e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Novembre de 2011

Im Grunde können wir von Glück reden, dass Deutschland die Schuld am Zweiten Weltkrieg trägt. Es ist wahr, dass der Konflikt mehr als 50 Millionen Tote verursacht hat. Doch seitdem haben wir nicht aufgehört, am germanischen Busen zu nuckeln. Sie waren Trottel, denn wahrscheinlich wären sie auch ohne irgendwelche Kriege zur Großmacht des Kontinents geworden. Früher wurden Kriege mit Heeren von Soldaten geführt, doch heute haben die multinationalen Unternehmen diese Rolle übernommen.



Das Schuldgefühl der Deutschen ist die Erklärung für ihre gesamte Außenpolitik seit 1945. Sehr gut beschreibt das zum Beispiel der holländische Journalist Ian Buruma in seinem Buch "Erbschaft der Schuld.  Vergangenheitsbewältigung in Deutschland und Japan" (Verlag Carl Hanser, 1994).



Die Japaner auf der anderen Seite der Weltkugel haben nicht so viele Gewissensbisse. Natürlich waren es die Nazi-Deutschen, die den Völkermord als Massenabfertigung erfunden hatten, während die Japaner eher herkömmliche Methoden verwendeten. Aber wir haben daraus einen großen Vorteil gezogen. Wenn Angela Merkel nach Spanien reisen und sehen würde, wie viel unnütze Infrastruktur wir mit den Geldern aus dem Kohäsionsfonds gebaut haben, würden ihr die Haare zu Berge stehen.



Unser Nahverkehrsnetz ist eine einzige Katastrophe - vor allem in Katalonien, aber dafür gehören unsere Hochgeschwindigkeitszüge zu den besten der Welt. Teilweise mussten die Strecken - beispielsweise die Linie Toledo-Albaceta-Cuenca - geschlossen werden, weil sie im Schnitt nur 15 Passagiere pro Tag beförderten.



Und der Minister für Wirtschaftsförderung, José Blanco, hörte im Sommer nicht auf, immer mehr Aufträge für den AVE nach Galizien zu vergeben, denn er präsentiert sich als Kandidat für Lugo bei den nächsten gesamtspanischen Parlamentswahlen. Er erinnert mich an seine Amtsvorgängerin, Magdalena Álvarez, die sich mit dem Projekt des Hochgeschwindigkeitszuges unter dem Arm als Kandidatin für Málaga präsentierte.



Oder Flughäfen ohne Flugzeuge und ohne Passagiere, wie die von Ciudad Real, Castellón, Murcia oder Lleida und andere. Die Tageszeitung El Mundo brachte am 9. Oktober dieses Jahres eine erschütternde Reportage mit 75 Beispielen, wie man öffentliche Gelder in die Tonne kippt. Vielleicht waren einzelne Beispiele etwas offensichtlich - TV3 oder die Delegationen der Generalitat im Ausland wurden auch genannt -, aber keine der Parteien und keine autonome Region wurde verschont.



Selbst die Katalanen - die wir seit der Comèdia Divina als Geizhälse in die Geschichte eingegangen sind -, haben nicht mit Ausgaben gespart. Wir sind ja großzügig: die vorherige Drei-Parteien-Regierung reiste im Airbus 310 zur Eröffnung des Flughafens Alguaire, der nur knapp 150 Kilometer von Barcelona entfernt ist, und der Vizepräsident kehrte sogar im Hubschrauber zurück, weil er eine dringende Amtsreise ins Ausland antreten musste. Ich glaube, es war Senegal.

Ich erinnere mich noch daran, wie Zapatero sich damit brüstete, dass die spanische Wirtschaft bald "Deutschland und Italien überholen" würde (15. Januar 2007), er stellte sie in der "Champions League der Weltwirtschaften" auf (11. September 2007), oder erklärte sogar, dass "das spanische Finanzsystem zu den solidesten im internationalen Vergleich gehörte" (24. September 2008).



