e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Maig del 2010

D'on han tret Jaume Collboni?

A mesura que avança la precampanya electoral em pregunto d'on ha tret el PSC Jaume Collboni. A mi tampoc m'agradaven els mètodes electorals utiltizats per José Zaragoza -basats gairebé exclusivament en la por al PP-, però a aquest pas el trobaran a faltar. Sobretot a la nit electoral. Almenys el missatge era clar.

Collboni porta dues desautoritzacions en deu dies. Primer se li va ocórrer dir que seria més "prudent" que Zapatero no vingués i l'endemà el desautoritzava Montilla. Després, en declaracions a Rac-1, que crear una comissió d'investigació sobre el cas Palau és "empastifar" just quatre hores abans que el PSC hagi donat suport a la proposta d'ERC i ICV.

Entre d'altres propostes brillants de Jaume Collbonit també hi aquella de joc net. Tot seguit el Govern va presentar una web -el que haurà costat- amb totes les actuacions de la...

Continuar llegint...

19 de Maig del 2010

El crèdit de Castells també s'acaba

El conseller Antoni Castells sempre m'ha merescut molta confiança, almenys fins dimarts quan va comparèixer en roda de premsa per explicar les retallades del Govern. La veritat és que sempre he pensat que era un geni de les finances -catedràtic d'Hisenda Pública a la UB- perquè sense haver rebut encara un euro pel nou sistema de finançament la Generalitat té ara 164.000 funcionaris, 35.200 més que l'any 2003, seogns les darreres dades oficials del passat 10 de maig. Això sense incloure els de les empreses públiques.

Però crec que Castells ha començat a perdre també -com la resta del Govern- el crèdit a mesura que s'acosta el final de la legislatura. En el darrer ple del Parlament, ja va acusar el diputat de CiU Jordi Turull de "buscar porqueria" quan aquest li va retreure la manca de contenció en la despesa. Una acusació contra un diputat-...

Continuar llegint...

16 de Maig del 2010

El principi de la fi de Jordi Hereu

Tinc la ferma esperança que la consulta de la Diagonal sigui el principi de la fi de Jordi Hereu. La iniciativa no era una consulta, era un referèndum a la búlgara. Tot estava a punt per guanyar-lo: tres milions malbaratats, una setmana de votació, dret a vot als 16 anys i  als immigrants. Fins i tot es van empescar una cursa el diumenge abans -tancant la Diagonal la trànsit, clar- amb la inestimable col·laboració del DIR, i això que pensava que Ramon Canela era de Convergència.

Com deia Manuel Tralero, l'espectacle durant els darrers dies era digne d'una pel·lícula dels Germans Marx: amagar l'opció C a tot arreu, vots fantasma, punts de votació en seus del PSC i tecnologia digna de Mortadelo y Filemón en expressió de Pilar Rahola. En resum, una vergonya.

Vaig...

Continuar llegint...

12 de Maig del 2010

L'èxit de Rac-1

Com que nosaltres també fem deu anys voldria felicitar des d'aquí a Rac-1, que també celebra enguany el seu desè aniversari. Amb l'única diferència que ells tenien el Grup Godó al darrera i nosaltres vam néixer del no res just després que esclatés la bombolla d'internet del 2000, que és quan s'han de posar en marxa els negocis.

Però això de Rac-1 també té mèrit -fins i tot han assolit el lideratge malgrat que ho negui TV3- perquè no sortien com a favorits. Quan va Pujol va donar les últimes freqüències de ràdio -al tàndem Joaquim Maria Puyal-El Periódico els va deixar sense-, la cadena que tenia tot els números era Ona Catalana.

Ja ho diu Jordi Basté en el llibre "Ens hem fet gran" (Ara Llibres)....

Continuar llegint...

05 de Maig del 2010

Pujol es mereix un homenatge

Com més temps passa més s'eixampla la figura política de Jordi Pujol. L'expresident ha marcat la política catalana durant dues dècades com Churchill va marcar la britànica o De Gaulle la francesa. Sortosament cap guerra pel mig perquè els moments difícils sempre generen grans líders.

No vull parlar sobre el lideratge de Pujol perquè això ja van fer els professors Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano a l'Avui el passat 6 de gener en un article excel·lent resum d'un llibre ara introbable: "L'home, l'amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol". Però manté, a la seva edat, la lucidesa que el van convertir en un líder natural.

En vaig ser conscient, una vegada més, en la commemoració del 150 neixament de Francesc Macià el passat 10 de...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2010

És la immigració, estúpids

Bill Clinton va guanyar les eleccions de 1992 al crit de és l'economia, estúpid malgrat que George Bush pare acabava de guanyar la primer guerra d'Iraq. Aquí ens passarà el mateix amb les properes eleccions al Parlament: "és la immigració, estúpid".

