e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Gener de 2010

A aquest pas em faré sionista com Pilar Rahola. Malgrat que, en el darrer intercanvi d'opinions entre Joan Ferran i ella, estic al mig. Però hi ha ja símptomes alarmants perquè tinc en cartera el llibre de Joan B. Culla "Israel. El somni i la tragèdia" (La Campana, 2004) sobre la construcció de l'estat jueu.

Però totes les notícies provinents darrerament del món musulmà fan posar els pèls de punta fins i tot a casa nostra:  "Un periodista saudí recibirá 60 latigazos por incitar al pecado" (El País, 25 d'octubre). "Marruecos prohíbe 'Le Monde' por unas viñetas sobre el rey" (El País, 24 d'octubre). "Un marroquí mata a su hija por mudarse con su novio italiano" (El Mundo, 20 de setembre"). "Una niña casada a la fuerza muere al dar a luz en Yemen" (La Vanguarida, 16 de setembre)

N'hi ha més: "Condenado a nueve años el director de un periódico iraní" (El País, 3 de desembre). "Cualquier hombre de la familia puede pegar a la mujer" (La Vanguardia, contra, 3 de desembre, entrevista a una activista afgana). "Nueve detenidos en Tarragona por aplicar la 'sharía' a una mujer por adulterio" (El País, 6 de desembre; aquesta agafada amb pinces perquè ara no troben la denunciant). "Somalia, domingo de lapidación" sobre la mort a cops de roc d'un home de 48 anys per adulteri (La Vanguardia, 15 de desembre). "Como musulmanes, nuestre deber es hacer la yihad" (La Razón, 26 de diciembre).

Fins i tot hi ha notícies bones que són dolentes: "Liberada la periodista sudanesa condenada por llevar pantalones" (El País, 9 de setembre). O el reportatge que publicava El Periódico el passat 11 de desembre sobre que una alta autoritat religiosa d'Egipte havia prohibit que les estudiants universitàries anessin a classe totalment cobertes.

Clar que de fonamentalistes n'hi ha tot arreu, també a Israel encara que siguin de l'altra banda: "La modelo Bar Refaeli escandaliza a los judíos ortodoxos" (El País, 23 d'octubre). I de musulmans, per descomptat, també n'hi ha de bons i de dolents: "Un inmigrante en precario halla 800 euros y los devuelve" (El País, 17 d'octubre"). "Mi religión, la musulmana, dice que si encuentras algo en la calle, debes buscar a su propietario y devolvérselo", explicava el protagonista. No sé si un cristià ho faria.

Però potser de totes les cròniques periodístiques la que em va quedar més gravada va ser la d'El Periódico del passat 18 de desembre: les dones que van seguir el recent partit del Barça a Abu Dhabi durant el mundial de clubs ho havien de fer en una zona determinada de l'estadi separades dels homes.

També cal recordar, en aquest sentit, que una de les condicions de Geroge Bush pare per alliberar Kuwait durant la primera guerra d'Iraq (1990) va ser la democratització de l'emirat sense que hi hagi constància que, des d'aleshores, s'hagi avançat gaire: "Las mujeres kuwaitíes podrán tener pasaporte sin permiso de su marido" (La Vanguardia, 22 d'octubre)

Només faltava Joan F. Mira divendres passat, diada de Nadal, a l'Avui que explicava el nou islamisme a Palestina, i sobretot a Gaza: "A Betlem, del 80% de cristians que eren fa pocs anys ara en queden a penes una tercera part. I a Egipte, on el 10% són cristians coptes, la convivència recula, el "nou islam" radical progressa (paguen els dòlars d'Aràbia...), i els atacs als infidels són també una realitat creixent".

És veritat que en nom de Crist també s'han fet veritables carnisseries. El 15 de juliol del 1099, durant la primera croada, els cristians -beneïts pel Papa Urbà II, per cert- van conquerir Jerusalem. Tots els defensors -musulmans o jueus- van ser massacrats. Però d'això fa quasi mil anys i, francament, no me'n sento personalment responsable.

En el conflicte àrab-israelià -com en tot conflicte- no hi ha bons i dolents. I els israelians, sobretot en l'última invasió de Gaza, han fet veritables disbarats. Però a favor d'Israel hi ha també el fet que són una democràcia consolidada i exhibeixen una estricta separació de poders.

Israel, per exemple, va condemnar a mort a començaments dels 90 Ivan, el Terrible, John Demjanjuk, per la complicitat en l'assassinat de 800.000 jueues després d'haver estat suposadament reconegut per supervivents de Treblinka. Però el Tribunal Suprem israelià va vanul·lar la condemna el 1993 per no quedar suficientment probada la seva identitat.

I La Vanguardia publicava el passat 30 de desembre una altra notícia en la que el Tribunal Suprem d'Israel donava la raó als palestins en el conflicte per una autopista. A partir d'ara l'Exèrcit els haurà de deixar circular per la via ràpida 443 Jerusalem-Tel Aviv. Això, n'estic segur, no passa a l'altra banda.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1873
7
Comentaris afegits 
Oriol (BCN) 13-01-2010 - 20:38
El llibre de Culla conté informació valuosa per a qui el sàpiga llegir, però la seva presentació és de pamflet infame. D'altra banda, aquest és un article simplista i sense cap mena d'interès. Simplement, ens adherim a uns tòpics o a uns altres.
joan (canet) 04-01-2010 - 18:20
Benvingut al club sr Rius. No ho dubte pas, fa temps vaig llegir el llibre de Culla i em va convéncer definitivament: la doctrina oficial proàrab i judeòfoba que domina la intel.lectualitat, els mèdia i els pulítics catalans és un dogma infame.
Neocon (Bruselas, BElgica) 04-01-2010 - 12:22
Al final Rius nos vas a dar la razon a los neocon aznaristas. Nunca es tarde si la dicha es buena.
vicent (llíria) 03-01-2010 - 19:43
el llibre de JB Culla el vaig llegir fa temps i m'agradà molt.A Israel no són perfectes, hi ha molt de feixista (no trobe un altre nom), però sempre és millor un democràcia que no els assessins de Hamas.
FERRAN (BARCELONA) 03-01-2010 - 12:52
radicalment antidemocràtica. Però, pel que es veu, els nostres progres, això, mai ho han entès.
TORNAR