04 d'Agost de 2008

Estic a favor del diàleg amb ETA i crec en la rehabilitació dels presos, però Iñaki de Juana Chaos no hauria d'haver sortit de la presó. Almenys sense haver mostrat cap mostra de penediment i sense haver demanat perdó a les seves víctimes. També, per descomptat, haver pagat les corresponents indemnitzacions als familiars.

Cal recordar que De Juana va ser el capitost del comando Madrid d'ETA -el més sanguinari de tots: el de mitjans dels 80- amb 25 morts en la seva consciència. I, francament, un mort és un mort encara que sigui per la independència d'Euskadi, no fotem. Tant me fa que sigui un guàrdia civil, un polític o un periodista -que també n'hi ha hagut-. La vida humana no té preu.

De Juana és també el paio que va advertir el 1992 a un jutge de vigilància penitenciària que era "executable", el que va voler celebrar amb cava el 1998 l'assassinat d'un regidor d'UPN i el que va saltar d'alegria amb l'ekintza de Sevilla: la mort del regidor del PP Manuel Jiménez Becerril i la seva dona davant del seu fill. A aquest currículum, cal afegir també un intent de fuga.

Que consti que tampoc estic d'acord que l'Audiència Nacional o la fiscalia hagin fet mans i mànigues per a endarrerir la seva sortida de la presó. Però més enllà de formulismes legals la pregunta és: com pot ser que una persona condemnada a quasi 3.000 anys de presó surti després de només 20?. Fins i tot malgrat que, a Espanya, la pena màxima sigui de 30 anys i pugui acollir-se a beneficis penitenciaris tot escrivint llibres a favor del terrorisme.