e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Novembre de 2009

El dia que vaig convidar Alavedra (1)

Ara que a Macià Alavedra no el defensen ni els que han rebut premis de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta potser que ho faci jo encara que no sigui membre de tan honorable entitat. A l'exconseller -crec que me'l va presentar Salvador Sostres quan encara érem amics- el vaig conèixer quan ja estava retirat de primera línia i em va interessar més com a testimoni directe de la nostra història més recent que no pas com a figura política.

Hi ha, en efecte, dos episodis memorables en la seva trajectòria personal que ara em venen al cap. Un l'explica Ramon Pedrós, en el seu llibre "La volta al món amb Jordi Pujol" (Planeta, 2002). L'excap de premsa de Pujol descriu que el primer dia de feina a Palau se li va acostar "un conseller que en aquells moments era un pes pesat i un home fort del govern. En veure'm amb uns teletips d'Efe i d'Europa Press a la mà es fregà la testa senatorial i platejada i, amb la seva ronseria natural, va deixar caure, a tall de salutació: Què diuen, avui, aquests fills de puta?".

L'altra el paper que va jugar perquè Convergència no es trenqués a mitjans dels 90 pel conflicte entre Pujol i Roca. Ho explica ell mateix, a través d'Enric Vila, en el seu llibre de records "Entre la vida i la política" (L'Esfera dels Llibres, 2006): "L'enfrontament va anar creixent fins que, en un consell nacional de 1993, la tensió es va fer massa visible i vam estar molt a prop de la ruptura. De fet, quan jo vaig veure que la ruptura s'anava a produir, vaig fer una intervenció reconciliadora que va sorprendre molta gent. Vaig invitar a la reflexió i a susprendre el consell nacional per a meditar el que passava (...) La crisi es va salvar" (107-108).

També, ara que rep tantes garrotades del PSC per a compensar la detenció de l'alcalde de Santa Coloma, destacar que va ser l'únic convergent que va insistir en el pacte amb el PSC el 1980 després del no dels socialistes a Jordi Pujol encara trasbalsats per una victòria que se'ls hi havia escapar de les mans. També ho explica en aquest darrer llibre quan revela que va fer "una proposta al Consell Nacional de  Convergència que no va fructificar: vaig proposar d'oferir una altra vegada al PSC d'entrar al Govern. Em vaig quedar sol. I només Jaume Camps, no sé si per convicció o per pietat, em va donar el vot" (pàg. 90).

Com poden veure tenia -espero que el conservi malgrat les circumstàncies- un humor molt esmolat. A mi em va clissar de seguida. Recordo el dia que, en un acte oficial, li va dir a una altra persona: "ves amb compte amb el Rius, quan comença ensabonant en un article, després te la fum". La va encertar de ple. És una tècnica més vella que l'anar a peu que faig servir sovint.

L'últim cop que el vaig veure va ser abans de l'estiu en un semàfor en vermell de Passeig de Gràcia. Com sempre, servidor anava en moto i se'm va parar un cotxàs al costat amb xòfer. Era ell, no el xòfer, clar, sinó el que anava al darrera. Em va sotir de l'ànima: "collons, Macià, veig que encara hi ha classes". Amb la seva sornegueria habitual em va contestar amb un: "i que durin". Em vaig posar a riure, clar. Amb prou feienes vaig replicar amb un "i tant".

Amb Macià vaig trencar anys enrera una norma que no hauríem de trencar mai els periodistes: no dinar amb un polític. Em va convidar a Ca l'Isidre, un dels seus restaurants preferits. No hi he tornat més perquè només s'hi pot tornar si et conviden i, francament, no m'agrada que em convidin. Almenys, és un dels pocs restaurants catalans que no s'arrossega per una estrella Michelin.

Per això el passat dia 28 d'octubre, quan el van engarjolar a Sant Andreu de la Barca, vaig pensar que era el millor moment per a tornar-li el convit. Vaig encarregar a la millor fonda de la comarca, l'Hotel Manel, de Martorell, un bon àpat perquè li portessin: escalivada amb anxoves, rovellons, filet de vedella amb foie i pinya natural. La Guàrdia Civil només va posar una condició: coberts de plàstic, com a les pel·lícules. Almenys aquell dia va dinar bé. Espero que se'n recordi en sortir.

A més, al final em vaig estovar i vaig convidar també el Lluís Prenafeta i el Bartu Muñoz malgrat que l'ex secretari de Presidència no s'ho mereix -un cop es va acomiadar a la francesa- i l'encara alcalde de Santa Coloma el coneixia només de passada. Però això ja és cosa del proper capítol. La broma, per cert, em va costar més de 200 euros perquè a cal Manel s'hi menga bé, però pica de valent.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3407
3
Comentaris afegits 
santiago fondevila (barcelona) 18-12-2009 - 00:15
putser que algu records que el senyor? Alavedra va ser processat e impuat quan era conseller i es va salvar per la prescripci del delicte. Mes memoria i menys foie
Jordi (Barcelona) 10-11-2009 - 09:39
Doncs deuria arribar tot ben fred.
Josep-Empord (Palafrugell) 10-11-2009 - 08:40
A les pelicules, cal quedar-s'hi fins el final, i tractant-se d'una pelicula de'n Garzn, segur que el final s impredecible...o ms que presecible. Com es deia aquella obra de teatre dels Joglars de'n Boadella?...La Torna?, don no cal dir res ms.
TORNAR