24 de Juliol de 2008

El catanyol de Montilla

Reconec que Pere Calders no és un dels meus autors de capçalera. Em passa com a Josep Pla, que em van obligar a llegir Contraban a l'escola i se'm va ennuegar durant anys. Sortosament, el temps posa cadascú al seu lloc i Pla és ara un dels meus autors venerats.

Amb Calders encara no he entrat en aquesta segona etapa perquè per culpa de les lectures obligatòries del batxillerat i perquè el conte no és un dels meus gèneres preferits. Però si el que diu Antoni Bassas a la introducció de la darrera guia editada per la Plataforma per la Llengua es veritat hi hauré de tornar aviat.

El periodista explica la seva experiència personal d'ajudar a una noia pakistanesa "a fer el resum d’uns contes de Pere Calders" i afirma que l'autor "és ideal: està ple de paraules genuïnes com 'colla' o 'amoïnar-se' i d’expressions com 'el pa que s’hi dóna' o 'el carro pel pedregar'".

L'última aproximació que he fet a la vida de Pere Calders ha estat a través dels dos primers volums de memòries d'Avel·lí Artís-Gener car, com se sap, eren cunyats. Quin català el de Tísner, senyor: net i polit com una patena. La primera edició de l'obra és de 1990, però ell mateix confessa que les va escriure amb 73 anys. I, malgrat l'exili a Mèxic, manté intacte el català de la colla de La Publicitat.

Fent una mica d'autocrítica, i ja sé que a e-notícies no estem em condicions de donar lliçons de català, la responsabilitat és sobretot de TV3 i Catalunya Ràdio, peròt ambé de Rac-1, la Com o Ràdio 4: son la referència per al català oral. Per exemple, tant de bo a Polònia diguessin "ruc" en comptes de "cabron", que ni tan sols és correcte en català.

Personalent, prefereixo també -com Antoni Bassas- "amoïnar" a "preocupar", "benzinera" a "gasolinera", "envoltar" a "rodejar", "gratar" a "rascar" i "trempar" a "vibrar" per posar només alguns exemples. Fins i tot, en els comiats, intento colar el "passi-ho-bé" en homenatge a la meva àvia materna, que el deia sempre.

Encara sort que hem recuperat "entrepà" o "bústia" perquè quan jo era petit, en ple franquisme, deiem"bocadillu" i "busson", però queda tanta feina per fer. Per això, malgrat totes les crítiques, el meu agraïment personal a José Montilla, que va recuperar "llumins" per a l'oratòria parlamentària en la sessió del passat dia 9 en una resposat a Albert Rivera sobre la crisi econòmica. Una petita contribució.