e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Maig del 2011

Pel relleu de Portabella i Laporta

Com que ningú va tenir pebrots -que és el que ha tingut el Barça per a guanyar a Wembley- de demanar-li la dimisisó a Jordi Portabella després de la desfeta del passat 22-M, l'endemà vaig anar a la roda de premsa convocada per l'alcalable disposat a fer-ho jo mateix.

Però, en acabar vaig haver de felicitar-lo: no només és un catxondu -ja em perdonaran el barbarisme-, sinó un crack. No hi ha hagut millor torero des de Manolete. I que consti que no m'agraden els toros. Fins i tot per a viure del cuento s'ha de ser bo.

En el fons té raó: per què ha de dimitir si ha tret el milllor resultat d'Esquerra en grans ciutats. Han quedat esborrats a Girona, a Tarragona, a Lleida, a Berga, a Vilanova, etc.  A més, si plegués, l'esquifit grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona quedaria en mans de Joan Laporta.

Amb una sang...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2011

Anglada no té votants a Pedralbes

Bàsicament el que hem de fer amb la immigració és deixar-nos d'estar de romanços i parlar-ne sense embuts. Sobretot el PSC, que és el qui més ha patit la fuga de vots en els seus feus electorals a la ultradretana Plataforma x Catalunya.

I si no que li preguntin a l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, que ha vist com al seu municipi han passat de zero a tres a costa seva. Per què? Potser sense saber-ho la mateixa Pineda va donar la clau de la seva futura derrota electoral en una entrevista a El País el passat 1 de maig quan va explicar que "en 1999 teníamos un 6% de inmigrantes y en 2007, el 42%".

Amb aquests percentatges, si jo fos un veí de Salt potser també estaria temptat de votar Plataforma x Catalunya. La percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure xilabes al teu carrer, et posen una mesquita al costat de casa o, com em deia l'altre dia una...

Continuar llegint...

20 de Maig del 2011

Elogi de Jordi Hereu

Malgrat que acabo de publicar un llibre contra Jordi Hereu, que poden trobar a qualsevol llibreria pel mòdic preu de 12 euros -ja em perdonaran l'autobombo però si haig d'esperar a sortir per TV3 o Barcelona TV vaig llest-, em trec el barret per l'alcaldable del PSC.  

A Jordi Hereu, en efecte, no el votaria mai. En primer lloc perquè no visc a Barcelona. I, en segon lloc, perquè els socialistes porten 32 anys governant la ciutat. Quan van començar no hi havia ni mòbils ni internet, les fotos eren en blanc i negre, la Seat acabava de treure el Ronda i per TVE feien Cañas y barro com va recordar aquest dijous Salvador Cot a Canal Català.

Per això, després de 32 anys,...

Continuar llegint...

12 de Maig del 2011

Alberto Fernández, tinent d'alcalde?

Monòleg d'un client, dimarts passat en una barberia de l'Eixample:

- "Yo antes había votado socialista pero ya no les voto: estoy muy decepcionado. Llevan 32 años y Barcelona se ha convertido en un parque temático: cobran por todo. ¿A quién votar? ¿al médico? El Mas nos vendió la moto pero ahora con las 'retalladas'. Se han lucido con el tema. ¿Al guaperas? ¿al papanatas?. Hay que votar. No sé si votaré en blanco."

Deixo a la discreció dels lectors endevinar a qui es referia amb el "guaperas" o el "papanates". L'únic que no va sortir en la conversa va ser l'Alberto Fernández, del PP, però atès que es va confessar exvotant socialista costa de creure que pugui haver-hi un transvasament tan ampli de vots des del PSC al PP.

Ja sé que els periodistes no hauríem de fer...

Continuar llegint...

02 de Maig del 2011

No votis Iniciativa el 22-M

Si mancaven motius per no votar Iniciativa a les properes eleccions municipals, Ricard  Gomà n'acaba de donar un altre en votar contra la prohibició d'anar a pèl a Barcelona. El mateix alcaldable d'ICV se'n vantava divendres al twitter: "ICV-EUiA hem votat no a l'enduriment de l'ordenança: la lletra era de CiU, la música del PP, i el PSC novament a remolc de la dreta".

Quan s'acosten eleccions els d'Iniciativa -ells sí que han viscut a remolc del PSC durant trenta anys- treuen pit a base de criticar la visita del Papa en revistes municipals -ja ho va dir Joan de Sagarra: "és molt diferent fer-ho en una revista del seu partit que en una de l'Ajuntament" (1)-, intentar erigir monuments davant la Sagrada Família o votar contra el nudisme.

...

Continuar llegint...

