12 de Gener del 2012

Quan rebrà Mas a Albert Bosch?

Em sembla increible que Artur Mas encara no hagi tingut temps de rebre Albert Bosch, l'únic català que ha arribat al Pol Sud. Ja sé que el president de la Generalitat deu tenir una agenda molt atapeïda, però si hagués estat el Barça -encara que fos per la Copa Catalunya- haguessin omplert la Plaça Sant Jaume i tothom al balcó.

Aquest dijous ha estat a Madrid, però si no ha tingut una visita secreta a la Moncloa el seu únic acte oficial era l'esmorzar d'Europa Press a les nou del matí i divendres té previst visitar l'empresa Pintados y Derivados S.L (Pinter) i l’Ajuntament de Barberà del Vallès. També ho he consultat via twitter amb els responsables de premsa de Palau, però per la seva resposta fa tota la pinta que no hi ha data prevista per motius que desconec.

Al capdavall, Albert Bosch -sobiranistes: no...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2012

L'esquerra i la immigració

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si...

Continuar llegint...

24 de Desembre del 2011

Jordi Llovet, al CCCB

Si jo hagués estat Salvador Esteve hagués nomenat Jordi Llovet director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) -el primer que hauria de fer el nou director és escur-çar-li el nom: és impronunciable-. I si jo hagués estat Alberto Fernández l'hi hagués donat el vist-i-plau a ulls clucs.

Reuneix tots els requisits per al càrrec: està lliure ara que s'ha prejubilat de la universitat, independència professional -no és un funcionari-intel·lectual que deia Arturo San Agustín aquest dissabte a El Mundo- i un currículum impecable de 34 planes que fins i tot es troba a google.

Potser no és de la corda de CiU. I encara menys de la del PP -escriu a El País, no a l'ABC ni a La Razón-, però tant me fa. De l'anomenat govern dels millors m'esperava que nomenés els millors independentment...

Continuar llegint...

05 de Desembre del 2011

I Tura?

Si el PSC vol tenir alguna opció a les eleccions del 2014 el millor que poden fer és deixar-se de romanços i posar Montserrat Tura com a cap de llista. L'exconsellera és l'única que pot enfrontar-se, a hores d'ara, amb un mínim de garanties a Artur Mas.

De moment, el curs 2010-2011 passarà a la història com l'annus horribilis del PSC després d'haver perdut tres eleccions successives, mantenir una direcció interina i convocar un congrés que no acaba d'arribar mai. El segon partit de Catalunya -i el primer partit de l'oposició- no es pot dirigir durant un any a base de cartes als militants.

Perquè es miri com es miri anar a un congrés amb quatre candidats -tot homes: què se n'ha fet de la famosa quota femenina?- és un lloable exercici de democràcia interna però demostra també una notable falta de lideratge. Pujol no va...

Continuar llegint...

23 de Novembre del 2011

La fatiga del sobiranisme

Salvador Cardús, amb el seu nas sociològic, s'ho devia veure venir perquè el passat 8 de novembre va publicar un article al diari Ara ("No sóc separatista i altres debats") en el que s'afanyava a afirmar que "no s'hi val comptar independentistes on i quan no toca" en al·lusió a les eleccions generals del 20N. El sociòleg demanava que "s'atreveixin a fer-nos la pregunta directa, que llavors ens podran comptar ben comptats".

De fet, els únics que han tocat de peus a terra amb el resultat  electoral -a més de Joan Ridao, tot i que ha arrodonit la xifra cap a dalt per raons òbvies- ha estat la CUP, que s'ha afanyat a reconèixer que "l’actual creixement sociològic de...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2011

Ein Glück, dass wir die Merkel haben

Im Grunde können wir von Glück reden, dass Deutschland die Schuld am Zweiten Weltkrieg trägt. Es ist wahr, dass der Konflikt mehr als 50 Millionen Tote verursacht hat. Doch seitdem haben wir nicht aufgehört, am germanischen Busen zu nuckeln. Sie waren Trottel, denn wahrscheinlich wären sie auch ohne irgendwelche Kriege zur Großmacht des Kontinents geworden. Früher wurden Kriege mit Heeren von Soldaten geführt, doch heute haben die multinationalen Unternehmen diese Rolle übernommen.



