28 de Febrer de 2013

Dos professors de l'Abat Oliba

L'altre dia vaig tenir el segon incident amb alumnes de l'Abat Oliba en menys de sis mesos. Tot un rècord. No m'estendré sobre l'episodi anterior perquè el tenen aquí. Però resulta que van visitar el Parlament de Catalunya i em van presentar el director d'un diari anomenat El Prisma, Jaume Vives Vives. Sembla que la intenció dels dos professors que els acompanyaven -Alex Salmon, director d'El Mundo a Catalunya, i Juan Carlos Valero, periodista d'economia a l'ABC- era que féssim les paus. Així en pla col·legues. Aquí no ha passat res.

Però l'alumne en qüestió es el responsable final d'un article publicat el 23 d'octubre, d'un tal Lluís Llaquet, en el que m'acusava de només moure'm per l'"olor de los billetes", de "separatista" -això ho diu tot perquè era en pla insult- de "sacar la cartera", d'"actor y comediante nato". Per descomptat, també de viure de les subvencions i d'anar pidolant pel món, entre d'altres subtileses literàries.

Em vaig posar fet una fera, clar. No és pot anar insultant pel món. Ho he dit sempre: a una persona li pots dir fill de puta posem per cas -inclòs l'autor d'aquest article- si tens una sentència judicial que ho diu. Però l'estudiant en qüestió no només no va expressar cap mena de remordiment, sinó que a més es va arronsar. La primera norma del periodisme és que el que dius per escrit ho has de saber mantenir després a la cara.

El pitjor, tanmateix, va ser l'actitud dels dos professors esmentats com disculpant la malifeta: "es un alumno", "no es para tanto". Un d'ells em va venir a dir que, qui més qui menys, tothom n'ha dit de grosses. Ell no ho sé, però jo em responsabilitzo fins a l'última coma del que he escrit. I no sé si ho vaig entendre malament, però em va donar la sensació que encara volia arreglar les coses a fora del Parlament. En pla quinqui.

La cirereta encara la va posar un altre alumne que es va acomiadar tractant-me d'"imbecil" i "payaso" -això sí, en castellà- la qual cosa acaba de confirmar la impressió que tenia d'aquesta universitat on, per cert, la vicepresidenta del Govern ha acabat la carrera. Així qualsevol. Ara, amb professors d'aquesta mena tampoc m'estranya que els alumnes després surtin com surten.

Estic segur que si a Àlex Salmon i Juan Carlos Valero els hi haguessin dedicat un article amb els qualificatius esmentats més amunt haguessin reaccionat de la mateixa manera. Al final potser sí que, sobre els autors de l'article, hauria de caure tot el pes de la llei. Perquè una cosa és la llibertat d'expressió i l'altra la mala educació; una cosa és la crítica i l'altre l'insult.

No dubto que, malgrat tot, a l'Abat Oliba hi hi també alumnes que són dignes d'elogi. Gent pencaire. Jo en conec uns quants que es van avergonyir de l'actitud de Lluís Llaquet. Però estic segur que ara sortirà també la claca. Ahir, al twitter, quan vaig explicar l'incident, ja em vaig trobar una seguidora que donava lliçons d'educació i un altre que -amb un corona espanyola al perfil-, em deia "sectari" i "impresentable".

Potser tot plegat només és tracta d'anticatalansime encobert. Si en comptes de sortir amb una estelada a Intereconomía hagués sortit amb una bandera espanyola m'haguessin tirat floretes i tot. Malauradament, les universitats ja no s'han convertit en transmissores del saber, sinó d'ideologia. Ja no fitxen els millors, sinó un dels nostres. Però malament rai si l'Abat Oliba, que es vanta de ser catòlica, va predicant aquesta caritat cristiana pel món.

Sembla que, darrerament, al Parlament s'hi va d'excursió. Molta conya amb els controls de seguretat, però deixen entrar tothom. Temps enrere ja van acreditar a un fotògraf que els hi va dir "xuloputes" als diputats de Ciutadans -un diputat representa a tot el poble de Catalunya, no només als seus electors- i ahir uns estudiants que van pels passadissos dient "imbècils" a periodistes acreditats a la cambra. Ara els estirabots venen de l'altre banda, però prou fotut està el país com per haver d'aguantar també impertinències.