e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 d'Agost del 2010

SOS per l'Església catalana

Acabo de llegir un llibre excepcional "El complot" (Pagès Editors, 2008), d'Eugeni Casanova, sobre "la trama de la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art". Ara em sap greu haver-lo llegit dos anys després de la seva publicació, però davant l'allau editorial de cada any, les novetats s'han de deixar reposar. És l'única manera de destriar el gra de la palla. Fins que un dia se t'encén la bombeta i tens necessitat de recuperar aquell volum que havies deixat al prestatge de llibres pendents.

El llibre és recomanable fins i tot si no estan interessats en la situació de l'Església catòlica, ni en la segregació del bisbat de Lleida ni tan sols en el litigi de les obres d'art amb Aragó. El llibre és recomanable per se perquè de llibres així ja no se'n fan. Acostumats a un país en el que es publica tot o...

Continuar llegint...

05 d'Agost del 2010

El futur del PSC és Manuel Valls

Si els socialistes catalans entren en crisi després de les properes eleccions al Parlament el primer que han de fer es llegir el darrer llibre de Manuel Valls, el líder emergent del socialisme francès: “Pouvoir” (”Poder”), Éditions Stock, París, 2010). Desconec si hi ha traducció al català o al castellà, però el poden comprar en versió original a la Llibreria Jaimes del Passeig de Gràcia.

No pas perquè sigui fill d’un republicà espanyol o perquè parli català -tot ajuda-, sinó perquè té les idees clares. De moment, ha llençat la seva candidatura a les presidencials del 2012 malgrat que té altres elefants al davant: Dominique Strauss-Khan, flamant director general de l’FMI; la primera secretària del PSF, Martin Aubry, la inventora de les 35 hores setmanals que tan de mal ha fet a...

Continuar llegint...

01 d'Agost del 2010

El meu heroi Moisès Broggi

Dimecres passat vaig complir un dels meus somnis: encaixar la mà d'un dels meus ídols, el doctor Broggi. Estava en la presentació de la Coalició per la Independència -el 2009 no havia donat suport a Reagrupament?- i vaig aprofitar l'avinentesa de felicitar-lo per les seves memòries. A 102 anys conserva tota la lucidesa perquè fins i tot va fer una crida a la unitat del sobiranisme.

Moisès Broggi (Barcelona, 1908) té, en efecte, dos volums de memòries que són una llaminadura literària. Si volen llegir alguna cosa interessant aquest estiu oblidin les recomanacions de novetats i bestsellers: comprin els dos volums que va editar Edicions 62 el 2005. Literatura pura.

Si els hi fa respecte les més de 700 planes sempre poden fer un volum darrera l'altre: el primer (1908-1945) abraça la guerra i els primers anys de la postegurra i el segon del final de la II Guerra Mundial...

Continuar llegint...

25 de Juliol del 2010

L'exemple de Quim Torra

La dona del Quim Torra -la Carol, una soferta professora del Thau- no ho sap, però el seu marit pateix una malaltia incurable: és un lletraferit. La malaltia no té cura, però sortosament tampoc mata. Al contrari. Ja ho deia Emili Teixidor en una contra de La Vanguardia (3 de gener del 2008): "si llegeixes, quedes maleït per sempre".

A més, Quim Torra és editor en les dues accepcions del Diccionari de l'Enciclopèdia: "Que edita llibres" perquè és l'editor d'Acontravent, una editorial que va néixer el 2008, i "persona que té cura d'una edició" perquè ha promogut també l'edició d'"El Nadal que no vam tornar a casa" o "Estimat doctor/ Admirat mestre", la correspondència entre Pau Cals i Josep Trueta  a més de, com coeditor, 'El bibliobús de la llibertat' (2008).

També...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2010

La casta

El problema no és si Jaume Camps ha cobrat comissions del Palau per encàrrec de CDC, que també, sinó que hagi estat membre del Consell Consultiu des del 2004. El Consell Consultiu -ara li han canvia el nom i és diu Consell de Garanties Estatutàries- és el nostre Tribunal Constitucional la qual cosa demostra la politització -hauríem de dir la partitització- de les nostres institucions.

Artur Mas va enviar Jaume Camps al Consultiu -almenys és advocat de professió- després d'una llarga trajectòria al servei de Convergència perquè va ser diputat durant set legislatures (1980 al 2003). Mas va aprofitar la renovació d'alguns òrgans -com el Consultiu- per renovar les llistes de CiU abans de les darreres eleccions al Parlament.