Das Schuldgefühl der Deutschen ist die Erklärung für ihre gesamte Außenpolitik seit 1945. Sehr gut beschreibt das zum Beispiel der holländische Journalist Ian Buruma in seinem Buch "Erbschaft der Schuld.  Vergangenheitsbewältigung in Deutschland und Japan" (Verlag Carl Hanser, 1994).



Die Japaner auf der anderen Seite der Weltkugel haben nicht so viele...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2011

Puyal, director de TV3

Ho vaig dir al twitter abans del pregó de la Mercè i ho vaig repetir després: Puyal seria un excel·lent director de TV3 o fins i tot de la CCMA. De fet, tinc una mica la sensació que aquest país li deu aquest reconeixement professional des que Carod va cremar el seu nom el 2003.

Llavors, en plena eufòria del govern d'esquerres -que beneits érem- Esquerra va pensar en ell i va filtar el seu nom a la premsa. Però com ja vaig explicar en un article anterior amb el tripartit els mitjans de comunicació també funcionaven per quotes.

Que consti que jo, al senyor Puyal, no el conec de res -llevat d'haver assistit juntament amb una trentena de periodistes a la presentació del llibre- i que ni me l'escolto a la ràdio per la senzilla raó que no m'agrada el futbol. Fins i tot...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2011

La Diada dels 'bollycaos'

Es miri com es miri aquesta va ser, sens dubte, una mala Diada. L'única cosa positiva és que el conseller d'Interior, Felip Puig, va blindar la zona de Rafael Casanova -el mèrit és de Joan Saura, al que se li va ocórrer la idea-. Almenys ens vam estalviar l'espectacle denigrant de veure el Govern del teu país escridassat per unes dotzenes de galifardeus.

Però el que més em va sorprendre va ser les esquifides delegacions dels sobiranistes: ERC, Solidaritat, Democràcia Catalana i Reagrupament. En el cas de Solidaritat vaig arribar a pensar que amb el centenar de persones que eren capaços de mobilitzar per la Diada tindran serioses dificultats per fer una campanya amb garanties el 2014 sense tenir Joan Laporta de ganxo electoral.

Reagrupament, en teoria, va descentralizar les celebracions però res a veure amb al capacitat de convoctòria de l'any passat quan van fer una...

Continuar llegint...

31 d'Agost del 2011

Qui la fa l'hauria de pagar

Una de les propostes estrella d'aquest estiu ha estat la del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, d'endurir el Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal. Duran proposava el passat 22 d'agost judicis ràpids perquè, en el cas que la víctima fos un turista, pugui assistir a la vista a més de tipificar com a delicte -i no com a falta- el furt, entre d'altres mesures.

Però llavors per què va pactar amb Zapatero una reforma ara fa un any que, en opinió del diputat del PPC Jorge Fernández, era "tímida, parcial i insuficient"?. El PP va proposar llavors el compliment efectiu de les penes en cas de robatoris amb violència o intimidació a domicilis particulars i augmentar de 4 a 7 anys la condemna per robatoris a locals comercials i de 5 a 8 per robatori a domicilis amb la família a dintre.

Posem per cas les diligencies de les que informaven els...

Continuar llegint...

25 d'Agost del 2011

Lluís Companys també es va sollevar

Una de les millors coses que ha fet la vicepresidenta Ortega -al cap i a la fi no n'ha fet tantes- és anunciar la reorientació del Memorial Democràtic. Espero que la reorientació no es quedi només en un simple canvi d'ubicació geogràfica -de Via Laietana 69 al castell de Montjuïc-, sinó també de continguts.

Certament cal reconèixer el mèrit del conseller Saura d'haver posat en l'agenda política la memòria històrica. Al capdavall, CiU no va aprovar la primera moció sobre les víctimes del franquisme fins el maig del 2002 com admet Santi Villa, cap de llista de CiU per Girona a les darreres eleccions, en el seu llibre “Elogi de la memòria”, Premi Octubre d'assaig el 2004.

Però la prova que tot el Memorial Democràtic estava esbiaixat ideològicament és que per dirigir-lo Saura va triar com a director...

Continuar llegint...