07 de Juliol del 2010

Contra la Llei del Cinema

Malgrat que només hi ha un 2% de pel·lícules en català, estic en contra de la Llei del Cinema. Amb el doblatge hauríem de fer cas del que deia l'actriu Assumpta Serna en una qüestionari a El Periódico el passat dos de febrer: “el doblatge, en qualsevol idioma, és un atemptat a la propietat intel·lectual de l’actor". I un altre actor, Sergi López, encara anava més enllà: “Des del punt de vista de la indústria el millor seria que tots parléssim en anglès, però no es així. I si alguna cosa s’ha de proocionar és la versió original”.

El mite de la Catalunya trilingüe -com al del Canal Segarra-Garrigues o el sincrotró durant els governs Pujol- és un dels temes estrella de cada campanya electoral, però a...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2010

Els Països Catalans no existeixen

Malgrat l'optimisme del meu veí del pis de sota, l'il·lustre Víctor Alexandre, el català a Perpinyà està més fotut que mai. L'any passat m'hi vaig passar-m'hi quinze dies tot refrescant el meu francès i no el vaig sentir per enlloc. Per desesperació de Verdaguer, ni al cim del Canigó on predominava, a més del francès, l'anglès amb accent nasal d'unes turistes nordamericanes a les que havien portat d'excursió.

És veritat que els carrers són bilingües, però com explica Xavier Febres al seu llibre "A tres quarts d'hora de Perpinyà" (Edicions 62, Barcelona 2006) té més a veure amb la supervivència política dels Alduy, la nissaga que ha manegat les cireres al Rosselló des de fa 50 anys, que amb un sentiment...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2010

Benach, al servei del tripartit

El president del Parlament va desaprofitar durant el darrer ple exercir el seu paper institucional. Ernest Benach es va amagar darrera la Mesa del Parlament -"la Mesa del Parlament ha decidit ..."- per fer repetir la polèmica votació sobre el burca ser el propi Benach qui va desemptar la votació perquè va tenir el resultat d'un Barça-Atlètic, ell que és tan afeccionat al futbol: 4 a 3.

Però llavors que no vagi de figura institucional. Com el passat 22 de juny, a Rac-1, que se situava per sobre del bé i del mal, quan va afirmar que l'"actitud dels partits és lamentable". O després del cas Millet i Pretòria que va apressar tothom a fer la Llei Electoral. Ahir va demostrar més que mai que està al servei del tripartit.

A més la culpa va ser seva, que va donar poc temps per la votació, i dels diputats d'ERC, que estaven ficant-se amb les...

Continuar llegint...

30 de Juny del 2010

En defensa del PP

Malgrat tots els disbarats que va dir el PP durant la campanya de l'Estatut o fins i tot el que pensi un supervivent de la política com Manuel Fraga, tard o d'hora caldrà parlar amb el PP. Un dels errors de la política catalana dels útlims anys -un altre, vull dir- ha estat intentar establir un cordó sanitari al voltant del Partit Popular.

Cal recordar que l'Acord del Tinell (2003) tenia una clàusula que deia: "Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i...

Continuar llegint...

29 de Juny del 2010

Prenafeta i l'Estatut

El principal problema energètic de Catalunya en els darrers anys no han estat les nevades ni el futur cementiri nuclear d'Ascó, sinó la immensa quantitat d'energia esmerçada amb l'Estatut. Qui ens va ficar en l'embolic?. Maragall que volia ser president i ho va proposar el 1999 durant el darrer debat d'investidura de Pujol i Mas que no volia quedar-se enrere i s'hi va apuntar el 2002.

Però és evident que teníem les de perdre. El primer teòric de la guerra, el xinès Sunzi, deia al segle V abans de Crist que abans d’encentar un conflicte cal mesurar una sèrie de factors com “l’equilibri entre els dos bàndols”. I si Catalunya busca l'enfrontament directe amb Espanya té les de perdre. Fins ara hem perdut totes les guerres.

Un independentista de pedra picada com Xavier Vendrell també va advertir en una conferència pronunciada el passat 28 de gener...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2010

La responsabilitat també és de Renfe

Malauradament, els primers responsables del que va passar a Castelldefels durant la revetlla de Sant Joan van ser les pròpies víctimes. En efecte, està expressament prohibit travessar les vies com insisteix sovint la megafonia de la companyia. De fet, no caldria ni tan sols haver-ho de recordar per megafonia, és simple qüestió de sentit comú.