Zapatero selbst, der große Schuldige, übte noch am 12. Juli dieses Jahres wegen der Euro-Krise Kritik an Deutschland - zusammen mit einem weiteren Genie der internationalen Politik, Van Rompuy - und rief die "mächtigsten Länder" zur Verantwortung auf. Ausgerechnet er redet von "Verantwortung". Diese Äußerung machte er übrigens, nachdem SEAT die Fertigung des Audi Q-3 in Martorell in Betrieb genommen hatte. Zu allem Überfluss präsentierte sich Rubalcaba zum ersten Akt der Vorkampagne - einer Versammlung mit Opfern von Verkehrsunfällen - mit einem Skoda.



Deutschland hat die gewichtige Rolle in der Wirtschaft - und in der Politik - wieder eingenommen, die ihr innerhalb Europas zusteht. Wie das? Schon Dostojewski behauptete in seinem Tagebuch eines Schriftstellers (Piper Verlag, 1992) von den Deutschen - anlässlich eines Besuchs in Bad Ems (Rheinland-Pfalz) - dass "die Arbeitsweise beeindruckend" sei. "Im Vergleich zu den Deutschen arbeiten unsere Beamten viel weniger Stunden am Tag". Mit Sicherheit übertreffen die Deutschen in der Hinsicht auch uns. 



Ich gebe zu, Merkel mag kein Churchill oder Adenauer sein. Auch nicht einer der Väter Europas, die Mitte der 50er Jahre die Europäische Wirtschaftsgemeinschaft zum Laufen gebracht hatten, damit wir Europäer uns nicht mehr gegenseitig umbringen. Eine Michele Pfeiffer ist sie übrigens auch nicht. Aber wir können uns glücklich schätzen, dass es sie gibt. Wie gern hätte ich bei uns - auf der Rechten wie auf der Linken - Politiker wie Angela Merkel, die sich nicht von schnellen Schlagzeilen verführen lassen. Und das, obwohl ich Journalist bin.
 

 

P.S.: Dieser Artikel ist dem Literaturkritiker Marcel Reich-Ranicki gewidmet.

 

===============================================================

 

Sort en tenim de Merkel

 

En el fons és una sort que Alemanya fos culpable de la II Guerra Mundial. És veritat que el conflicte va provocar més de 50 milions de morts. Però des de llavors no hem parat de xuclar la mamella germànica. Van ser rucs: segurament haguessin esdevingut la potència continental sense necessitat de cap guerra. Abans les guerres es feien amb exèrcits, però ara les multinacionals han subituït els exèrcits.

El sentiment de culpa d'Alemanya explica tota la seva política exterior des del 1945. Ho descriu bé, per exemple, el periodista holandès Ian Burma en el seu darrer llibre "El precio de la culpa. Cómo Alemania y Japón se han enfrentado a su pasado" (Duomo Ediciones, Barcelona, 2011).

Els japonesos, a l'altra banda del món, no tenen tants remordiments. Clar que els alemanys -els nazis- van inventar el genocidi a escala industrial mentre que els japonesos van fer servir mètodes més rudimentaris. Però ens n'hem aprofitat amb escreix. Si Angela Merkel vingués a Espanya i veiés quantes infraestructures inútils hem construït amb els fons de cohesió, s'esgarrifaria.

Tenim una xarxa de Rodalies que és un desastre -sobretot a Catalunya- però en canvi una de la millors del món en alta velocitat. En alguns casos amb línies -com la de Toledo-Albacete-Cuenca- que van haver de tancar perquè transportàven una mitjana de 15 passatgers al dia.

I el ministre de Foment, José Blanco, no ha parat durant l'estiu de fer adjudicacions de l'AVE a Galícia perquè es presenta de candidat per Lugo a les properes eleccions generals. Em recorda la seva predecessora, Magdalena Álvarez, que es va presentar de candidata per Málaga amb l'arribada del tren d'alta velocitat sota el braç.

O aeroports sense avions i sense passatgers com els de Ciudad Real, Castelló, Múrcia o Lleida, entre d'altres. El diari El Mundo publicava el passat 9 d'octubre un reportage esfereïdor amb 75 exemples de com tirar els calés públics a les escombraries. Potser en algun cas se'ls hi veia el llautó -incloien TV3 o les delegacions de la Generalitat a l'exterior- però no s'escapava cap partit ni cap comunitat autònoma.

