30 de Setembre de 2008

José Montilla ha intentat fer de Jordi Pujol, però no se n'ha sortit del tot. Entre d'altres raons perquè de Pujol, per al bo i el dolent, només n'hi ha un. Fins i tot va emprar la mateixa tàctica: una minuciosa relació de xifres departament per departament. Però el debat de política general no hauria de ser un resum de l'obra de govern feta -l'anomenat llistí telefònic-, sinó el programa de govern per a aquest període de sessions. El debat de política general no tanca el curs polític, sinó que l'enceta. I, en aquest sentit, va quedar curt.

En aquesta ocasió no va sortir el Sincrotró ni el Sagarra-Garrigues -ambdós feliçment en marxa- però sí els mossos i les pimes. Malament rai quan, en el ple més important de l'any, has de destacar com a traspassos els xiringuitos de la platja i l'embassament de la Llosa de Cavall. Senyal que alguna cosa no rutlla. Em recorda Pujol que, a la seva última legislatura -quan el PP tenia majoria absoluta- sempre posava en els balanços de l'obra de govern els béns i immobles de Cardona, com si fos una fita històrica

Pel que fa la finançament, sin novedad en el frente. De fet, l'anunci de caire econòmic més important va ser la inversió de l'Estat de més de 4.000 milions que, prèviament, havia estat filtrada a El Periódico. El diari de referència del PSC s'havia avançat dilluns amb "un gran anunci" que tothom espera ara que sigui Rodalies. Entre d'altres raons perquè ja ho va anunciar un altre diari de referència, El País, el 24 de setembre: "Pacto para que la Generalitat gestione y dirija Cercanías hasta su traspaso". Caldrà veure si es amb calés o sense.

Però Montilla no és carn ni peix. Va fer l'ullet amb Esquerra -en alguna cosa s'ha de notar que està al Govern- en parlar de "vegueries" i de "consultes populars", dos dels projectes estrella del conseller Ausàs; però en canvi ni mu de Seleccions. Això sí, la pràctica de l'exercici físic "és una de les principals opcions de lleure i té una relació
directa amb la salut".

En tot cas, no tot va ser dolent del discurs d'ahir. Atesa la meva condició de català emprenyat, em va agradar molt la seva crida a no mirar-nos el melic, a tirar endavant. Certament, no tota la culpa és de l'àrbitre. Llàstima que el país està tan fotut que a un dirigent polític -a un líder polític- se li ha de demanar que transmeti també trempera, il·lusió, coratge. No cal que Montilla faci cap gran anunci ni tampoc que vulgui posar un català a la lluna en pla Kennedy, però definitivament hem perdut pistonada.