e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Juliol de 2011

Catalans: salvem Cacaolat!

No li perdonaré mai a José María Ruiz Mateos que hagi posat en perill una de les begudes preferides de la meva infància: el Cacaolat. Jo no vaig passar de la primera comunió, però ell que és de missa ha incomplert com a mínim tres manaments: no robaràs ni furtaràs, no donaràs fals testimoni i no desitjaràs els béns del proïsme. Espero que vagi a l'infern, però preferiria que anés a la presó.

Nueva Rumasa és, en tot cas, una mostra de la poca confiança que podem tenir en les nostres Administracions perquè és la segona vegada en la història que la família Ruiz Mateos engalipa a tort i a dret. De fet, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va alertar mitja dotzena de vegades sobre els problemes que podria originar una eventual inversió als pagarès de Nueva Rumasa, però ningú va fer res.

Em recorden Rubalcaba i Blanco criticant ara els bancs després que, des del govern, només hagin rescatat caixes en perill amb fons públics. En alguns casos -com la de Castella-La Manxa, controlada pel PSOE- per la gestió eixalabrada de directius que en altres temps donaven lliçons de moral: "senyor Mariano Rubio, míreme a los ojos".

Tampoc la nostra premsa va estar a l'aguait. Entre d'altres raons perquè José María Ruiz Mateos es va gastar uns 18 milions d'euros en publicitat. La intensitat de la campanya que va fer llavors em recorden a la del Somatoline Cosmetic, que surt cada dia.

Anuncis a plana sencera a La Vanguardia (5 d'abril del 2009, pàg 60), El Periódico (2 de setembre del 2009, pàg. 54), El País (17 de maig del 2009, pàg. 30), El Mundo (2 d'agost del 2009, pàg. 15). Poso la data i la plana en concret per si algun de vostès té el temps i la paciència d'anar a l'hemoreteca, però n'hi ha molts més.

La Vanguardia va arribar a publicar l'aniversari de l'expropiació de Rumasa -el 23 de febrer del 2008- un anunci de "Gestores para la libertad", una ONG fundada pels Ruiz Mateos que treballa a les presons amb un lema que ara fa riure: "Vence el mal con el bien". I el 13 de setembre del 2009 (pàg. 15) un altre amb les "empresas adquiridas tras la primera emisión de pagarés": Quesería Menorquina. Bodegas Caydsa i cinc hotels. No cal que els hi digui que ara deuen estar amb l'aigua al coll.

Però encara pitjor El Periódico, que li va fer el 26 de març del 2010 una entrevista a José María Ruiz Mateos, l'hereu de l'imperi, gràcies probablement a la gestió d'alguna consultora de comunicació. Per pietat ens estalviarem el nom del periodista. El fill gran deia perles com "del meu pare només puc dir meravelles", "ha perdonat i oblidat", "la seva vida és el treball".

Fins i tot donava la fórmula de l'èxit: "el secet és treball, treball, treball i treball". Van fer una oferta per rescatar l'esmentada Caixa de Castella-La Manxa i assegurava que "el gran projecte" del hòlding era Cacaolat: "Volem portar la marca a tot Espanya i també a l'estranger". Si es descuida.

En honor a la veritat dels pocs que ho va advertir va ser el catedràtic d'economia financiera de la Pompeu Oriol Amat. Entrevistat per la periodista Mar Jiménez a l'Avui el 23 de maig del 2010 alertava que "Nova Rumasa està emetent pagarés i ha aconseguit fins ara centenars de milions d'euros aportats per estalviadors atrets per uns interessos molt alts. Nueva Rumasa és un grup de més de 200 empreses que no consolida i que, per tant, desconeixem el seu estat financer".

"Els informes dels auditors d'algunes de les seves empreses -afegia- avisen de problemes. Es tracta d'una operació amb molts interrogants i punts febles. Dit això em pregunto perquè la Comissió Nacional del Mercat de Valors o algun altre organisme no ho examinen?".  

Vaig tenir ocasió de veure Oriol Amat en acció durant la comissió d'investigació del Carmel -va ser un dels experts independents- i acostumat a les preguntes dels nostres diputats em va sorprendre la seva punteria. Crec que el llavors director general de Gisa, Mateu Tersol, també se'n recorda perquè les va passar magres durant la compareixença.

Però en el fons la venda de Cocaolat a Nueva Rumasa -o la possibilitat que acabi a Madrid-, és una mostra més de la decadència de l'economia catalana. La nostra burgesia s'ho ha venut gairebé tot: Jabones Camp, Danone, Chupa Chups, Panrico, Caprabo, etc. Però sobretot no hem sabut substituir els sectors tradicionals per altres d'emergents.

El Telenotícies informava divendres del tancament d'Iveco -l'antiga Enasa, abans Hispano Suiza- i El Periódico aquest dissabte del de Pulligan -tot i que el conseller Mena creu que el tèxtil català està collonut-. Mort el sector de la moto -Montesa, Bultaco, Sanglas, etc- no cal que els hi digui com pateixen els supervivents (Derbi, Yamaha, Ossa).

Del sector electrònic -llevat de Taurs- tampoc queden cap de les empreses de la meva infància: Lavis, Vanguard, Corberó, Emerson. Fins i tot les multinacionals que es van empassar les empreses autòctones ara estant deslocalitzant. Potser que espavilem. El problema de Grècia és que no produeix res.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1814
3
Comentaris afegits 
Vull Cacaolat (@vullcacaolat) (Barcelona) 31-07-2011 - 18:51
Vichy Catalan per ara sn els nics que han dit a les clares i en pblic que els interessa la marca Cacaolat, el producte i mantenir la plantilla. Els primers que han posat calerons damunt la taula. Que s'ho quedin, no?
Francesc (Barcelona) 27-07-2011 - 12:00
L o que esta passant amb Cacaolat i demes empreses del grup es la conseqncia de la falta de regulaci dels mercats secundaris. Fins que no tinguem una legislaci mes forta amb aquestos temes, estem exposats a aquestos tripijocs financers.
Pere Serrat (Barcelona) 24-07-2011 - 10:57
S noi, ens estem quedant en calotets. Als anys 60 i 70 es pos de moda el 'lumumba' que era Cacaolat amb brandy (en diem conyac, encara), que era hipercalric per estava de collons, calent, natural o fred. I s, el teixit industrial est finiquitat..
TORNAR