e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Mar de 2009

Carod fa l'indi

Algú li hauria de dir a Carod que ja n'hi ha prou. Del Govern, del partit o fins i tot algú dels seus col·laboradors més propers. Quan vaig rebre la foto amb la llança lliurada pel cap d'una tribú d'Equador vaig estar a punt de titular: Carod fa l'índi. Sortosament em vaig reprimir -cosa francament difícil en aquest cas- perquè un diari no és un acudit ni cal confondre la informació amb l'opinió.

Però Carod està a punt de fer allò que en política, segons Tarradellas, no s'hauria de fer mai: el ridícul. La llança en qüestió  deu ser el regal més car que hem rebut mai els catalans. Despeses de viatge a part, com a mínim un milió d'euros per a les llengües indígenes. Jo també estic a favor de la diversitat lingüística, però cal anar a Equador a promoure-la?. Encara recordo l'article que va publicar a 'El Periódico' el passat 8 de març: es titulava "Economia de la responsabilitat". Doncs això.

Diguem-ho sense embuts: Carod ha anat a Equador a fer-se la foto. Malauradament, la política funciona cada vegada més a base de foto i de titular. Però per a defensar que la cooperació és "un deure" o que Catalunya és una "societat oberta" no calia travessar l'Atlàntic. Podia fer-ho sense sortir del seu despatx. I si volia veure pobres en tenia prou amb fer un tomb pel carrer del Bisbe, a tocar el Palau de la Generalitat. N'està ple.

Josep-Lluís Carod-Rovira fa servir la política exterior de la Generalitat com feia Josep Bargalló: per a treure pit. L'aleshores conseller primer també se'n va anar l'abril del 2005 a Moçambic per a donar imatge d'estadista. Malauradament, els dirigents d'Esquerra fan servir l'ajuda al desenvolupament per a sortir als diaris.

Però que consti que també ho feia Convergència: encara recordo un viatge de Felip Puig a Bòsnia -amb Victor Terradellas pel mig-  quan encara era conseller de Política Territorial. A Víctor Terradellas sempre el veig des de llavors pul·lulant pel grup parlamentari de CiU sense que hagi pogut escatir mai les seves funcions.

Em sap molt de greu dir-ho, però Carod ha estat la principal decepció de les dues legislatures de tripartit que portem. Carod hagués pogut marcar la política catalana durant aquests anys com Pujol la va marcar durant els 80 i 90. Personalment, a mi em va enlluernar: li he vist fer contra Pujol -juntament amb Rafael Ribó- alguns dels millors discursos que he sentit mai a la cambra catalana.

Ho tenia tot a favor: facilitat d'oratòria, solidesa intel·lectual, fins i tot la famosa clau. Encara no sé què ha fallat: si el personatge, l'equip, el mobbing del partit -l'expressió és seva- o totes tres coses alhora. Clar que no és el mateix fer de líder a l'oposició que governar en temps de crisi.

Encara ara enlluerna. En l'acte que va fer Esquerra per a injectar-se autoestima al palauet del Palau de la Música el passat 4 de desembre va ser, de llarg, el millor orador. Fins i tot va eclipsar Puigcercós. Però la seva facilitat d'expressió no s'adiu després amb la seva obra de govern.

Com deia llavors un lector d'e-notícies, Francesc-Lluís, de Tortosa: "En un cos a cos dialèctic no hi ha ningú que pugui fer ombra a Carod. Ni a Catalunya ni a les Espanyes. Llàstima no sigui la meitat de bon gestor del que ho és d'orador... I l'Albert, de Barcelona, també l'encertava de ple: "S'ha de reconèixer que té el do de la paraula. És fantàstic sentir com s'expressa iparla. Llàstima que després, en els fets, tot acabi tan malament. I, en política, al final, això és el que compta".

Potser -com en tot polític- hi ha una dosi de vanitat. A l'esmentat acte al Palau de la Música encara recordava vídeo en mà, més de trenta anys després, el seu pas per la Model a les acaballes del franquisme. També que amb ell al capdavant Esquerra ha aconseguit els millors resultats electorals de la seva història.

Segurament té raó, però dubto que la gent que li va donar suport el 2003 amb la plataforma Carod president repetís ara la iniciativa vista l'experiència. I el mèrit dels vuit diputats d'Esquerra a les eleccions generals del 2004 no és només d'ell, sinó també del PP.

Carod, doncs, ha punxat. Un polític que es posa a la targeta vicepresident de la Generalita sense ser-ho ja fa mala espina. Però, a més, quan finalment el tripartit li fa una llei a mida per a legalitzar la seva situació i fer-lo vicepresident -un càrrec espanyol, com el que tenia Alfonso Guerra- resulta que no fa ni de vicepresident.

L'actual llei del Govern és encara més ambigua que la que van aprovar el 2005. Montilla, certament, li va deixar les funcions al mínim: "desplegar" l’acció de govern", "convocar" el Consell Tècnic, "coordinar" les delegacions territorial, suplir-lo en cas de malaltia, "rebre informació" de la Laia Bonet i "complir" les funcions de caràcter administrati.

I això que un vicepresident, encara que només ho sigui de nom, ha de fer de vicepresident: tocar-hi, estar al damunt, liderar en definitiva. Però, en aquest cas, no coordina ni als consellers d'Esquerra perquè tots llevat de Tresserras estan en contra. M'estalvio de dir què fa amb els del PSC o ICV, però s'ho poden imaginar.

Carod amb prou feines fa de conseller de la Vicepresidència. El nou president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijoo vol reduir les conselleries de les tretze actuals -un número fatídic a la vista del resultat electoral- a les deu actual. Una idea excel·lent en temps de crisi. Potser que a Cataluny facin el mateix.

