15 d'Octubre de 2008

Amb Pilar Rahola em passa una cosa ben curiosa. Sempre que em ronda pel cap un tema per a escriure un article va i me'l trepitja. Ja em va passar amb el de la bata i el de la foto. I aquest dimecres amb el que tenia fet a mitges sobre Lluís Companys. Davant el panorama tenia dues opcions: esborrar-lo o enllestir-lo.

Si m'he decidit a acabar-lo és perquè comparteixo la seva indignació personal en veure com els nostres polítics es barrallen damunt la tomba del president màrtir. Fins i tot malgrat que no sigui una de les meves figures històriques de referència.Companys està ple de llums i ombres, però al cap i a la fi el van executar per ser president de Catalunya.

No podríem deixar Lluís Companys descansar en pau?. Com diu Manuel Trallero a la nostra tertúlia -en castellà en protesta pel veto de TV3-: "Els morts cal deixar-los descansar en aquest punyetero país". Lluís Companys, en efecte, deu estar maleint des de la seva tomba el darrer espectacle del tripartit.

Crec que, en tot el procés, a Saura se li ha vist el llautó -malgrat que la néta li hagi donat la raó- perquè en ple cap de setmana ja enviava convocatòries a tort i a dret. És una llàstima que, tan afeccionat comés a la memòria històrica, el conseller d'Interior no s'agafi la rehabilitació d'Andreu Nin -permets, Pilar?- amb la mateixa fal·lera com s'ha agafat la de Companys.

L'última vegada que li vaig preguntar en roda de premsa sobre el tema -tot just s'havien descobert les que podern ser restes del POUM- va al·legar que no podien fer res perquè la troballa s'havia fet a Alcalà de Henares, localitat que en el seu manual de geografia deu estar a la Patagònia o en plena Sibèria.

A falta d'altres referents històrics, el PSC i Iniciativa s'han apropiat de la figura de Lluís Companys. Encara recordo com, temps enrere, els socialistes van fer una campanya adreçada als treballadors amb la figura del president afusellat. Companys és ara patrimoni de tots els catalans, però cal no oblidar que era militant d'Esquerra i que Esquerra ha estat menystinguda en tot el procés.

També recordo com l'octubre del 2004 la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega va assisitr a l'homenatge a Lluís Companys i va anunciar "una norma legal que permetria anul·lar els judicis del franquisme". Cito, en aquest cas, la portada d'El Periódico de l'endemà perquè, pel que fa als afers de la Moncloa o de Palau, va a missa.

Fins i tot la declaració institucional de l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, anava més enllà que la de Montilla d'enguany perquè parlava d'anul·lació en comptes de reparació. Maragall, en efecte, denunciava l'"afusellament amb pretensions de legalitat, encara no anul•lades, que encara el fan més rebutjable".

Disposats a passar llista de presències i absències he trobat a faltar ara la de Carme Chacón, ara que talla el bacallà al Ministeri de Defensa. Chacón sí que hi va anar l'any passat -amb Manuela de Madre i José Zaragoza- i va anunciar que la Llei de Memòria Històrica seria  “un text ambiciós" que  “permetria des de la iniciativa privada, poder demanar l´anul·lació de judicis” . Crec, doncs, que el Govern del PSOE tampoc ha complert.