A Ramon Camp, un altre històric del parc de la Ciutadella, el va situar al Consell General del Poder Judicial...

Continuar llegint...

15 de Juliol del 2010

Com comprar la premsa

El director de l'ADN, Albert Montagut (Barcelona, 1957), no es sant de la meva devoció -el vaig patir de valent quan dirigia l'edició catalana d'El Mundo-, però el 2009 va publicar un llibre de memòries, 'Fe de errores' (Temas de hoy) en el que diu una veritat com un temple.

"Se llega a mezclar -afirma- la información con la pura publicidad e incluso se pagan espacios privilegiados en los diarios para publicar informaciones de las empresas y los organismos oficiales, las temidas páginas especiales sin pasar  por el control de las redacciones. Y esa tendencia de publicidad encubierta, de información no objetiva, va en alza" (pàg. 259). És el que, en llenguatge del gremi, s'anomena un pessebre.

La cita ve a pèl arran del munt de pessebres que publicava la premsa de paper -la seriosa, que diuen- aquest dimecres: L'Avui dedicava dues planes (34 i 35) a l'Agència...

Continuar llegint...

13 de Juliol del 2010

El desaprofitat de ComRàdio

Cada vegada que veig un anunci de la Com -com el que va sortir el passat 4 d'octubre a la plana 22 de l'Avui- trobo a faltar Miquel Giménez. No perquè Jordi Duran, Sergi Mas, Ramon Company, Olga Vallejo o Mònica López no siguin grans professionals, sinó perquè Miquel Giménez ha quedat arraconat a un programa dissabtes a la tarda: Digues.com, adreçat al públic escolar. No sé si per decisió pròpia o aliena.

No em vull ficar en la feina de Quico Triola,  però si jo fos el director de la Com li hagués donat un programa estrella als matins, a les tardes o a les nits en comptes de deixar-lo marxar. Al cap i a la fí, les tertúlies de la Com no se les escolta ni déu. No està l'audiència de la ràdio en...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2010

Contra la Llei del Cinema

Malgrat que només hi ha un 2% de pel·lícules en català, estic en contra de la Llei del Cinema. Amb el doblatge hauríem de fer cas del que deia l'actriu Assumpta Serna en una qüestionari a El Periódico el passat dos de febrer: “el doblatge, en qualsevol idioma, és un atemptat a la propietat intel·lectual de l’actor". I un altre actor, Sergi López, encara anava més enllà: “Des del punt de vista de la indústria el millor seria que tots parléssim en anglès, però no es així. I si alguna cosa s’ha de proocionar és la versió original”.

El mite de la Catalunya trilingüe -com al del Canal Segarra-Garrigues o el sincrotró durant els governs Pujol- és un dels temes estrella de cada campanya electoral, però a...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2010

Els Països Catalans no existeixen

Malgrat l'optimisme del meu veí del pis de sota, l'il·lustre Víctor Alexandre, el català a Perpinyà està més fotut que mai. L'any passat m'hi vaig passar-m'hi quinze dies tot refrescant el meu francès i no el vaig sentir per enlloc. Per desesperació de Verdaguer, ni al cim del Canigó on predominava, a més del francès, l'anglès amb accent nasal d'unes turistes nordamericanes a les que havien portat d'excursió.

És veritat que els carrers són bilingües, però com explica Xavier Febres al seu llibre "A tres quarts d'hora de Perpinyà" (Edicions 62, Barcelona 2006) té més a veure amb la supervivència política dels Alduy, la nissaga que ha manegat les cireres al Rosselló des de fa 50 anys, que amb un sentiment...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2010

Benach, al servei del tripartit

El president del Parlament va desaprofitar durant el darrer ple exercir el seu paper institucional. Ernest Benach es va amagar darrera la Mesa del Parlament -"la Mesa del Parlament ha decidit ..."- per fer repetir la polèmica votació sobre el burca ser el propi Benach qui va desemptar la votació perquè va tenir el resultat d'un Barça-Atlètic, ell que és tan afeccionat al futbol: 4 a 3.

Però llavors que no vagi de figura institucional. Com el passat 22 de juny, a Rac-1, que se situava per sobre del bé i del mal, quan va afirmar que l'"actitud dels partits és lamentable". O després del cas Millet i Pretòria que va apressar tothom a fer la Llei Electoral. Ahir va demostrar més que mai que està al servei del tripartit.

A més la culpa va ser seva, que va donar poc temps per la votació, i dels diputats d'ERC, que estaven ficant-se amb les...

Continuar llegint...