11 d'Agost de 2008

Com els Jocs de Hitler

Divendres passat vaig fer el meu particular boicot als Jocs Olímpics de Pequín: no vaig veure la cerimònia d'inauguració. Ni tan sols el resum del TN. Ja sé que, amb tants milions de audiència, no venia d'un telespectador, però tant se val.

L'endemà gairebé tota la premsa es deixava també seduir: "Pekín toca el cielo" (La Vanguardia), "La Xina demana pas" (El Periódico), "La Xina enlluerna" (Avui), "China se exhibe conu una apertura prodigiosa de los Juegos" (El País). Em sap greu dir-ho, però els únics que van estar a l'alçada van ser El Mundo ("La dictadura china aprovecha el escaparate de los Juegos") i Libertad Digital ("China intenta ocultar al mundo sus miserias con una espectacular ceremonia de inauguración).

Però el màxim responsable d'Amnistia Interancional a Catalunya, Pep Parés, recordava divendres passat en una entrevista a TV3 que, en matèria de drets humans, el govern xinès ni tan sols ha complert "amb el que es va comprometre quan va presentar la seva candidatura olímpica". "Al contrari -afegia-, s’ha empitjorat: són milers les persones foragitades de casa seva, i s’ha recuperat la reeducació pel treball, on pots estar quatre anys en camps de treball sense judici".

Personalment, els Jocs de Pequín del 2008 em recorden els Jocs de Berlin del 1936 o fins i tot el Mundial d'Argentina del 1978. En l'opinió pública internacional s'ha instal·lat una mica la impressió que un país com Xina només pot ser governat sota un règim que combina el partit únic i el desenvolupament econòmic.

Però estic segur que els tibetans, els iugurs i fins i tot els mateixos xinesos viurien més bé sota un règim democràtic. Votant el que volguessin i navegant per internet sense traves. Ja hem oblidat Tiannanmen?. La responsabilitat és del COI -amb Jacques Rogge al capdavant- i de la majoria d'economies occidentals que veuen Xina com un immens mercat de més de 1.200 milions de consumidors. La diplomàcia de la pela.

Fins i tot el Govern català s'ha afegit a la festa. Carod ja va signar el 28 de setembre del 2007 un acord d'intencions amb la República Popular Xina per a promocionar Catalunya a través del programa de televisió “Olympic Song Fest” que està duent a terme la Beijing New Era Advertising amb una una mitjana de 600 milions de telespectadors. Que trist tot plegat.