e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Juny de 2010

Abans que res voldria fer acte de contricció: he estat molt escèptic sobre la necessitat de crear a Catalunya una Oficina Antifrau. Fins i tot vaig estar especialment dur en la primera roda de premsa del seu director, David Martínez Madero, el passat 9 de setembre al Parlament. Suposo que se'n recorda.

La meva desconfiança envers l'organisme -que ha tingut un part parlamentari tan llarg com el Consell de les Arts: dues legislatures- va començar el mateix dia de la seva aprovació quan Xavier Vendrell (1) va dir allò que era "el dia més feliç de la meva vida parlamentària".

Més tard es va incrementar quan el PSC va col·locar un home de confiança com a nou director d'investiacions (2). O quan el tripartit va colar una esmena a través de la Llei d'Acompanyament segons la qual, en cas d'investigar un cas de corrupció de la Generalitat, informaria al conseller d’Economia i Finances qui designaria un comissari.

Tot seguit van fitxar un professional de la Ser -un dels millors periodistes judicials de Barcelona-, però no precisament per fer de cap de premsa. Finalment, el tripartit -com va fer amb Enric Marín a la CCMA- va haver de modificar la llei de creació menys d'un any després per poder aprovar el nomenament de Martínez Madero per majoria absoluta i no pas per tres cinquenes parts de la cambra.

Però David Martínez Madero ha donat una mostra d'independència amb les seves crítiques al conseller Castells la setmana passada a TV3. La seva entrevista no només va ser un èxit professional de Josep Cuní -sempre a l'aguait- sinó sobretot un plus de credibilitat per a l'Oficina Antifrau.

Al cap i a la fi, un dels problemes de la nostra societat és l'excés de politització: el síndic major de la Sindicatura de Comptes (Joan Colom) és un exeurodiputat del PSC; el síndic de greuges (Rafael Ribó) un esdiputat d'Iniciativa; el president del Biocat (Manel Balcells) un exconseller d'Esquerra; el president del Consell de Treball Econòmic i Social (Josep Maria Rañé), un altre exconseller, aquest del PSC; i el president del CAC (Ramon Font) un ex Secretari de Comunicació del Govern. Tots, clar, recol·locats a dit pel Govern quan van deixar les seves anteriors ocupacions.

Ara el cas Millet -el cas Trias Fargas- fa olor a finançament irregular de Convergència. Però el cas de l'hotel del Palau també fa mala olor encara que sortosament la jutgessa no hagi acabat imputant tot un conseller d'Economia. No hagués estat bo ni per al conseller ni per al Govern ni per al país que hagués sortit imputat de la Ciutat de la Justícia.

Els fets han demostrat -sobretot el cas Millet i Pretòria- que amb la Intervenció Delegada o la Sindicatura de Comptes no n'hi ha prou. I que Martínez Madero té la suficient independència professional per dirigir l'Oficina Antifrau. Ara aniria bé que demostri la seva independència professional no només per la via de les paraules, sinó també per la via dels fets. Hi ha molta feina a fer.

 

 

(1) 23 d'octubre del 2008

(2) 15 de setembre del 2009

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2121
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR