e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Gener de 2010

A favor de l'Ajuntament de Vic

El 31 d’agost de l'any passat vaig anar al meu ajuntament (Baix Llobregat) per preguntar què havia de fer per posar una instància. Davant meu, al taulell de servei d’atenció al públic, un nouvingut va preguntar que havia de fer per a empadronar-se: “contracte de lloguer i passaport”, li van contestar. Darrera meu, una altra persona també nouvinguda va preguntar el mateix. “Contracte de lloguer i passaport”, vaig tornar a sentir.

De seguida vaig pensar que, si en trenta segons, que és el que va durar la meva gestió, dues persones demanaven els requisits per empadronar-se quantes persones es deuen empadronar en un dia? un mes? un any?. I, per descomptat, hi ha o una incongruència o un buit legal: els ajuntaments empadronen immigrants sense papers que l'Estat considera il·legals. Però els ajuntaments no són també Estat?

A més de la crisi, la immigració surt com una de les principals preocupacions dels catalans. En el CEO del passat mes de desembre a la pregunta de "Quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?", sortia en surtia en quart lloc (14,5). Just per darrera del funcionament de l'economia (23,3), la desafecció (37,9) i l'atur (58,6).

Per què? L'IDESCAT, l'Institut d'Estadística de Catalunya, una de les poques institucions que funciona en aquesta país, va organitzar el 2008 una exposició sobre la immigració. Algunes dades: el nombre d'estrangers ha superat per primer cop el milió d'habitants -més si és compte els 'sense papers'-, la població estrangera representa el 15% de la població a Catalunya -a Vic arriba al 23%- i a Catalunya hi resideixen el 21% del total d'estrangers que viuen a tot l'Estat.

No cal dir que això ha tingut impacte en les finances de la Generalitat. El Departament de Salut va comptar el maig de l'any passat 7,6 milions de targetes sanitàries. Amb un increment de més de 108.000 persones respecte a l'any anterior, la majoria nouvinguts. Durant l’any 2008, el 60,03% de les altes van ser de persones amb nacionalitat estrangera. També al Departament de Justícia: la població reclusa supera els 10.000 interns, dels quals gairebé un 42% són estrangers.

Òbviament la immigració no és dolenta per se. Al contrari, Catalunya ha estat tradicionalment una terra d'acollida. Sempre ens ve al cap la immigració dels anys 60 i 70, però abans va haver-hi l'entrada d'occitans al segle XV, d'aragonesos al XVII, de francesos al XVIII, de murcians al XIX i d'andalusos al XX.

Per això voldria defensar el paper de la immigració en la construcció d'aquest país. Catalunya no seria on és sense els immigrants. També fan les feines més ingrates. Només cal veure, per exemple, qui recull les nostres escombraries o qui carrega les bombones de butà fins a un cinquè pis al Raval de Barcelona. Feines, entre d'altres, que ja no volem fer els catalans.

Però Àngel Colom -que ningú pot dir que sigui antislamista: es va passar una desena d'anys al Marroc- advertia recentment sobre els perills de l'islamisme radical a Catalunya: "això es notava simplement passejant pel carrer o entrant a les botigues. Els homes anaven quasi tots en 'dejllabes' i la barba deixada .... com si em trobés a Bab El-Oued, a Alger. Però érem al centre de Lleida".

Malauradament, la immigració ha estat, fins ara, només un terreny de batalla entre els dos grans partits. En un dels debats televisats entre Zapatero i Rajoy a les darreres eleccions generals, el líder del PSOE -que devia anar preparat per a rebre crítiques per les seves regularitzacions “massives”- li va retreure a Rajoy que, amb el PP, havien regularitzat immigrants amb la factura d’una bicicleta. Rajoy no ho va negar.

A més, des que governa, l'esquerra ha canviat el xip. Quan immigrants sense papers es van tancar a l'Església del Pi el 2001 van rebre la visita de fins i tot Pasqual Maragall. Quan immigrants sense papers ho van tornar a provar el 2005, un altre socialista, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, els hi va enviar la Policia. La diferència és que dl 2001 hi havia José María Aznar a la Moncloa -i la traspassada Julia García Valdecasas a la Delegació del Govern- i el 2005 José Luis Rodríguez Zapatero.

El nou president d'Esquerra, Joan Puigcercós, també ha començat parlar de "drets", però també de "deures". En una conferència a Barcelona el 30 d'ocubre del 2008 rebutjava el muliculturalisme tant de moda en altres partits d'esquerra. Puigcercós, en efecte, demanava "garanties per al dret a l’exercici de la pròpia cultura en l’àmbit privat com per exemple que un musulmà pugui menjar xai o celebrar el ramadà", però "també un contracte social per a l’immigrant en els valors compartits de la comunitat de civisme, democràcia, no discriminació. Insisteixo, sense integració no es pot esdevenir ciutadà o ciutadana. I parlo d’integració i rebutjo el multiculturalisme".

En canvi Iniciativa està a favor del dret a vot als immigrants i als 16 anys. Però suposo que és per eixamplar la seva base electoral cada vegada més magre gràcies a la brillant gestió de Joan Saura i Francesc Baltasar, que és com un llamp. A les darreres eleccions municipals ja van créixer més a Osona que a l'àrea metropolitana, àrea on a més han perdut la majoria municipis emblemàtics llevat del Prat.

