12 de Desembre de 2009

De tots els directors que han passat darrerament per Catalunya Ràdio des que mana  el tripartit; Ramon Mateu és, de llarg, el que hi entén més de ràdio. Però la seva compareixença divendres passat a la comissió de control no convida pas a l'optimisme. Si volia enlluernar ses senyories ho va aconseguir gràcies a un power point.

Carmel Mòdol (ERC), en efecte, es va afanyar a felicitar-lo "pels resultats" -de manera tan entusiasta que em va venir al cap quan Marina Llansana felicitava Oleguer Sarsanedas-. Dolors Camats (ICV) va agrair "l'exposició que ens ha fet" i crec que a la eufòria s'hi va sumar, amb mesura, Joana Ortega (CiU).

I això que va dedicar més temps a parlar dels problemes de la ràdio generalista -com l'envelliment de l'audiència- que a fer autocrítica sobre els nous programes d'aquesta temporada que no han funcionat. Tant se val, els diputats i diputades van quedar tan enlluernats que a Ramon Mateu se li va escapar fins i tot un "celebro que els hi hagi agradat tant".

Però de la darrera onada de l'EGM només se salva Manuel Fuentes. La resta de la programació -en alguns casos la seva aposta personal o de la directora general, Rosa Cullell- penja d'un fil com ja vam informar als nostres lectors divendres passat. Sílvia Coppulo no només està tercera amb 56.000 oïdors, sinó que Toni Clapés està imparable a les tardes amb 147.000.

Un altre històric de la Com, Joan Barril, està en segona posició amb 41.000 oients als vespres i la franja de nit és un pou sense fons des que va marxar Jordi Basté perquè ni Bernat Soler ni Pere Escobar (amb 32.000 oients) han omplert el buit. Si no milloren aquests resultats Catalunya Ràdio no només no recuperarà el lideratge sinó que la Ser, que està a només 3.000, amenaça amb recuperar la segona posició.

Malauradament, en la primera compareixença per explicar la nova programació, Ramon Mateu va reaccionar com ho feia l'esmentat Oleguer Sarsanedas: treient pit, és a dir, restant importància al lideratge i elogiant el creixement de la ràdio en català, encara que sigui la privada. Però una emissora amb 400 empleats -Eugeni Sallent ha posat Rac-1 a dalt de tot amb una plantilla de 100 persones- està obligada a lluitar pel lideratge.

El nou director de Catalunya Ràdio -això de nou és relatiu perquè ja porta sis mesos al càrrec- va acabar dient que "no podem valorar els canvis d'una programació a la primera onada" alhora que va demanar "confiança en els projectes nous" perquè "si m'equivoco ja rectificarem". Ja no s'hi val fer més experiments perquè mai Catalunya Ràdio havia estat tan malament.

El mèrit és sobretot dels seus antecessors com Montserrat Minobis -que va arribar al càrrec després de dir-li imbècil a Aznar en antena- o Oleguer Sarsanedas, al que li havien de donar feina després de l'èxit esclatant del Fòrum. També malauradament de professionals com Neus Bonet, que es va prestar a assumir un repte que els fets han demostrat li anava gran.

Però també de la directora general de la CCMA, Rosa Cullell: al citat  Oleguer Sarsanedas no només el va mantenir quan ja estava cremat, sinó que a més li va permetre fer fitxatges personal abans del seu cessament definitiu. No sé si les noves incorporacions han acabat engruixunt ara la plantilla de l'emissora pública.

En fi, el PSC ha actuat amb Catalunya Ràdio com feia Convergència: posant periodistes de la seva confiança. Però almenys els de CiU tenien audiència. Francament, a mi tant me fa que siguin d'un color o l'altre perquè la neutralitat dels mitjans públics no se la creuen ni ells. Però que no se'ls hi vegi massa el llautó i que, com a mínim, recuperin el lideratge com Manuel Fuentes. La resta són romanços.