19 d'Agost de 2008

Em sap greu dir-ho, però en el conflicte entre Rússia i Geòrgia gairebé estic a favor de Rússia. Fins i tot malgrat que sóc un ferm defensor de les nacions oprimides. Però el president georgià, Mikhail Saakaixvili, va aprofitar el mes d'agost per intentar recuperar, per la força de les armes, la integritat territorial del seu país mentre Vladimir Putin era a la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Pequín. Si fa no fa com Saddam, que va envair Kuwait l'agost del 1990.

Estic segur que el seu antecessor, Edvard Xevernadze, que abans de ser president georgià va ser el darrer ministre d'Afers Exteriors de la URSS, no hagués comès un error de càlcul com aquest. En canvi, Saakaixvili va gosar desafiar l'ós rus sense que ningú, fins ara, li hagi demanat responsabilitats polítiques. La seva decisió ha estat una fugida endavant després que la revolució que ell mateix va protagonitzar s'hagi desinflat. Mai en la història de les relacions internacionals, Moscou no havia tingut una excusa tan fàcil per fer de les seves.

Amb prou feines he seguit la crisi per TV3 -sort han tingut de la crisi de Geòrgia per omplir els TN-, però tinc la sensació que la premsa occidental -i per descomptat la barcelonina- s'ha arrenglerat sense fissures amb Geòrgia. Fins i tot El Mundo publicava el passat dia 12 un editorial en el que feia una crida a "frenar el imperialismo ruso en el Caucaso" que caldrà guardar en lloc segur per si un dia als catalans se'ns ocorre declarar la independència i la ministra de Defensa ens envia els tancs.

Les úniques cròniques decents que he pogut llegir van ser un article de Javier Ortega a La Vanguardia el passat dia 9 en el que explicava l'escassa capacitat militar de l'exèrcit georgià. Amb una força aèria formada per dos caces, un helicòpter i dos avions de transport a més d'algunes relíquies de la guerra del Vietnam regalades pels EUA. I un altre especialista en l'antiga URSS, Gonzalo Aragonès, que passava comptes amb Mikhail Saakaixvili dissabte passat al mateix diari amb un perfil d'aquest peculiar personatge.

La pregunta ara és: hi haurà efecte dòmino? A El Periódico, López Burniol advertia diumenge passat que "la independència de Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia va durar el que va durar la debilitat de Rússia" i Josep Borrell explicava dimarts amb pèls i senyals els interessos dels EUA al Caucas. La diplomàcia, sobretot la diplomàcia dels EUA, no és mai desinteressada.