ludia a una "llarga malaltia". I encara atès l'article que li va dedicar al líder d'Unió quan sortia d'un càncer. Gairebé de jutjat de guàrdia. En fi, el passat dia 1 qualificava al president de la Generalitat de "nul·litat intel·lectual". Almenys aquesta vegada no el tractava de "quinqui" del Baix Llobregat.

Curiosament, Salvador Sostres sempre diu els estirabots al seu bloc, però a efectes pràctics tant se val. Tal i com està el pati, hauria d'anar en compte perquè, que jo sàpiga, a l'Avui hi ha dues baixes recents entre Xavier Bosch i Anna Grau. No sé si la traducció és acurada, però quan vegis la barba de ton veí pelar, posar la teva a remullar que diuen. Ves a saber qui serà el nou director i sobretot què farà amb tan il·lustre col·laborador. Al capdavall, fa unes setmanes ja li van posar Empar Moliner a la plana del costat no sé si per a compensar.

Em sap greu perquè aquest article havia d'estar dedicat a Ernest Benach i a Salvador Sotres, que no s'ho mereix, li he dedicat ja tres paràgrafs. Tornant al tuning doncs, crec de debò que el president del Parlament hauria d'haver fet més autocrítica de la que ha fet fins ara al seu bloc -a Vilaweb poden estar contents: sempre posem el link-. En plena crisi, destinar 9.200 euros a extres en el vehicle oficial és una relliscada encara que no siguin els 20.000 que assegurava inicialment l'ABC. Als obrers de Pirelli, als de Nissan i als de la Seat no els hi deu haver fet gens de gràcia. Notícies com aquesta només contribueixen a la desafecció dels ciutadans de la nostra classe polítca. I no sé si serà veritat perquè de cotxes -com d'altres coses- no hi entenc un borrall, però l'altra dia em deien que amb 9.200 euros -més d'1,5 milions de pessetes- et pots comprar, com a mínim, un Matiz, el model més econòmic de la Hyundai.

Per això, tampoc és una "falsa polèmica"; els diaris en van plens encara que algun -com La Vanguardia- aprofiti l'avinentesa. Sembla cosa de Jordi Barbeta tot i que divendres estava a Pekín veient, in situ, com Zapatero pidolava una invitació. Tant se val, Benach tampoc hauria de desviar tota la responsabilitat a una institució que ell mateix presideix. I Puigcercós, que és un senyor, ha tancat files en comptes de passar factura a un dels seus rivals del darrer congrés, però tot plegat està fent un mal inncessari a ERC.

Els dirigents d'Esquerra haurien de ser més mesurats amb els petits detalls. A l'hora de votar la gent se'n recorda més d'aquesta mena de coses que dels programes electorals. I entre germans, ambaixades i tunings comença a haver-hi en excés. Deu ser casualitat, però aquest cap de setmana tant Quim Monzó com Vicent Sanchis donaven cadascú un seriós toc d'atenció a ERC. I estic convençut que ni l'un ni l'altre voten PP.

Però fetes les crítiques, és curiós com alguns han aprofitat per a faltar al respecte a la segona autoritat del país: Ignacio Camacho, un dels articulistes més sòlids de l'ABC encara que no combregui amb ell, el tractava divendres passat de "jardinero". Com Raúl del Pozo, una altra perla, a la contraportada d'El Mundo el mateix dia. I com informem avui, César Vidal, ni tan sols el tractava de "jardinero" sinó que el feia directament "barrendero" i de "paleto". Almenys Francesc de Carreras, als antípodes ideològics de Benach, també el criticava dissabte a La Vanguardia sense necessitat d'insultar-lo. També s'hi han afegit les joventuts de Ciutadans, que deuen ser quatre gats, amb ganes de sortir als diaris. O com a mínim a l'e-notícies.

La tendència de determinada premsa de Madrid a fregar l'insult -o a superar-lo- no té res a veure amb les relliscades que pugui cometre el president del Parlament en l'exercici del seu càrrec. En aquest cas, la polèmica del tuning és l'excusa perfecta per a posar-li el dit a l'ull a la segona autoritat del país. Em recorda l'ABC que, en sota la direcció de l'ínclit Luis Maria Anson, sempre convertia Narcís Serra en "Narciso Serra" quan era ministre de Defensa i després vicepresident del Govern espanyol malgrat que, com és sabut, Serra és diu Narcís i no Narciso.

En fi, per acabar, coincideixo amb el conseller Saura que una despesa com aquesta "ofèn", però a mi m'ha vingut de seguida a la memòria la despesa en fengshui per a decorar, d'acord amb aquesta tècnica taoista, tot el Departament d'Interior. I també em vaig fer un panxó de riure el mateix divendres amb un requadre publicat al Periódico. Segons aquest diari, el cotxe oficial de Jordi Miralles -com a membre de la Mesa del Parlament- "serveix fins i tot per als seus assessors". Que jo sàpiga, EUiA no ho ha desmentit. Clar que, en aquest cas, està justificat: és l'únic partit parlamentari català que encara es declara oficialment "anticapitalista, internacionalista i solidari".