e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Mar de 2010

Cal fer cas d'Amadeu Hurtado

Avui voldria recomanar un llibre excepcional: "Abans del sis d'octubre", el dietari d'Amadeu Hurtado publicat per Quaderns Crema. Ja sé que és del 2008, però amb la sentència de l'Estatut pendent és més vigent que mai. En primer lloc perquè mentre encara no sabem quin és el Pla B del Govern Montilla, Hurtado tenia un Pla B per a la Llei de Contractes de Conreu des de la primera plana: "la Generalitat, amb la major serenitat ha de complir la sentència del Tribunal donant per anul·lada la llei de l'11 d'abril i seguidament presentar al Parlament una nova lleli que sigui còpia textual de l'anul·lada".

En segon lloc perquè descriu la indiferència amb que la gent es va agafar el conflicte entre la Generalitat i l'Estat. Explica que li han anunciat una rebuda multitudinària quan retorni a Barcelona després de defensar la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals i, quan arriba al baixador de Passeig de Gràcia, l'esperen només "sis homes del partit". O quan Esquerra organitza una manifestació de protesta davant el Parlament i només aconsegueixen reunir "un grup que no arriba a uan dotzena de persones".

En tercer lloc perquè fa un retrat de la classe política catalana dels anys 30 que malauradament és traslladable a la dècada actual. Quan parla de l'aleshores conseller de Governació Joan Selves (1898-1934), explica que "era un bon xicot, amable i simpàtic, bastant limitat com la majoria d'homes del seu partit". Definició que, molt probablement, podríem aplicar a algun dirigent polític actual. M'estalvio de dir noms. La mort prematura de Selves va permetre l'accés a Governació d'un polític funest per a la història de Catalunya, Josep Dencàs, que com se sap va acabar fugint per les clavegueres.

I en quart lloc perquè dóna alguns consells que farien bé de seguir els nostres dirigents: "la política catalana ha de deixar de ser una protesta contínua per convertir-se en una obra de govern". O perquè descriu fil per randa un tret intrínsec del nacionalisme català que es pot aplicar tant a Esquerra, a la Plataforma Pel Dret a Decidir o a Reagrupament vistos els darrers esdeveniments: "No podem parlar entre nosaltres sense disputes lamentables".

Per als puristes cal advertir que tant Macià com Companys surten tocats del llibre. Lluís Companys apareix com un eixelebrat que mesos abans del 6 d'octubre encara afirmava amb el seu català de Lleida que "estic disposat a tot. Los rebré a tiros". La predicció, com se sap, es va compir fatalment. I això que Amadeu Hurtado li va advertir "la gran massa no us seguirà en actituds heroïrques per una qüestió que no sent i que en rigor no existeix".

Macià era un bon home que "no sabia res de res i feia basarda sentir-lo parlar de problemes de Govern perquè no en tenia ni la noció més elemental". Pel que fa a Estat Català, amb l'esmentat Josep Dencàs al capdavant, és "el nucli principal del futur nazisme". El mínim que se li pot demanar a un polític és que toqui de peus a terra. Em temo que aquest és el país que tenim. Ara i abans.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2419
1
Comentaris afegits 
francesc (terrassa) 25-03-2010 - 02:57
"El nucli principal del futur nazisme"? Hurtado tenia molt ressentiment envers Estat Catal. Recomano lectura acadmica del tema: "Josep Dencs" de l'historiador Jordi Rabassa (Dalmau editors 2006). De res.
TORNAR