e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 d'Abril de 2009

Tot sovint penso que els catalans som com els akuntsu, els kanoê, els pripikjura o els korubo; tribus de l'Amazònia en perill d'extinció (1). O com els habitants de les Maldives, les illes de l'Índic que poden desaparèixer amb el canvi climàtic i que busquen terra ferma (2). La desaparició dels catalans -com tants pobles que han desaparegut al llarg de la història: dels cartaginesos als asteques- no sé si vindrà per una catàstrofe natural o artificial.

La veritat és que amb dues centrals nuclears que fan figa i al límit de la seva vida operativa tenim més possibilitats de ser víctimes d'una tragèdia nuclear. Ascó o Vandellòs poden esdevenir tard o d'hora una mena de Txernobyl a la catalana (3). Amb la inestimable col·laboració de les dues empreses propietàries -Endesa i Iberdrola- i el Consell de Seguretat Nuclear, que sembla sovint que faci els ulls grossos. En aquest cas, haurem de córrer tots fins a Perpinyà com a mínim. De fet, amb Vandellòs-I ja ens va anar d'un pel el 19 d'octubre del 1989. Però sembla que les nostres autoritats no han escarmentat.

L'altra risc és un terratrèmol. Habitualment aquesta mena de desgràcies passen a Amèrica o Àsia i només els veiem sortosament a través dels Telenotícies. L'últim, el de Xina, va tenir molt de ressò no només per l'elevat nombre de víctimes, més de 10.000, sinó també per la seva proximitat als Jocs. Però el d'Itàlia està a tocar encara que el risc sísmic de la península italiana -amb alguns volcans amb actiu- sigui superior al de la península ibèrica.

Catalunya està preparada per a un terratrèmol? Que quedaria de Barcelona -o qualsevol altre ciutat del país- amb un terratrèmol de 7,5 graus a l'escala Richter, per exemple?. El d'Itàlia, amb només una intensitat de 5,8, ha deixat més de cent víctimes mortals al bell mig del país, ben a prop de la capital. Estic pendent d'un correu electrònic que he enviat a Política Territorial per a saber si cal construir a Catalunya amb mesures antisísmiques, però sospito pel silenci que no.

Toquem fusta, doncs. Però els terratrèmols no són pas aliens al país. En els darrers anys n'hi ha hagut gairebé mitja dotzena a la Selva (juny del 2002), el Ripollès (febrer del 2003), el Ripollès (setembre del 2004), l'Alt Urgell (juliol del 2007) i un altre cop a la Selva (juliol del 2008), segons dades de l'Institut Geològic de Catalunya.

Potser van esperonar la nostra pròpia decadència a l'Edat Mitjana. Al capdavall, Catalunya va patira als segles XIV i XV un seguit de terratrèmols des del primer del que se'n té constància el 1373. També n'hi hagué el març del 1427 a Amer, el mes de maig del mateix any a Olot i el 4 de febrer del 1428 a Camprodon. Si la Viquipèdia no ens enreda, aquest últim "causà mes de mil morts entre: Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs".

Si agafen l'AP-7 en direcció a Tarragona, just abans del peatge de Martorell, facin una ullada a mà esquerra, a dalt d'un turó veuran les restes d'un monestir. És l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort, fundat el 1042 i que va ser molt afectat pel terratrèmol del 1448. De fet, no se'n va poder recuperar mai -va quedar destruïda la volta de l'església i la casa dels monjos- i finalment va ser secularitzat el 1534. Actualment -entre l'incendi de juny del 2005 i les ventades d'aquest hivern- no s'hi pot ni pujar: l'Ajuntament encara no ha arranjat els camins d'accés.

Potser sóc molt sensibles als terratrèmols. A l'impacte del cinema de catàstrofes a començaments dels 70 en la meva ment adolescent -estàvem encara en ple franquisme-, cal afegir el fet que vaig arribar l'endemà dels terratrèmols de Mèxic del 19 i 20 de setembre del 85 amb uns 30.000 morts. Encara ara la xifra és un misteri. Als efectes de d'un moviment sísmic de 8,1 graus cal afegir els defectes de la corrupció, un mal endèmic en el país: molts edificis oficials, incloses escoles, es van ensorrar com un joc de cartes. I les víctimes -encara va aparèixer algun supervivent al cap de deu dies- van quedar esclafades entre plantes de formigó impossible de foradar.

La imatge més impactant va ser l'aleshores ministre de Sanitat, el malaguanyat Ernest Lluch, regalant un aparell de fabricació alemanya a Plácido Domingo. El cantant havia perdut diversos familiars en una de les zones afectades i s'havia posat al capdavant de les tasques de rescat davant la inoperància de les autoritats mexicanes. No cal dir que l'aportació espanyola no va servir de res: l'aparell era apte per a localitzar desapareguts en mines subterrànies, però no per a persones enterrades en vida en veritables blocs de formigó.

 

 

(1) Rosa Maria Bosch - "Cien grupos indígenas queiren seguir viviendo aislados". La Vanguardia, 16 de febrer del 2009. Pàg. 22

(2) Jordi Joan Baños - "Se busca tierra firme". La Vanguardia, 12 de novembre del 2008. Pàg. 10

(3) Ferran Balsells - "Las nucleares de Ascó y Vandellòs reducen cada vez más su fiabilidad". El País, 31 de desembre del 2008. Pàg. 28

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2235
3
Comentaris afegits 
Andreu (Bcn.) 09-04-2009 - 22:20
La pitjor catàstrofe que va patir Catalunya va ocòrrer quan el rei Ferran d'Aragó no es va interesar pel que deia Cristóbal Colón, i va ser la seva dona i reina de Castella, la que li va donar suport. El mal (i els complexes, i certa rancúnia) ve de 1492
James Hetfield (Alt Àneu) 07-04-2009 - 10:15
No vull ser alarmista, però quan estava estudiant arquitectura a la facultat, vaig tenir un professor de construcció que ens va explicar que si hi hagués a Barcelona un terratrèmol de més de 5 graus de l'escala de Richter tota l'Eixample aniria a terra.
Estrelles llunyanes (Enllà) 07-04-2009 - 08:23
Diria que és més probable una catàstrofe econòmica: com a Detroit, vaja, on parts de la ciutat han quedat deshabitades després que la gent marxés, sense feina. Un dèficit fiscal com el nostre és insuportable a llarg plaç. www.e-democracia.net
TORNAR