e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 d'Octubre de 2009

Ascens i caiguda de Carod-Rovira

Em sap greu perquè jo ho vaig escriure el passat 15 de març i avui em repetiré, però encara no sé que ha fallat en Josep-Lluís Carod-Rovira. Sense arribar a president, hagués pogut deixar durant aquesta dècada una petjada en la política catalana similar a la que va deixar Pujol als anys 80 i 90. Ho tenia tot a favor: oratòria, preparació, cultura.

Per això la caiguda és encara més dura que l'ascens. No sé si falla el personatge -sempre que ho pregunto a algú, fins i fot a algú d'Esquerra, em responen que és qüestió de vanitat-, la bona vida o el personal que l'envolta. De debò que no ho sé. El pas de Carod pel Govern ha estat un veritable fiasco. Al primer tripartit, va durar dos mesos després d'anar-se'n a Perpinyà a fer de Mahatma Gandhi. I, al segon, el balanç encara ha esta decebedor. Ara ja no hi havia excuses.

Primer van haver de fer-li un càrrec a mida: el de vicepresident. En comptes de conseller en cap o conseller primer, que és més propi de casa nostra. Ja em perdonaran, però quan algú parla de vicepresident a mi sempre em ve al cap Alfonso Guerra, que ha estat el vicepresident més famós de tots.

Després li van buidar de contingunt: només cal veure les funcions que li atorga la llei. Un vicepresident coordina, supervisa, tira del carro. Carod no ha exercit mai de vicepresident. Entre d'altres raons perquè no el volen ni els seus. Les seves àrees de govern han quedat limitades a Afers Exteriors, Política Lingüística i Esports. Fins i tot Montilla s'entén directament amb l'Església.

En alguns casos, a més, amb resultats desencoratjadors: què ha quedat de l'obra de govern de Carod?. Viatges a dojo, el germà col·locat a París -aquest senyor té almenys el nivell B-2 de francès?-, la llança d'Equador i la corona d'espines de Jerusalem.

Si suprimissim  el Departament de Vicepresidència no passaria res llevat d'estalviar-nos un munt de calés perquè el nombre d'assessors i càrrecs de confiança frega la quarantena. Política Lingüística i Esports podrien retornar a Cultura -el seu lloc natural- i Afers Exteriors a Governació, que ja té l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

L'agenda oficial de Carod és espectacular. Durant els darrers dies: un viatge a Montpeller, la inaguració d'unes jornades sobre arquitectura, un discurs al Centre d'Història Contemporània, una cloenda a la Borsa i el lliurament d'un premi. També una visita oficial a .... Tarragona. Em deixava, per cert, una foto amb Laporta, que sempre llueix.

El passat dia 3, mentre Reagrupament celebrava la seva assemblea a Barcelona, Carod posava una primera pedra d'una piscina a Cassa de la Selva -això sí, amb foto- i deixava frases per a la història de l'estil: "l’esport mou Catalunya". Per això Reagrupament pot esgarrepar cinc o sis diputats a Esquerra a les properes eleccions i Carod no anirà ni a les llistes. Tot plegat ho dic, per descomptat, amb tot el respecte per Cassa de la Selva. Jo també estic a favor de l'esport.

Però què pensa Carod de la fusió de les caixes? i del FROB?. Algú li ha sentit una paraula sobre economia en plena crisi? Llevat de passejar-se, què va anar a fer al Japó si ja hi anaven Montilla i Huguet?. Va al Consell Tècnic  o encara fa campana?. Pels qui no ho saben el Consell Tècnic és la cuina del Consell de Govern de cada dimarts.

A mi el mite Carod se'm va començar a esquerdar el dia que -en una entrevista a Catalunya Ràdio o a Catalunya Informació, ara no podria precisar-, va dir per primer cop allò que "amb mi Esquerra ha aconseguit els millors resultats electorals de la seva història". Potser sí que, al final, és qüestió de vanitat.

La seva última aportació a la política catalana va ser la de proposar, en ple mes d'agost,  una manifestació preventiva contra la sentència de l'Estatut. Va ser el culebrot de l'estiu, però ningú li va donar suport. Ni tan sols els seus. I Montilla el va repassar i tot des de Jaén. Al final, per l'Onze de Setembre, no va anar ni a la manifestació d'Esquerra. Va preferir refugiar-se a Reus amb l'excusa d'una conferència.

