e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 d'Octubre de 2008

Enric Juliana escrivia diumenge passat l'article més bo de tota La Vanguardia. I que consti que, a mi, Juliana no m'acaba de fer el pes. Li reconec el mèrit d'haver diagnosticat la síndrome del català emprenyat, però de vegades no l'entenc. Deu ser cosa meva, que no estic al seu nivell intel·lectual.

En canvi, hi ha una colla de gent per als quals la paraula de Juliana és com la paraula de Déu. Jordi Pujol inclòs malgrat que està l'altra banda ideològica. L'expresident li va presentar "La rectificación" -un llibre col·lectiu molt bo que va passar relativament desapercebut- i l'ha citat en públic i per escrit més d'un cop.

L'article només era superat -a la resta de la premsa- per l'entrevista exclusiva d'Ernest Alòs des de Frankfurt a Andrew Ylie, el Xacal, -l'autèntic, no el de la pel·lícula-: l'agent literari de més anomenada. En aquest cas, les declaracions l'haurien d'haver retallat tots els editors d'Espanya -dimarts publicaven una plana amb les reaccions- perquè deia coses com que "si no protegim el llibre ens passarà el mateix que amb la música".

Però, tornant a Juliana, encapçalava el seu escrit amb un titular dels que couen al Departament d'Interior: "on és l'Andreu Nin?". L'autor, gens sospitós de pertinença a la Brunete mediàtica i que jo sempre he sospitat que és la quota progre de la direcció de La Vanguardia, repassava el jutge Garzón de dalt a baix per la seva intenció de desenterrar els morts del franquisme.

Encara no sé si Garzón actua de bona fe o simplement busca titulars. Després de l'epoca gloriosa en què empaitava Pinochet deu tenir síndrome d'abstinença. Garzón és a la justícia el que Superman és al món dels còmics. No només és capaç de ficar-se en aquest embolic sinó també -en la mateixa setmana- ordenar la detenció d'un munt de presumptes terroristes islàmics i l'endemà deixar-los en llibertat. Em consola de saber que almenys, a diferència dels nostres experts en memòria històrica, s'ha proposat comptar les víctimes d'un i altre bàndol.

Al capdavall, amb el PSOE no va passar de Delegat del Pla Nacional contra les Drogues, un premi de consolocació després d'haver anat de número dos per Madrid. Felipe González va guanyar probablement les seves darreres eleccions gràcies al jutge tot i que després no se'n va recordar. I els mateixos que l'ensabonen -la indirecta és pel País- haurien de recuperar de les catacumbes de l'hemoroteca el que deien quan investigava els GAL.

Per això Enric Juliana va fer un article amb coratge: "Visto desde Madrid, el espectáculo justicialista resulta interesante. Aplauden a Garzón quienes en los años noventa le acusaban de conspiración contra la izquierda, y le critican hasta el insulto quienes hace quince años le ensalzaban como nuevo Cid Campeador".

"El justicialismo, por ejemplo -afegia-, pone en entredicho a la Assemblea de Catalunya, cuyo lema era "Llibertat, amnistia i Estatut d´Autonomia". Garzón cuestiona los fundamentos de 30 años de democracia, y algunos de los que estos días le aplauden parece que aún no se han dado cuenta".

Si tirem del fil del franquisme -que en efecte es fruit d'un cop d'estat-, tirem també del fil de l'altre bàndol?. El franquisme té Málaga i Badajoz, però el republicà Paracuellos. Encara recordo el que cridaven els feixistes -no sé si amb justificació o no- en plena Transició: "Carrillo, al paredón". Per això, l'únic que s'ha atrevit a dir que això és un disbarat ha estat Manuel Fraga perquè, com diu la dita, quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. En canvi, l'exsecretari general del PCE es manté en silenci.

Posats a passar comptes encara recordo també una entrevista televisiva a Ramón Serrano Suñer en la que semblava un avi inofensiu. I juraria que, anys enrera, encara tenia un carrer dedicat a Gandesa perquè, per banda de mare, era d'aquesta banda del país. Però l'altre dia el vaig estar buscant al plànol del municipi i no el vaig saber trobar. O sigui que m'enreda la memòria o la història.

Tant se val, el ministre més nazi de Franco va tenir la sort de caure en desgràcia el 1942. Sempre he pensat que la defenestració de Ramón Serrano Suñer l'agost del no va ser a causa de la marxa de la guerra, sinó que li va posar les banyes a la seva dona, germana de Carmen Polo. Com revelava Gregorio Morán en una sabatina memorable, l'11 de desembre del 1999, Carmen Díez de Rivera, va ser-ne el resultat.

En fi, dilluns passat un altre progressista, el notari Juan José López Burniol, que ha passat fins i tot per Ciutadans pel Canvi, discrepava també del jutge Garzón. En aquest cas a El Periódico: "Discrepo de l'acte del jutge Garzón. La transició va ser fruit d'una transacció. I Antoni Puigverd, en el mateix sector ideològic, deia dimarts a can Cuní que Garzón havia entrat "com un elefant en una cristalleria".

Garzón ha encetat un meló que no se sap com acabarà. Només a Catalunya, va haver-hi 8.600 morts a la rereguarda republicana segons xifres d'un historiador tampoc sospitós de connivència amb l'enemic: Josep Termes, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a "La Guerra Civil a Catalunya". Ed. Pòrtic). Aquests a qui reclamen? a la Generalitat?.

Ja ho deia Enric Juliana -i prometo que és l'últim cop que el cito, almenys en aquest article-: "Si 1936 fue ayer, que se vaya preparando la actual Generalitat, heredera legal de la Generalitat republicana, para hacer frente a las reclamaciones de los descendientes de las personas asesinadas arbitrariamente por las patrullas de control,dado que la administración presidida por Lluís Companys, con amplias competencias sobre orden público, no garantizó su seguridad"

A qui no sé és a qui reclamarem per la mort d'Andreu Nin, el millor traductor del català al rus que ha tingut mai la cultura catalana: si al SIM, a Negrín, al NKVD, al PSUC o directament al conseller Saura. Tant me fa, les investigacions no li tornaran la vida.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1599
1
Comentaris afegits 
iñaki (bcn) 24-10-2008 - 19:45
Va molt bé que la dreta catalana es vagi desenmascarant com el que sempre ha estat. Van finançar i recolzar el cop d'Estat i ho tornarien a fer si perillés la seva posició dominant. Si Catalunya avui no és independent és per culpa seva.
TORNAR