La tasca de govern de Carod-Rovira ha quedat reduïda amb prou feines a quatre àrees: Esports, Afers Religiosos, Política Lingüística i Cooperació al Desenvolupament. L'única cosa assenyada que ha fet Carod en les dues útlimes setmanes ha estat presentar la campanya Encomana el català. I encara perquè, com saben, a TV3 fan al revés del que diu el vicepresident.

Només cal veure, per exemple, la seva agenda oficial durant la primera setmana de març. A més de presentar TeleCarod: una compareixença light al Parlament, un acte del Circuit de Catalunya on es va encomanar a la Moreneta i un viatge a Milà per a estalviar-se la conferència d'Oriol Junqueras.

A més, si el que explicava Cristina Sen a 'La Vanguardia' el passat 21 de gener, Montilla -que ja tá la seva pròpia política exterior- li ha pispat fins i tot les relacions amb l'Església catòlica. Deu ser veritat perquè, per raons d'agenda, el vicepresident s'ha perdut els dos actes més importants d'enguany: l'Any Jubilar a Tarragona el 25 de gener i la darrera reunió del Patronat de Montserrat l'11 de març. I que consti que sóc agnòstic. Això sí, ho va compensar amb unes subvencions per 480.000 euros a entitats religioses el 19 de febrer. Amb foto, clar.

Per això Carod i Puigcercós s'han de posar d'acord. Ja n'hi ha prou de guerra de nervis, d'estira-i-arronsa, de fer la viu viu, de jugar en definitiva a la puta i a la ramoneta. Carod no pot seguir fent servir els recursos de la Generalitat per a la seva campanya d'imatge particular. Si jo fos Puigcercós no m'ho pensaria ni un minut: més val que la propera patacada electoral se l'endugui Carod. Al cap i a la fí, amb 42 anys (Ripoll, 1966), encara li queda molta corda.

Si Carod no afluixa s'arrisca a la puntada de peu. Si continua així pot acabar pidolant un lloc a les llistes. La paciència té un límit. Com quan Àngel Colom el va repescar als 90 a la llista per Barcelona després no el volguessin a la de Tarragona. Estic segur que l'ara militant de Convergència se'n recorda perfectament. I Carod-Rovira també. Està jugant amb foc.

El pitjor és que el gota a gota de Carod també desgasta no només al tripartit, sinó sobretot al seu partit. De mica en mica s'omple la pica: l'afer dels informes, les respostes de Saura, les emergències mèdiques, la crisi econòmica. Tot suma. Si Gabriel Colomé vol fer enquestes que pregunti quants vots menys deu ser la llança de l'Equador. O col·locar el germà d'ambaixador a París. M'estalvio altres episodis, com el de Perpinyà o el la corona d'espines, perquè previsiblement ja van passar factura.

Criticar els ajuts al desenvolupament és delicat perquè sempre et poden acusar d'insolidari, però com deia dissabte el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí: "La gent no entén i t’ho diuen pel carrer: com és possible que es gasti un milió d’euros en la protecció de les llengües indígenes a l’Equador?". Però la consellera Capdevila acaba de dir a Comunicàlia que un 30% dels aturats catalans ha deixat de cobrar la prestació de l'atur. Això és un bomba de rellotgeria.

L'actuació de Carod desgasta fins i tot Montilla. Tothom es pensava que Montilla els tenia ben posats. Que aquest cop no seria el Dragon Khan. Certament, no ho ha estat com l'atracció de Port Aventura, però el president -a més de ser incapaç de negociar el finançament- tampoc ha evitat el campi qui pugui dels seus consellers. Proporcionalment, mana més Carme Chacón amb els militars -memorable aquell "capitán, mande firmes" de la seva presa de possesió- que Montilla als seus consellers. I en política, es pot tenir una segona oportunitat, però tenir-ne tres és gairebé un miracle.

Carod està acabat?. No necessàriament. Tant de bo que no. Ho dic amb la mà al cor malgrat la mala llet d'aquest article. El vicepresident encara és recuperable per a la política catalana. Però no hauria de confondre la crítica política -ni la periodística- amb l'atac personal, tampoc posar la institució al servei de la persona, no apuntar-se a tots els viatges -què hi va anar a fer al Japó si ja hi anava el president?- i amb un sou de 127.000 euros donar mostres d'austeritat amb la gestió. El primer que se li ha de demanar a un polític és que toqui de peus a terra.


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3097
6
Comentaris afegits 
Manel Ferran (Barcelona) 21-03-2009 - 10:28
Bonssim article. Ja s hora que es diguin les coses clares sobre aquest estafador, sobre aquest venedor de ptries.
fart de CiU-noticies (Cat) 19-03-2009 - 18:22
Rius, el que fas l'indi ets tu amb la teva fastigosa fobia a la gent d'Esquerra.
Javi (Barcelona) 18-03-2009 - 13:02
Cada vez tus artculos se parecen ms (en cuanto a dimensin nada ms, no te creas... que ya quisieras...) a los sermones dominicales de Pedro Jota. En internet no se pueden escribir estos ladrillazos porque cansan ms que una vaca en brazos.
Pere (Sant Pere de Riudebitlles) 16-03-2009 - 17:18
EL TRPARTIT I CIU FAN L'INDI!!!! ESTAN CONVERTINT CATALUNYA EN LALEMANYA DE LA PRE-SEGONA GUERRA MUNDIAL, ELS NACIONALISTES SN COM LA GESTAPO... CATALUNYA, PAIS DE VERGONYA!!!
Totti (Maresme) 16-03-2009 - 12:06
Veig qui manega els principals mitjants de comunicaci i penso que n's de difcil ser un poltic independentista. Ara rep aquest i desprs ser l'altre (Puigcercs), i es que quan un partit fa nosa...
TORNAR