Fins i tot els catalans -que des de la Divina Comèdia hem passat a la història per ser mesurats amb els calés- no hem estalviat en despeses. La casa és gran: l'anterior tripartit va fer servir un Airbus 310 per fer la inauguració de l'Aeroport d'Alguaire -amb prou feines a 150 quilòmetres de Barcelona- i el vicepresident encara va tornar en helicòpter perquè tenia un inajornable viatge oficial a l'estranger. Crec que al Senegal.

Encara recordo que Zapatero es vantava que l'economia espanyola estava a punt de "superar a Alemanya i a Itàlia" (15 de gener del 2007), la col·locava en la "Champions League de les economies mundials" (11 de setembre del 2007), o fins i tot declarava que "el sistema financer espanyol era dels més sólids de la comunitat internacional" (24 de setembre del 2008).

El mateix Zapatero -el gran culpable- encara criticava a Alemanya el passat 12 de juliol -al costat d'un altre geni de la política internacional com Van Rompuy- per la crisi de l'euro i feia una crida a la responsabilitat dels "països poderosos". Ell, parlant de "responsabilitat". A més, ho deia després que la Seat posés en marxa la fabricació del Q-3 d'Audi a Martorell. Per acabar-ho d'adobar, Rubalcaba es va presentar al primer acte de precampanya -una reunió amb víctimes d'accidents de trànsit- amb un Skoda.

Alemanya ha recuperat el pes econòmic -i polític- que li pertoca a Europa. Per què? Fins i tot Dostoievski, al seu Diario de un escritor (Alba, Barcelona 2007) afirmava sobre els alemanys -arran d'una visita a la localitat de Bad Ems (Renània-Palatinat)- que "la manera de trabajar impresiona". "Comparados con los alemanes, nuestros funcionarios trabajan muchas menos horas al día" (pàg. 271). Segur que, en això, els alemanys també ens guanyen.

D'acord, potser Merkel no és Churchill ni Adenauer. Ni cap dels pares d'Europa que van tirar endavant a mitjans dels 50 la Comunitat Econòmica Europea perquè els europeus deixéssim de matar-nos els uns als altres. Tampoc Michele Pfeiffer, per cert. Però sort en tenim d'ella. Ja m'agradaria tenir aquí -a dreta i esquerra- polítics que no cauen en el titular fàcil com Angela Merkel. I això que sóc periodista.

 

 PD / Aquest article està dedicat al crític literari Marcel Reich-Ranicki

 

===============================================================

 

Suerte tenemos de Merkel

 

En el fondo es una suerte que Alemania fuera culpable de la II Guerra Mundial. Es verdad que el conflicto provocó más de 50 millones de muertos. Pero desde entonces no hemos parado de chupar de la teta germánica. Fueron burros: seguramente se hubieran convertido en la potencia continental sin necesidad de ninguna guerra. Antes las guerras se hacían con ejércitos, pero ahora las multinacionales que han subsituidos a los ejércitos.

El sentimiento de culpa de Alemania explica toda su política exterior desde 1945. Lo describe bien, por ejemplo, el periodista holandés Ian Burma en su último libro "El precio de la culpa. Cómo Alemania y Japón se han enfrentado a su pasado" (Duomo Ediciones, Barcelona, 2011).

Los japoneses, al otro lado del mundo, no tienen tantos remordimientos. Claro que los alemanes -los nazis- inventaron el genocidio a escala industrial mientras que los japoneses usaron métodos más rudimentarios. Pero nos hemos aprovechado con creces. Si Angela Merkel viniera a España y viera cuantas infraestructuras inútiles hemos construido con los fondos de cohesión, se estremecía.

Tenemos una red de cercanías que es un desastre -sobre todo en Cataluña- pero en cambio una de la mejores del mundo en alta velocidad. En algunos casos con líneas -como la de Toledo-Albacete-Cuenca- que tuvieron que cerrar porque transportaban una media de 15 pasajeros al día.

Y el ministro de Fomento, José Blanco, no ha parado durante el verano de hacer adjudicaciones del AVE a Galicia porque se presenta de candidato por Lugo en las próximas elecciones generales. Me recuerda a su predecesora, Magdalena Álvarez, que se presentó de candidata para Málaga con la llegada del tren de alta velocidad bajo el brazo.