28 d'Abril del 2011

El model és Malta

Amb permís de Jordi Pujol -que va posar Catalunya al món-, el més important que s'ha fet en matèria de política exterior des del Tractat de Génova (1705) és convidar dos dies als ambaixadors de la Unió Europea. Com se sap l'esmentat tractat va servir de poc perquè, a l'hora de la veritat, els anglesos ens van deixar tirats.

La delegació comunitària ha visitat aquest dijous el Parlament de Catalunya i demà seran rebuts pel president de la Generalitat, Artur Mas, i per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Si en el trajecte d'un edifici a l'altre no els hi pispen la cartera -a Barcelona tot és possible- s'enduran una bona imatge del país perquè han estat també a la Sagrada Famíla, el Camp Nou i l'Institut de Recerca Biomèdica de la UB. Fins i tot més d'una voldria tornar dimarts vinent per a la tornada de la semifinal Barça-Madrid....

Continuar llegint...

19 d'Abril del 2011

Catalunya, en decadència

Em sap greu dir-ho, però llevat de rebaixar-nos a "región de España" -llàstima perquè unes línies abans reconeixien la "identidad catalana"-, estic força d'acord amb aquell editorial de La Gaceta del passat 13 d'abril: només funciona el Barça. De fet, cometien un altre error perquè TV3 no costa 800 milions d'euros a l'any, sinó 300, però també és equivalent a un ronyó de la cara.

Tampoc sóc l'únic que ho pensa. En honor a la veritat, el primer en dir-ho va ser el llavors secretari de comunicació de CDC, David Madí, en el seu llibre "A sang freda" (2007), quan va parlar de "dolça decadència". "Decadència perquè -en la seva opinió- és una espiral que afecta la...

Continuar llegint...

13 d'Abril del 2011

La coherència del doctor Vilardell

Els metges que critiquen, les infermeres que protesten, fins i tot els malalts que en patiran les conseqüències haurien de saber que la culpa de les retallades no és del doctor Boi Ruiz com es pensen, sinó del doctor Vilardell. El doctor Vilardell em recorda Josep Fouché, que va ser ministre indistintament durant la Revolució Francesa, Napoleó i Lluís XVIII la magnífica biografia del qual -a càrrec d'Stefan Zweig- acaba de reeditar Acantilado

Jo pensava que un "olfateador del viento" -com diu Zweig- era Jordi Portabella però també el doctor Miquel Vilardell, que canvia d'opinió segons d'on bufa el vent. Curiosament, l'ara degà del Col·legi de Metges ha estat capaç de ser assessor tant de Marina Geli com d'Artur Mas.

Vilardell és un model de coherència: en el segon informe Vilardell -del juliol de l'any passat- va proposar el copagament. En canvi,...

Continuar llegint...

10 d'Abril del 2011

L'oportunitat perduda del copagament

Tenia moltes esperances dipositades en Boi Ruiz com a conseller de Salut, però de mica en mica s'han anant esvaint. Al final passarà a la història com el Conseller Retallada en comptes de com l'home que havia d'agafar el problema del finançament de la sanitat per les banyes.

Mas hagués hagut d'aprofitar els 100 primers dies de govern per introduir el copagament: només calia canviar-ne el nom perquè, de fet, quan anem a al farmàcia ja copaguem un 40% dels medicaments. I excloure pensionistes, les vídues, les embarassades, els malats crònics i els joves. La resta, servidor inclòs, tothom a pagar.

Al capdavall, el primer que va fer el tripartit va ser introduir un impost tan poc d'esquerres -és indiscriminat- com el cèntim sanitari amb l'excusa de...

Continuar llegint...

30 de Març del 2011

Contra el pijoprogressisme a l'escola

L'altre dia em va trucar la consellera Rigau per telèfon i em vaig prendre la llibertat de dir-li que el primer que havia de fer és acabar amb el pijoprogressisme a l'escola. Iu Forn ja ho diu al seu Diari d'un progre desconcertat (Ara Llibres, 2010) on els bateja amb el nom de "Rosainsensats".

“Els pedagogs progres -resumeix Forn- van aconseguir canviar el model educatiu. Es tracta de no reprimir, no fos cas que traumatitzéssim la canalla, pobreta. Pensaven canviar el món i han fracassat estrepitosament instal·lant l’educació en la permissivitat, la indisciplina i la mediocritat” (pàg. 125).

Sembla mentida que un país que ha tingut tans grans pedagogs -el mateix Josep Pallach ho era- tingui un sistema educatiu que ha acabat tant baix. Per això, malgrat algunes relliscades com suprimir la Setmana Blanca -els calendaris escolars haurien de ser intocables- ...

Continuar llegint...