e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 d'Octubre de 2009

Encara no sé si Joan Carretero és el Francesc Macià del segle XXI o serà una flor d'estiu en la política catalana. Però de moment, per a fer un símil futbolístic, és com si haguessin arribat a la final de la Champions. O com si el Puigcerdà guanyés la Copa Catalunya. Cosa encara més difícil perquè es van retirar quan estava a tercera territorial.

Oriol Pi de Cabanyes recordava el passat 28 de setembre en un article a La Vanguardia que Francesc Macià va assolir una "victoria fulminante" amb un partit creat "apenas un mes antes de les elecciones". I si algú té cap dubte també pot consultar el clàssic de Dolors Ivern sobre Esquerra (1), que explica que va ser la unió de quatre grups: l'Estat Català de Francesc Macià; el Partit Republicà Català de Lluís Companys; el grup de L'Opinió de Joan Lluhí; i tota la resta. A les eleccions del 31 tothom donava per guanyador els d'Acció Catalana, un dels fiascos electorals més sonats de la història de Catalunya.

Macià, en efecte, només va tenir nomes un mes i a Carretero li queda un any per a les eleccions. Ciutadans -que no s'emprenyin els reagrupats per la comparació- ja va demostrar que amb les noves tecnologies es pot arribar al Parlament sense sortir a TV3. I em consta que a Reagrupament espremen a fons les noves tecnologies malgrat que, en les relacions amb la premsa, encara estan una mica verds.

Si Regrupament fa tanta por al PSC és perquè encara que no surti pot impedir la reedició del tripartit. Només cal veure les reaccions de Joan Ferran, Joan Tapia o Jordi García-Soler. Aquest darrer, per cert, malgrat cobrar un sou públic a càrrec de Catalunya Ràdio. Senyal inequívoc que van bé. De fet, Maragall ja va reconèixer que, a les eleccions del 2003, li van faltar per a ser president els 50.000 vots de l'esquerra que se'n van anar a EUiA.

A més, Joan Carretero és l'antítesi de la política com l'entenem a casa nostra: a les fotos surt sempre amb cara de mala llet, no hi ha manera d'arrencar-li un titular i fuig dels mitjans de comunicació com de la pesta. A la seva època de conseller -a mi m'ho va confessar el seu cap de premsa- només llegia l'Avui i el Mundo Deportivo encara que costa de creure que es pugui fer de conseller sense llegir l'e-notícies. Ara em consta que ja ens llegeix.

És la discreció absoluta: a la manifestació de l'Onze de Setembre devia ser l'únic que no donava cops de colze per a retratar-se al costat de Laporta. Quan va presentar Reagrupament a Barcelona me'n vaig anar fins a les cotxeres de Sants amb la sana intenció de fer-li una entrevista, però després de dos minuts de monosíl·labs ho vaig deixar córrer. I dissabte, al Palau de Congressos -quan els assistents cridaven allò "Carretero, president, Catalunya independent"- ni tan sols va fer un pas endavant. Amb els braços alçats hagués estat, sens dubte, la foto del dia.

A diferència d'altres polítics, les diu com les pensa des de la famosa entrevista a La Vanguardia. El titular li va costar el càrrec, però malauradament el temps li ha donat la raó. Per descomptat en política, però també en economia perquè a hores d'ara ja és evident que Zapatero no ens treurà de la crisi, sinó que ens hi enfonsarà del tot. I això que de demagògs n'hi ha tot arreu. També a Catalunya.

En alguns casos es massa franc i tot perquè rebaixar la Generalitat a una "xorrada" i dir que el president del Barça és "mil vegades" més important que el president de la Generalitat és impropi d'un nacionalista com ell -encara que sigui independentista- per allò del degut respecte institucional.

Tant se val, és dels pocs polítics al que no han recol·locat al Senat o al CAC. Fins i tot va rebutjar una oferta de Puigcercós per a encapçalar les llistes d'Esquerra per Girona a les últimes eleccions. A mi em sembla honest. Francament, és dels pocs políics que conec al que li compraria un cotxe de segona mà.

A més, el millor que li podia passar a Reagrupament és que Joan Laporta no s'hi hagi ni atansat durant el cap de setmana. Laporta juga a la puta i la ramoneta entre CiU, ERC i Reagrupament. Però el que necessita Reagrupament són pencaires, no estrelles del futbol. Encara que siguin presidents del Barça.

Laporta només estaria a gust en un Partit Laportista, una força política feta a la seva mida amb ell de cap de llista i els palmeros de sempre -Salvador Sostres, Anton Maria Espadaler, Fermí Puig, etc- farcint la resta de la candidatura. A CiU ja no en volen saber res i espero que Puigcercós no cometi l'error d'oferir-li un lloc a les llistes. Massa en un mateix galliner, que deia la meva àvia.

 

 

(1) Maria Dolors Ivern - "Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936). Publicacions Abadia de Montserrat (1988)
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3042
9
Comentaris afegits 
Rosa (Barcelona) 25-10-2009 - 23:18
Carretero viu i és metge a Puigcerdà, però va nèixer a Tremp (Pallars Jussà)
jrp (sbd) 11-10-2009 - 02:02
Molt bones reflexions Sr Rius. Com diu el blocaire Manel Bargalló (del BlocGranSobiranista) i en part sembles ratificar en el teu escrit: Carretero no és líder només per a un moviment, és líder per a tota una nació. Endavant Reagrupament!
J.Cardona (Corbera de ll.) 08-10-2009 - 22:52
Qui podria ser el nou Macià és en Laporta. M'explico. Avui els esports ocupen el lloc que abans ocupava l'exèrcit. abans admiraven els soldats, avui els esportistes. però bé, potser el nou Macià seria Guardiola.
Martín Martínez Martínez (Barcelona) 08-10-2009 - 18:02
Carretero, el nou Macià?............ La pregunta em fa pensar en tota la població catalana caminant en una direcció determinada. Tothom camina. Discuteixen, però, riuen!.. Cap insult, cap empenta!. De cop "passa alguna cosa", i aquestes persones,.....
Jordi B (BCN) 08-10-2009 - 13:07
costa de creure que es pugui fer de conseller sense llegir l'e-notícies hahahahahhahahahahhahahahahhahahahhahahahhahahhahahahhahahhahahahhahahhahhhahahhahahahahahhahaha
TORNAR