O aeropuertos sin aviones y sin pasajeros como los de Ciudad Real, Castellón, Murcia o Lleida, entre otros. El diario El Mundo publicaba el pasado 9 de octubre un reportaje escalofriante con 75 ejemplos de cómo sacar el dinero públicos a la basura. Quizás en algún caso se les veía el plumero -incluían TV3 o las delegaciones de la Generalitat en el exterior- pero no se escapaba ningún partido ni ninguna comunidad autónoma.

Incluso los catalanes -que desde la Divina Comedia hemos pasado a la historia por ser medidos con el dinero- no hemos ahorrado en gastos. La casa es grande: el anterior tripartito usó un Airbus 310 para la inauguración del Aeropuerto de Alguaire- apenas a 150 kilómetros de Barcelona- y el vicepresidente todavía volvió en helicóptero porque tenía un inaplazable viaje oficial en el extranjero. Creo que a Senegal.

Aún recuerdo que Zapatero se jactaba de que la economía española estaba a punto de "superar a Alemania y a Italia" (15 de enero de 2007), la colocaba en la "Champions League de las economías mundiales" (11 de septiembre de 2007 ), o incluso declaraba que "el sistema financiero español era de los más sólidos de la comunidad internacional" (24 de septiembre de 2008).

El propio Zapatero -el gran culpable- todavía criticaba en Alemania el pasado 12 de julio -junto a otro genio de la política internacional como Van Rompuy- por la crisis del euro y hacía un llamamiento a la responsabilidad de los "países poderosos". Él, hablando de "responsabilidad". Además, lo decía después de que la Seat pusiera en marcha la fabricación del Q-3 de Audi en Martorell. Por si fuera poco, Rubalcaba se presentó en el primer acto de precampaña -una reunión con víctimas de accidentes de tráfico- con un Skoda.

Alemania ha recuperado el peso económico -y político- que le corresponde en Europa. ¿Por qué? Incluso Dostoievski, en su Diario de un escritor (Alba, Barcelona 2007) afirmaba sobre los alemanes -a raíz de una visita a la localidad de Bad Ems (Renania-Palatinado)- que "la manera de trabajar impresiona". "Comparados con los alemanes, nuestros funcionarios trabajan muchas menos horas al día" (pág. 271). Seguro que, en esto, los alemanes también nos ganan.

De acuerdo, quizás Merkel no es Churchill ni Adenauer. Ni ninguno de los padres de Europa que sacar adelante a mediados de los 50 la Comunidad Económica Europea para que los europeos dejáramos de matarnos unos a otros. Tampoco Michele Pfeiffer, por cierto. Pero suerte tenemos de ella. Ya me gustaría tener aquí -a derecha e izquierda- políticos que no caen en el titular fácil como Angela Merkel. Y eso que soy periodista.

 

PD / Este artículo está dedicado al crítico literario Marcel Reich-Ranicki

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2601
5
Comentaris afegits 
Pep (Badalona) 13-11-2011 - 22:52
X. Rius: ¿T'has quedat a gust amb aquest exemple de papanatisme provincià? Els alemanys fan trampes com tothom, ingenu de províncies!
Martín Martínez Martínez (Barna) 10-11-2011 - 19:54
Saber gestionar el sentiment de culpa dels altres, entre els Sabers importants!..
FERRAN (BARCELONA) 02-11-2011 - 09:45
amb un comportament tant inconscient.
FERRAN (BARCELONA) 02-11-2011 - 09:44
mundial i el teixit productiu espanyol sempre ha estat penós, impropi d'un país del primer món. Llavors, aquesta clatellada ens l'haguéssim emportat hagués estat qui hagués estat al capdavant. Una altra cosa és agreujar-ne les conseqüències, és claro,
FERRAN (BARCELONA) 02-11-2011 - 09:43
Jo diria que en Zapatero no n'és pas culpable del tot;: és un inconscient i un ignorant, sobretot pel que fa a ciència econòmica (unaa copa és no sapiguer-ne gaire i,m una altra, fer de bocamoll dient les bajanades que ha esmentat), però la crisi és
TORNAR