Potser se me n'ha escapat algun, però a favor de Carod només he llegit dos articles: un de la Pilar Rahola a La Vanguardia -més per enemistat manifesta amb Puigcercós que en defensa de Carod- i un altre de Salvador Cot a l'Avui. Ves per on, a favor seu no ha escrit ni el seu excap de premsa, que ha preferit dedicar-se al sms de Joan Saura i al referèndum d'Arenys.

Al partit només l'han defensat els seus: Manel Balcells, Carles Bonet. Jordi Portabella -un altre al que també haurien de facturar amb urgència- només ha criticat les "formes". Tampoc he sentit Ernest Benach sortir en defensa seva i això que són -o eren- amics personals. Ni, per descompat, l'ínclit Josep Bargalló, refugiat ara l'Institut Ramon Llull amb sou de conseller, malgrat que va arribar a conseller en cap gràcies a Carod-Rovira.

I si repasséssim la llista de noms que van donar suport a aquella plataforma de Carod president del 2003 veurem com alguns festegen ara amb Puicercós, com Miquel Sellarès, o directament s'han passat a Reagrupament. En efecte, a l'assemblea constituent Salvador Cardús va fer un discurs i Víctor Alexandre -que fins i tot li va dedicar un llibre: 'El cas Carod'-, estava assegut a primera fila.

Però crec que Puigcercós s'equivoca de fer-lo fora. És veritat que les poques possibilitats de recuperació electoral d'Esquerra passen per fulminar Carod com indiquen totes les enquestes, sobretot les del seu partit. Però si la patacada espectacular, Carod esmolarà els ganivets.

Manel Cuyàs retratava perfectament el personatge -més aviat el radiografiava- en una de les seves columnetes a El Punt la passada diada de Sant Jordi: "Des que és petit , o sigui des del dia que el vaig veure al primer míting, Carod vol ser president de la Generalitat". Però, per a ser president de la Generalitat, cal pencar molt i sobretot no cometre errades. En política les errades són gairebé tan importants com els encerts. I Carod ha volgut començar la casa pel terrat.
 
Malgrat que l'encara vicepresident té més vides que els gats. Àngel Colom ja el va repescar a mitjans dels 90 quan va quedar fora de la llista per Tarragona i el va recol·locar per Barcelona. I quan la seva carrera política estava acabada per l'excursió a Perpinyà, Puigcercós li va cedir ser el número 1 a Madrid en un detall que no sé si el mateix Carod li ha agraït mai.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3340
7
Comentaris afegits 
pol (barcelona) 21-10-2009 - 16:22
una abraada joan,s'han de tenir pebrots per dir que s'es carodista! Carod es va cavar solet la tomba, i no per perpiny o tonteries com la corona d'espines, simplement per ser un ms dins d'un partit que fa temps ha perdut la dignitat
jordi (barcelona) 21-10-2009 - 14:45
Quien es el politic de Ezquerra Republicana que cuando va a comer al Restaurante las Siete Puertas de Barcelona, pide Champan francs y no Cava y paga con la Tarjeta de la Generalitat
Alcampell (Barcelona) 18-10-2009 - 00:21
Menos mal que Carod no ha llegado a manejar el poder que ambicionaba. Nos hubiera costado an ms caro. Para gobernar bien no basta ser un pico de oro y parecer buena persona; hay que estar preparado y no tener las ideas bsicas equivocadas.
Sharp I (Tarragona) 14-10-2009 - 19:49
Al Sr carod , al que conozco desde los 9os cuando era diputado a pie y viajabamos juntos en los regionales de la renfe, le ha podido la vanidad. Este es el peligro que acecha a los polticos. Luego tuvo suerte pero la cag
Jordi (BCN) 14-10-2009 - 18:37
s curis veure com un poltic pot passar de la nit al dia de ser un "crack" a ser la merda ms insignificant. Fa 6 anys, Carod era el Messes que havia de redimir la "ptria". El 1980 ho era Pujol, i ara ho s Carretero. I d'aqu 10 anys, ser Superman.
TORNAR