06 de Maig de 2009

Per enllestir aquesta minisèrie de tres articles sobre la davallada de Catalunya Ràdio cal preguntar-se finalment quina responsabilitat té Esquerra en tot plegat. Perquè el partit defensor de l'espai comunicacional català -una entelèquia que funciona a base de subvencions- i que en teoria gestiona el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació està fent un mal immens als mitjans de la CCMA amb el seu silenci per no amoïnar al PSC.

De fet -com la Sindicatura, el Síndic de Greuges o l'Oficina Antifrau- també es van repartir la Corpo: TV3 -amb Mònica Terribas- per a Esquerra i Catalunya Ràdio -amb Oleguer Sarsanedas- per al PSC. Per això estic delerós de saber què dirà ara Carmel Mòdol, un defensor aferrissat de l'esmentat espai de comunicació català, a la propera comissió de control del Parlament.

En absència seva el passat 14 de novembre, ja em vaig quedar de pedra quan la seva companya de partit Marina Llansana va qüestionar en rèplica a CiU "aquelles veus apocalíptiques que anunciaven una caiguda en picat de les audiències a partir de la nova programació i de les noves graelles, especialment en el cas de Catalunya Ràdio".

Llansana s'aferrava llavors al Baròmetre de la Comunicació, un altre invent d'Esquerra que a l'hora de la veritat només serveix per a engreixar Cultura 03 perquè el que compta per als anunciants és l'EGM. Tant se val, però confio que la diputada no s'estigués preparant el seu retorn a una emissora de la que té excedència per càrrec públic amb una ensabonada com aquesta.

Un mes després, el 12 de sembre encara reblava més el clau i va "sumar-se a la felicitació" pels canvis en la programació. Fins i tot li va demanar a Oleguer Sarsanedas, en nom del seu grup parlamentari, "fer arribar a tots i a cada una de les noves persones que tenen aquesta responsabilitat, transmetre’ls el nostre desig de bona feina i de molts encerts en aquesta nova etapa". El seu partit hauria de prohibir a partir d'ara a Marina Llansana parlar de ràdio. Almenys de Catalunya Ràdio.

En l'aportació d'Esquerra tampoc podem oblidar la de l'exsecretari de Comunicació del Govern i ara flamant president de la CCMA, Albert Sáez. Amb un sou anual de 128.000 euros anuals, Sáez és un argument en contra per a poder gaudir mai d'un bon sistema de finançament. No m'estranya que amb una retribució com aquesta prefereixi tancar els ulls davant els fets, però la caiguda d'audiència de Catalunya Ràdio també és cosa seva.

En tot cas, la responsabilitat suprema és de la directora general de la CCMA, Rosa Cullell. Ella va ratificar Oleguer Sarsanedas encara que no fos el seu candidat per a Catalunya Ràdio perquè allò que va dir tot just arribada al càrrec no s'ho creu ni ella: "La decisió sobre Terribas i Sarsanedas és del tot meva" (Avui, diumenge 11 de maig del 2008) o "No hubiera aceptado la imposición de un equipo" (El País, diumenge 11 de maig del 2008)". Aquest és un país molt petit en el que ens coneixem tots.

Encara recordo les seves paraules el dia de la presentació de la nova programació de Catalunya Ràdio -amb un rival de la competència, Carles Francino, tot felicitant Neus Bonet: mals auguris- el passat 5 de setembre: "heu fet tots un bon treball tots plegats ara només cal que ens ho diguin a l'altra banda, són els oïents". Els oïents, en efecte, ja han parlat. Si hem de fer cas del que va dir en una altra entrevista (La Vanguardia, també l'11 de maig): "Todos presionaran, pero yo gestionaré". Doncs ha arribat l'hora. Cal prendre decisions a Catalunya Ràdio. Encara que siguin doloroses.

Però el pitjor de tot és: si Catalunya Ràdio ha caigut com ha caigut de què ha servit la Llei de la Corpo?. Set anys negociant una llei que havia de ser modèlica perquè al final els partits només col·loquin els seus. I encara podríem encetar un altre tema de debat amb permís de Joan Ferran: la caiguda de l'audiència es fruit de la "crosta nacionalista" o precisament perquè estan arrencant la crosta?. S'accepten apostes.