e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Novembre de 2009

Encara recordo el dia que Lluís Prenafeta va voler comprar l'e-notícies. Va ser de les primeres ofertes serioses que vam rebre: fins i tot va enviar la proposta per escrit. Si la vam rebutjar és d'una banda perquè l'e-notícies no està en venda. I de l'altra perquè amb el que oferia no arribava ni al 5% del capital.

Ho vam deixar córrer, per descomptat. Però ningú pot negar la seva visió per als negocis: després de gairebé deu anys a la xarxa, e-notícies frega els 200.000 usuaris únics, segons les darreres dades d'OJD. I sense fer trampes. No com altres.

Atès el futur d'internet, fa poc va decidir impulsar un diari des de la pròpia Fundació Catalunya Oberta, però estic segur que una de les coses de les que se'n deu penedir més  Francesc Puigpelat ha estat deixar l'e-notícies per a posar-se al capdavant d'un diari d'opinió. A l'Avui, encertadament, el van fer fora perquè o fas de periodista o fas d'ideòleg. Els diaris d'opinió són propis del segle XIX.

Confesso que a Lluís Prenafeta no el coneixia fins que un dia em va convidar a dinar en un discret restaurant de d'aquells que tothom es coneix. Fins i tot es va aturar a la taula per petar la xerrada una estona un il·lustre advocat, Joan Piqué Vidal, quan començava a tenir problemes judicials. Joan Guitart -que ostenta el rècord de conseller amb Pujol: 16 anys- també hi era.

En aquell ocasió em va demanar allò que s'entén per espai mediàtic i li vaig dir el que li dic a tothom en aquest cas: si la FCO generava notícies que poguessin tenir interès per als nostres lectors les publicaríem. És una de les màximes que ha seguit al peu de la lletra des de la fundació d'aquest diari aviat farà deu anys.

L'he repetida sovint a dirigents de CDC, del PSC, d'ERC, d'Unió, del PPC o d'Iniciativa sempre que s'han queixat, en un moment o altre, del tracte rebut. També, per descomptat, de Reagrupament, de Ciutadans o de la CUP perquè, a e-notícies, hi cap tothom.  A més, les notícies no necessàriament han de ser dolentes.

No he tornat a coincidir amb Lluís Prenafeta i espero que, si és innocent, se'n surti aviat. En aquella ocasió, em va causar bona impressió perquè em va semblar que hi tocava i perquè és un planòleg convençut: em va explicar una anècdota de Pla tornat un dia de Palamós després d'haver anat de putes en plena postguerra que estic segur que va a missa.

Però jo no vaig conèixer Lluís Prenafeta quan era el totpoderós Secretari General de Presidència o l'editor a l'ombra d''El Observador', diari que tenia com a objectiu fer la competència a 'La Vanguardia'. Per això el passat 28 d'octubre quan vaig encarregar un dinar per a Macià Alavedra a escalivada, rovellons i filet de foie mentre estava engarjolat en la caserna de Sant Andreu de la Barca vaig incloure també Lluís Prenafeta. Si li havia de tornar el convit, és evident que aquell era el dia.

També vaig decidir invitar l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, ara que ha caigut en desgràcia al PSC. Al 'Bartu' el coneixia només de passada. Ara tothom ho sap, però vam ser el primer diari que vam publicar anys enrere que "L'alcalde de Santa Coloma viu al Turó Park". No cal dir que la gent pot viure on vulgui, però és ben curiós que un alcalde no només visgui al seu municipi sinó que a més, socialista com era, visqués en una zona bien de Barcelona.

Com que sempre s'ha de donar la cara, en un acte del PSC em vaig presentar quan el vaig veure als passadissos: "Soy el cabrón que publicó que vivías en el Turó Park". Es va posar a riure. Des de llavors no vaig tenir cap més contacte malgrat que em va convidar a visitar-lo un dia a l'Ajuntamenrt. M'arribaven tam-tam -sobretot d'Esquerra o d'Inicitiva- del seu caràcter populista, però almenys de portes enfora ho feia bé.

Encara recordo el titular de La Vanguardia del passat 9 de setembre: "Santa Coloma de Gramenet pagará los 150 euros del portátil escolar" (pàg 29) o el d'El Punt, d'uns dies després: "Sant Coloma, un dels pocs municipis que abaixarà els impostos municipals" (21 de setembre) amb una foto de l'alcalde somrient.

El que no ha estat mai explicat és el veto de Montilla a Muñoz com a president de la Diputació de Barcelona -era el segon de Corbacho- quan a Celestino Corbacho el van fer ministre de Treball. Corbacho y Muñoz tenien bona relació perquè era una aliança del Barcelonès Nord i Sud enfront el Baix Llobregat.

Finalment,  Monitlla va triar al fina el seu tinent d'alcalde, Antoni Fogué, que havia treballat trenta anys a la Diputació, malgrat que no tenia la rellevància pública de Muñoz. Fogué és també el marit de Manuela de Madre i algú ha volgut veure un agraïment després que aquesta no donés suport a Maragall en el famós sopar a casa de Maragall.
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3308
2
Comentaris afegits 
Lord Sergi (Barcelona) 27-11-2009 - 16:53
Menysprear en Francesc Puigpelat d'aquesta manera és realment baix. Ja li agradaria a vostè escriure com ho fa ell. Era un dels millors articulistes de l'Avui i un dels millors del país. Si estima el periodisme, sigui seriós.
antirrates hispanicus (també catalanes) (fan pudor!) 22-11-2009 - 23:31
Quan un veu aquestes relacions de poder a Catalunya, CIU, PSC Baix LLobregat o les de Madrid i València amb els Peperos o Andalucia, venen ganes de vomitar. Això és la democràcia lliberal? Per això es va acabar l'absolutisme? Per alimentar sanguneres?
TORNAR