15 d'Octubre de 2010

Tant de bo m'equivoqui, però em temo que el futur cementiri nuclear anirà a parar a Ascó malgat que les Terres de l'Ebre han cobert amb escreix la seva quota de solidaritat energètica. Com que el Govern espanyol ha deixat la decisió fins després del 28-N tot fa indicar que el municipi de la Ribera d'Ebre serà l'escollit. Ja sé que José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que prefereix Sarra però a aquestes alçades és evident que no te'n pots refiar de tan il·lustre persontatge.

Entre obrir un conflicte -un altre- amb el govern del PP del País Valencià i col·locar-li al govern amic de José Montilla, que llavors estarà en funcions, no hi ha color. I si guanya Convergència encara més perquè CiU és una ferm partidària de l'energia nuclear, fins i tot dels cementiris.

Però no hi ha dret: les Terres de l'Ebre continuen essent el cul de sac del país. És veritat que Montilla ha inaugurat recentment un pont sobre l'Ebre -li he sentit esmentar-ho almenys tres cops durant els darrers dies-, però totes les infraestructures energètiques han anat a raure sempre a aquestes comarques.

Passat el coll de Balaguer -la frontera natural entre el Baix Camp i el Baix Ebre-, al costat de l'Hospitalet de l'Infant, hi ha una de les zones amb més densitat energètica del planeta: Vandellòs I -tancada el 1989 arran d'un greu accident, però amb residus nuclears després trenta anys d'activitat-, Vandellòs II i recentment una planta de cicle combinat. A això cal afegir les dues centrals d'Ascó.

El periodista Xavier García (Vilanova i la Geltrú, 1950) -un gran coneixedor d'aquestes comarques amb dues obres cabdals com Catalunya també té Sud (1997) i Memòria de la Catalunya Nova (2001)- afirma en aquest darrer llibre que les comarques de l'Ebre tenen la sensació "d'una certa marginalitat i fins i tot de marginació" (pàg 155).

I no sé si el tripartit ha capgirat aquesta sensació malgrat les expectatives creades. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, encara afirmava en una conferència sobre l'obra de govern el passat 15 de setembre a Tortosa -que més aviat sonava a testament polític- que "les Terres de l’Ebre s’han erigit en protagonistes de la política catalana".

"Catalunya, amb el seu govern al capdavant -afegia-, ha interioritzat clarament la necessitat de l’equilibri territorial en la concepció de l’acció de Govern. Tota Catalunya, amb el Govern al cap davant, també s’ha fet seva l’Ebre". Malauradament, a Carod les conferències li sorten rodones, però una cosa és la teoria i l'altra la pràctica.