Només cal agafar La Vanguardia d'aquest divendres per comprovar que ha esdevingut el tema estrella. El director hi dedica el seu article de la plana dos, Gordon Brown està a punt de perdre definitivament les eleccions per la immigració a la plana quatre i Bèlgica acaba de prohibir la burka a tot arreu a la pàgina sis. Estic esperant ara que algun progre titlli els belgues de racistes?.

Però si agafem altres diaris de paper te n'adones que també és una patata calenta: a El Periódico publiquen en portada l'exigència de l'Ajuntament de Barcelona d'expulsar "els...

Continuar llegint...

22 d'Abril del 2010

L'últim franquista

Dimarts passat vaig anar a l'acte de suport al jutge Baltasar Garzón al Paranimf de la Universitat de Barcelona on, amb el suport del Govern de la Generalitat, es va denunciar un "atac feixista" i es va apel·lar al famós No pasarán de la Passionària. L'exfiscal José María Mena i l'escriptora Rosa Regàs van afirmar que la Llei d'Amnistia era preconstitucional i que potser calia revisar-la mentre el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, va destacar que els crims del franquisme no prescriuen mai. A primera fila, Pasqual Maragall, però també Joan Boada o l'empresari Eusebi Cima.

L'endemà es va morir Juan Antonio Samaranch. El Partit Socialista -el mateix que es va abocar en l'acte de la Universitat amb Manuela de Madre, Miquel Iceta i Joan Ferran- es va afanyar a destacar "la seva important aportació al món de l’esport i...

Continuar llegint...

11 d'Abril del 2010

La descomposició del tripartit

Un dels símptomes clàssics de la descomposció de tot govern és culpar a la premsa. N'hi ha més, per descomptat: fugir d'estudi amb les nevades, les desavinences internes amb la MAT, replantejar-se ara els 80 km/h, les presses amb la Llei de Vegueries o imposar per decret el president de la Corpo.

Per això Josep-Lluís Carod-Rovira lamentava el passat dia 31, a can Cuní, "el nivell més aviat modest de complicitat" dels mitjans amb el tripartit. El ressentiment ve de lluny perquè el vicepresident ho atribuïa al fet que, en la seva opinió, "hi ha hagut una part de la societat que mai va acceptar com a normal i natural el canvi polític que es va produir a Catalunya el 2003".

Posats a parlar de la manca de complicitat; m'agradaria saber, per exemple, que va costar enviar tot un equip de TV3 a la Vall de Núria per recollir en directe la designació...

Continuar llegint...

31 de Març del 2010

Arturo San Agustín, a TV3

Rafael Nadal m'ha donat un disgust a la tertúlia de can Cuní d'aquest dimarts: el gran Arturo San Agustín ha plegat de la seva columna d'El Periódico. Ràpidament ha anat a recuperar l'exemplar d'ahir i he confirmat la funesta notícia. Se'm va passar perquè prefereixo el San Agustín entrevistador que no pas el columnista. Però malament rai quan un periodista com ell encapçala un article amb el titular "Gràcies", senyal que plega.

Arturo San Agustín m'ha fet de mestre encara que ell no ho sàpiga. De fet, només hem parlat un cop a la vida. Setmanes enrere el vaig veure travessar el pas de vianants de Llúria cantonada València i vaig pensar que no podia deixar escapar una oportunitat com aquella. Com quan t'agrada una noia en plena adolescència i dius ara o mai.

Davant de l'Hotel Claris, a peu dret, em va donar tota una...

Continuar llegint...

22 de Març del 2010

Cal fer cas d'Amadeu Hurtado

Avui voldria recomanar un llibre excepcional: "Abans del sis d'octubre", el dietari d'Amadeu Hurtado publicat per Quaderns Crema. Ja sé que és del 2008, però amb la sentència de l'Estatut pendent és més vigent que mai. En primer lloc perquè mentre encara no sabem quin és el Pla B del Govern Montilla, Hurtado tenia un Pla B per a la Llei de Contractes de Conreu des de la primera plana: "la Generalitat, amb la major serenitat ha de complir la sentència del Tribunal donant per anul·lada la llei de l'11 d'abril i seguidament presentar al Parlament una nova lleli que sigui còpia textual de l'anul·lada".

En segon lloc perquè descriu la indiferència amb que la gent es va agafar el conflicte entre la Generalitat i l'Estat. Explica que li han anunciat una rebuda multitudinària quan retorni a Barcelona després de defensar la llei davant el...

Continuar llegint...