Però les estacions de Renfe semblen dissenyades per personal que no utilitza mai el tren. L'objectiu de l'empresa no és vetllar per la comoditat dels usuaris, juraria que ni tan sols per la seguretat, sinó només pels resultats econòmics: evitar que la gent és coli i el que entri sense bitllet que no pugui sortir.

A això cal afegir la reducció de personal perquè ara ja no hi ha revisors i que les màquines han substituït els empleats. Com a molt, tens una emboscada -un grup de tres o quatre amb...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

Bravo, Martínez Madero

Abans que res voldria fer acte de contricció: he estat molt escèptic sobre la necessitat de crear a Catalunya una Oficina Antifrau. Fins i tot vaig estar especialment dur en la primera roda de premsa del seu director, David Martínez Madero, el passat 9 de setembre al Parlament. Suposo que se'n recorda.

La meva desconfiança envers l'organisme -que ha tingut un part parlamentari tan llarg com el Consell de les Arts: dues legislatures- va començar el mateix dia de la seva aprovació quan Xavier Vendrell (1) va dir allò que era "el dia més feliç de la meva vida parlamentària".

Més tard es va incrementar quan el PSC va col·locar un home de confiança com a nou...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2010

La islamització de Catalunya

A veure si al final tindrà raó l'ultra Josep Anglada amb la cantarella de la islamització de Catalunya. El líder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya s'està inflant a vendre llibres -una primera edició de 10.000 exemplars-, amb una història de política ficció: a les eleccions del 29 de gener del 2025 el PSOE i el PP han empatat a escons i un anomenat Partit Islàmic d’Al-Àndalus "ha aconseguit quaranta diputats en el Congrés i té la clau de la governabilitat", segons el fulletó de l'editorial.

Perquè des que que la secretaria d'Estat d'Immigració la socialista Anna Terrón va dir allò que no es veien burques pel carrer (1) els mitjans de comunicació no fan més que publicar-ne fotos. Clar que Carod també havia ficat la pota un mes abans (2): "a Catalunya no n'hi ha, de burca. Aquí no hi ha...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2010

El cas Castells

Ara que s'ha descobert tot el marro de l'hotel de luxe de Fèlix Millet -amb la connivència del Departament d'Economia i Finances- voldria retre homenatge a Maria Favà, prejubilada fa uns mesos del diari Avui, que el 5 de juny el 2008 ja ho va dir.

La periodista -una de les millors plomes d'informació local de Barcelona juntament amb la retirada Maria Eugènia Ibáñez, aquesta d'El Periódico- va publicar aquell dia una crònica d'antologia, d'aquelles que s'haurien d'ensenyar a les facultats de periodisme si les facultats de periodisme servissin per formar periodistes, cosa que dubto.

Ella va donar el senyal d'alarma amb una peça a cinc columnes ("Polèmica pla per obrir un hotel i una plaça al costat del Palau") en advertir que s'havia requalificat un edifici modernista del 1906 i un del segle XIX...

Continuar llegint...

06 de Juny del 2010

Concessió de Terribas a ERC

Oriol Pujol va dir un dia (1) que el tripartit tenia un pacte no escrit enlloc segons el qual el PSC es quedava la Sindicatura de Comptes, Iniciativa el Síndic de Greuges i Esquerra l'Oficina Antifrau. Amb la Corpo, va passar el mateix. Esquerra es va quedar la direcció de TV3 (Mònica Terribas) i la presidència del consell de govern (Albert Sáez, ara Enric Marín) mentre el PSC es quedava la direcció general de la CCMA (Rosa Cullell) i Catalunya Ràdio (Ramon Mateu).

Sí, ja sé quan van nomenar Rosa Cullel va dir que "No hubiera aceptado con la imposición de un equipo" (El País, diumenge 11 de maig del 2008) o "La decisió sobre Terribas i Sarsanedas -llavors director de Catalunya Ràdio- és del tot meva" (Avui, el mateix dia).

Però, amb franquesa, no s'ho creu ni ella perquè entre d'altres volia fitxar de director de TV3 Joan...

Continuar llegint...