e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Setembre de 2008

Malgrat el respecte professional que em mereix Lluís Foix, dimecres 3 de setembre, a les 9.40, em va deixar garratibat durant la seva intervenció a la tertúlia de TV3. L'insigne periodista es mostrava a favor d'haver reformat la Constitució abans que l'Estatut. Fins i tot justificava la seva opinió en paraules d'Amadeu Hurtado -ara que Quaderns Crema l'ha ressuscitat- segons les quals els catalans hem de ser "més intel·ligents que passionals".

A la tesi només s'hi va apuntar el director d'El Mundo a Catalunya, Àlex Salmon, que va aprofitar per defensar el parer de Pedro J. Ramírez segons el qual l'Estatut modifica la Constitució. Salmon fins i tot va elogiar la "saviesa" del col·lega de tertúlia mentre Lluís Foix agraïa els compliments amb un somriure. Al seu costat, tant Gemma Calvet com Juan José López Burniol van emmudir.

L'endemà, el diputat de CDC Francesc Homs, des de Colòmbia -on va anar a pronunciar una conferència-, semblava que l'hagués escoltat. Homs, en un exemple de miopia política, es feia el valent i convidava PSOE i PP a "reformar la Constitució espanyola sinó s’hi senten a gust i sinó la compleixen".

Pobres de nosaltes si li fan cas. La Constitució, ni tocar-la. A mi també hi ha articles que no m'agraden -com el famós article vuitè sobre els militars-, però si la toquen prendrem mal. La Constitució és un mal menor, però tot és susceptible d'empitjorar. Amb la Constitució passa com amb la monarquia: si abolim la monarquia ens posaran Aznar de president.

Amb una eventual reforma de la Constitució, Catalunya no es pot permetre una altra campanya de desgast com la que va patir amb la reforma de l'Estatut. Desgast de país i, sobretot, de la nostra classe política, que ha sortit malmesa. La segona generació de polítics catalans d'ença de la transició no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. L'Estatut, com se sap, ha deixat un reguitzell de cadàvers: Maragall, Piqué... i encara en falten.

L'únic que volia reformar l'Estatut va ser Pasqual Maragal perquè volia ser president de la Generalitat. També s'hi va afegir Artur Mas -en la cursa per a reformar l'Estatut ja no recordo qui va ser primer- perquè volia desmarcar-se de Pujol, que no el va reformar ni quan ho va prometre a ERC en la primera legislatura.

Ara estem amb el país més desencisat que mai, un Estatut al Constitucional i, el pitjor de tot, amb el finançament encara pendent. Haguéssim hagut de començar pel finançament i de l'actual Estatut no tocar ni una coma. Exagero, però personalment gairebé canviaria un bon acord de finançament per allò que ens deien, durant el franquisme, als llibres de text: que érem una región. La pela és la pela. Encara que ara sigui en euros.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2104
3
Comentaris afegits 
Vilanova (Vilafranca) 16-09-2008 - 19:00
El mateix Maragall va acabar reconeixent que s'havia d'haver reformat la Constitució abans. Cada cop és més clar que l'Estatut és una reforma encoberta. No ens ha de fer por reformar la Constitució, al contrari, fer-ho és mostra de qualitat democrática.
Catalunya real (Barcelona) 15-09-2008 - 16:35
Mai he entès aquest argument tendenciós que pretén que si s'aboleix la monarquia el president de la república seria Aznar. ¿dels 40 milions d'habitants d'aquest país només Aznar pot ser president? Em sembla un raonament absolutament infantil.
Egarense (Terrassa) 15-09-2008 - 16:09
Sembla mentida el temps que han trigat algunes persones a adonar-se de quines són les prioritats de Catalunya. Un nou finançament no precisava d´un nou Estatut, en canvi tothom s´hi va apuntar alegrement. Aquest país s´ensorra. L´últim que apagui, la llum
TORNAR