Per tot plegat m'ha sorprès la bel·ligerància amb que la premsa progre s'ha agafat la decisió de l'Ajuntament de Vic de no empadronar immigrants.  El Periódico li dedicava fins i tot un semàfor vermell a l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, d'Unió, el passat 3 de gener, malgrat que governa al capdavant d'un tripartit CiU-PSC-ERC.

Només hi ha posat una mica de seny el periodista Edwin Winkels, en un reporatge del passat dia 6 des de la plaça Major, en el que explicava que a Vic "tothom es barreja, però sense conviure. Només a l'hora de comprar o vendre. I no sempre sense tensions". També, amb la seva independència habitual, Pilar Rahola aquest diumenge a La Vanguardia amb la seva independència de criteri habitual.

Segurament, com deia Xavier Rius-Sant, també a El Periódico el dia 6, no empadronar immigrants vulnera totes les lleis. I el meu -fins ara- admirat Francesc Valls, aquest diumenge, a El País, advertia alhora contra la "xenofòbia transversal". Fins i tot el ministre de Treball, Celestino Corbacho, s'ha afanyat a dir que això que ha fet l'Ajuntament de Vic és il·legal.

Però el mateix Corbacho, que el van fer també titular d'Immigració, afirmava el passat 2 de maig del 2008 en una entrevista a can Cuní que “el país ha de reforçar les seves fronteres i ha de fer més impossible entrar al país de manera irregular” i que “és convenient posar-hi ordre”. En què quedem?.
 
David Madí, al seu llibre "Democràcia a sang freda" (L'Arquer, 2007), ja deia que la immigració ha estat "el gran tabú" de la política i que "s'ha d'agafar el bou per les banyes" (pàg 353). Tinc la sensació que l'Ajuntament de Vic, que ja va ser peoner amb el repartiment d'immigrants per totes les escoles, és el primer ho fa encara que no li pertoqui. A favor seu hi ha també el fet que l'alcalde aclaria dissabte, en l'última línia d'una entrevista a l'Avui, que "no ens hem plantejat mai denunciar ningú". Perquè una cosa és delatar i l'altra no empadronar.

No es tracta de fer el joc a Josep Anglada, sinó d'impedir que el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya entri al Parlament. Divendres passat, arran de la polèmica, vaig consultar el web de l'Ajuntament de Vic i em vaig quedar esparverat. Entre els regidors de la xenòfoba Plataforma per Catalunya hi ha gent normal, fins i tot amb un alt nivell d'estudis: un professor de psicologia i un màster aeronàutic. 

Tant de bo m'equivoqui, però ja vaig escriure ara fa any que Anglada ho té tot a favor per sortir de diputat. Només cal veure com s'esta treballant l'àrea metropolitana, ja té representació municipal en els municipis amb més immigració -Vic, El Vendrell, Manresa, etc- i gaudeix de suport internacional perquè el conviden en pla estrella partits germans de França o Alemanya. S'imaginen Anglada de frontissa entre Mas i Montilla?. Toquem fusta.

El PSC, que és un partit seriós i que ja té peparat el programa marc per a les properes eleccions, alerta en aquest document ("Noves polítiques per a nous temps") que "la intensitat de la crisi econòmica contribueix a accentuar aquestes percepcions i, malgrat els esforços dels governs per salvar l’ocupació i la cohesió social, amenacen en transformar-se en una crisi social i cultural que –amb els reptes de la immigració i la inseguretat- esperoni el naixement de nous lideratges populistes de signes diversos (pàg. 45).

Si Josep Anglada surt de diputat serem definitivament un país modern i capdavanter, és a dir, amb la ultradreta al Parlament com ja ha passat a França, Àustria, Itàlia o Flandes. Llavors sí que serem una Catalunya europea. Prou d'hipocresia amb la immigració. L'esquerra ha de canviar el xip o ho acabarà pagant.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2723
13
Comentaris afegits 
josepxicot (barcelona) 16-01-2010 - 21:33
Ve jo no crec que PxC sigui el perill,el perill s larribada massiva de gent en la forma que ho han fet,crec que denunciar els il-legals entra dins de l bligaci de tot ciutada de col-labora en la justcia.no som bocamolls,creiem amb la llei
Asier (bcn) 16-01-2010 - 16:14
Ferran, no saps del que parles. Per empadronar-se no cal tenir papers, precisament estar empadronat es un requisit per obtenir papers per la via de arraigo. Si no se sap de que es parla calla't estas mes maco.
FERRAN (BARCELONA) 15-01-2010 - 19:30
Juli, ning parla d'enduirir lleis, sin de complir-les. No s'entn que es deixi empadronar un immigrant sense demanar-li, abans, si t perms en regla. Altrament s reconixer que no tenim control sobre res. En Anglada s un radical perillos i un
Pere (CATALUNYA CORRUPTE, LA FI DE L'OASI) 15-01-2010 - 08:32
AIX HO PORTA DIENT L'ANGLADA FA MOLTS ANYS, PER COM PER TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACI NACIONALISTES, S UN FATXA, NING LI FEIA CAS, I ARA QUE, QUI S EL FATXA????????
Juli (Barcelona) 13-01-2010 - 13:06
Aquest argument de que s'han d'endurir les mesures contra els immegrants per impedir que Anglada entri al Parlament s absurd. s com dir que per impedir que UPyD entri al Parlament, s'ha d'eliminar la immersi lingstica. Oi que ning no ho diu, aix?
TORNAR