e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Novembre de 2008

A la Moncloa tremolen

Després de llegir el titular de dimarts passat d'El País sobre la conferència de Montilla ("Montilla avisa que no se 'resignará' ante un recorte del Estatuto") a la Moncloa es deuen haver posat a tremolar. Si fa no fa com el d'El Periódico, que sembla més un prec que una notícia: "Montilla avisa Zapatero que sense Catalunya perdrà Espanya".

Zapatero ha reaccionat com si fos una visita preelectoral a l'Hospitalet: amb promeses. Faig servir expressament l'exemple de la visita a les obres del TGV del passat mes de febrer perquè van servir perquè Celestino Corbacho arribés a ministre i perquè l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, també socialista, li recordés recentment que, dels compromisos assumits, "de moment, res de res".

Crec que Barack Obama, d'ençà que és president electe, porta ja dues rodes de premsa en menys d'un mes. Montilla, que recordi, en porta una en dos anys: la primera i l'última va ser un llunyà 13 de març del 2007. És d'agrair, almenys, que el president de la Generalitat no ens sotmetés a més d'una hora de penitència tot i que va fer una entrada en pla Hollywood: pel passadís del mig, com les estrelles. La roda de premsa d'Artur Mas de l'endemà -també estil Obama: we can- va durar gairebé com la conferència del Montilla per a desesperació de la premsa.

L'acte -a més de per sortir als diaris- era per a consum intern perquè l'auditori estava ple de consellers, d'alts càrrecs i de diputats. La mal anomenada societat civil quedava relegada a la desena fila per raons de protocol. De fet, només es va aturar a encaixar les mans a empresaris -Manuel Royes, Joan Rosell, Eusebi Cima, Josep González- i a directors de diaris -José Antich, Rafael Nadal, Xavier Bosch, etc-. I entre un públic tan selecte hi havia dos infiltrats de CiU: el director de la Trias Fargas, Agustí Colomines, en viatge d'estudis; i el director general d'Edicions 62, Fèlix Riera, que és un senyor, però també el responsable de Cultura a Unió.

Montilla es va limitar a insistir en "la solidesa del Govern" el dia abans que Iniciativa anunciés la seva participació a la manifestació contra la Llei d'Educació, aprovada per aquest Govern tan sòlid, i "la voluntat renovada de continuïtat". Pel que fa al finançament, la cantarella és que "és just, és urgent, és inajornable i és de llei" i que "estem en el temps de descompte". Però al president del PSC, el catalanista Isidre Molas, ni tan sols se li ha passat pel cap vetar els Pressupostos de Zapatero. Com faran en canvi Carles Bonet, d'Esquerra; Jordi Guillot, d'Iniciativa; o Joan Josep Nuet, d'EUiA; a més d'altres senadors de l'Entesa.

I sobre el Tribunal Constitucional, certament no cal proposar "horitzons improbables" -ho diu pel Carod 2014?- però més enllà de paraules buides com "fermesa institucional i realisme polític" o "una resposta unitària, serena i constructiva" -malament rai quan els polítics fan servir la paraula "constructiva"- encara ningú sap quin és el pla B del Govern.

Cada vegada estic més d'acord amb el que va dir Carretero el febrer del 2007, el nou Estatut "és un text molt dolent" i gairebé ens farien "un favor" si el Constitucional el tombés. No cal dir, a aquestes alçades, que haguéssim hagut de començar pel finançament. Arribem al rovell de l'ou -la pela és la pela que deia Cruyff- després de cinc anys de desgast. I no ens en sortirem ni amb l'Estatut ni amb el finançament.

La classe política ens va ficar en l'embolic de l'Estatut -tots ells: Maragall, Mas, etc- i a la classe política li toca ara solucionar-ho. Amb l'Estatut hauríem de fer el que va dir Anna Simó durant una roda de premsa al Parlament el passat 28 d'octubre -a la pobra li agafarà un desmai si veu que coincideixo amb ella- en resposta a una pregunta sobre el finançament: "Si no hi ha un bon acord, més val que no hi hagi acord".

O el que també va afirmar el president de Castella-la Manxa, José María Barreda, el passat mes d'octubre, durant la votació del seu nou Estatut al Congrés: "si el texto fuera modificado sustancialmente sin que los interes de Castilla-La Mancha se vean reconocidos, antes de permitir que se apruebe un Estatuto devaluado, pediría a las Cortes de Castilla-La Mancha que lo retiren. Y seguiremos luchando". I això que és el successor de Bono. Con dos cojones, que diuen en espanyol.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1951
1
Comentaris afegits 
Josep (Terrassa) 29-11-2008 - 22:49
Hauries d'escriure articles ms curts i dient ms coses.
TORNAR