e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 d'Agost del 2008

La comèdia del finançament

En això del finançament tots fan comèdia. Per descomptat el principal responsable és el Govern espanyol, que ha tingut dos anys per a posar fil a l'agulla. Però el Govern de la Generalitat també ha badat. No he sentit durant aquest període cap paraula de recordatari de José Montilla a Zapatero. Ni al míting de l'Hospitalet, ni al de Badalona, ni al de Lleida. Al congrés del PSC va haver-hi aquella frase que passarà a la història de "José Luís, els socialistes t´estimem bé, però encara estimem més Catalunya" i ja està.

Al final, quan el temps se'ls hi ha tirat a sobre, Castells ha gosat alçar la veu. Però tampoc he sentit als socialistes catalans advertir que els 400 euros podien haver servit per al finançament. Els 1.200 milions d'euros -que han beneficiat quatre milions de catalans segons xifres del PSC-,...

Continuar llegint...

04 d'Agost del 2008

De Juana, a la presó

Estic a favor del diàleg amb ETA i crec en la rehabilitació dels presos, però Iñaki de Juana Chaos no hauria d'haver sortit de la presó. Almenys sense haver mostrat cap mostra de penediment i sense haver demanat perdó a les seves víctimes. També, per descomptat, haver pagat les corresponents indemnitzacions als familiars.

Cal recordar que De Juana va ser el capitost del comando Madrid d'ETA -el més sanguinari de tots: el de mitjans dels 80- amb 25 morts en la seva consciència. I, francament, un mort és un mort encara que sigui per la independència d'Euskadi, no fotem. Tant me fa que sigui un guàrdia civil, un polític o un periodista -que també n'hi ha hagut-. La vida humana no té preu.

De Juana és també el paio que va advertir el 1992 a un jutge de vigilància penitenciària que era "executable", el...

Continuar llegint...

30 de Juliol del 2008

El darrer servei de Jaume Sobrequés

Jaume Sobrequés i Callicó ha decidit prestar un darrer servei a la causa i acaba de publicar "Història de Catalunya" (Editorial Base). La meva confiança en l'historiador es limitada d'ença que el vaig veure un dia plujós aguantant el paraigues a Nuñez quan era directiu de Barça. També quan CiU el va fitxar de director del Museu d'Història. En agraïment, l'altre dia el vaig veure de convidat al congrés de Convergència, però en canvi no sé si va assistir al del PSC.

Tant se val, cal reconèixer el seu currículum com a historiador i que és un dels nostres principals experts en l'Edat Mitjana i els anys 30. També que té una visió romàntica de la història de Catalunya, però almenys no una memòria selectiva com el conseller Saura.

En el llibre, en efecte, recorda alguns dels nostres...

Continuar llegint...

27 de Juliol del 2008

La carnisseria del conseller Saura

Després de fer autocrítica sobre Stalin, tenia moltes esperances que Joan Saura comencés a tocar de peus a terra amb això de la memòria històrica, però dijous passat va manifestar que la batalla de l'Ebre va ser "la primera batalla europea de la democràcia contra el feixisme". El líder d'Iniciativa s'ha tornat militarista i tot.

Curiosament, per a xafar-li la guitarra, La Vanguardia publicava l'endemà una entrevista a un supervivent de la lleva del biberó: Eudald Vila i Soldevila, de 88 anys, que amb només 18 li va tocar combatre en aquesta "batalla contra el feixisme".

L'excombatent explicava amb pèls i senyals que allò era un desgavell, que dels 800 membres del seu batalló només en quedaven 350 una setmana...

Continuar llegint...

24 de Juliol del 2008

El catanyol de Montilla

Reconec que Pere Calders no és un dels meus autors de capçalera. Em passa com a Josep Pla, que em van obligar a llegir Contraban a l'escola i se'm va ennuegar durant anys. Sortosament, el temps posa cadascú al seu lloc i Pla és ara un dels meus autors venerats.

Amb Calders encara no he entrat en aquesta segona etapa perquè per culpa de les lectures obligatòries del batxillerat i perquè el conte no és un dels meus gèneres preferits. Però si el que diu Antoni Bassas a la introducció de la darrera guia editada per la Plataforma per la Llengua es veritat hi hauré de tornar aviat.

El periodista explica la seva experiència personal d'ajudar a una noia pakistanesa "a fer el resum d’uns contes de Pere Calders" i afirma que l'autor "és ideal: està ple de paraules genuïnes com 'colla' o 'amoïnar-se' i d’expressions com 'el...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2008

El maxipoder del PSC

José Luis Rodríguez Zapatero tenia raó aquest diumenge en la seva intervenció al congrés del PSC: "nunca como hasta ahora habíais tenido tantos concejales, tantos alcaldes, tantos diputados al Congreso, tantos senadores y la presidencia de la Generalitat. Enhorabuena".

José Montilla va aportar el seu granet de sorra al diagnòstic divendres passat en el seu informe de gestió quan va destacar que "el diferencial de diputats amb el PP a Catalunya -17 diputats- és el més important de totes les Comunitats Autònomes". Amb el resultat del 9-M a la mà, el líder socialista va aprofitar per a passar comptes també amb CiU: "el PSC ha estat la primera força política a 511 municipis, sobrepassant per primer cop la presència territorial de CiU. Aquests 511 pobles i ciutats superen de molt els 315 ens que varem ser majoritaris el...

Continuar llegint...

14 de Juliol del 2008

La carrera política de David Madí

Amb David Madí gairebé no hi estic mai d'acord. Trobo que de vegades va passat de voltes. Fins i tot que frega l'insult en les seves crítiques als rivals. Ho he escrit i li he dit també en persona. I s'ha guanyat de tant en tant un semàfor vermell a l'e-notícies, cosa gens difícil en aquest cas. L'última crítica va ser dimecres mateix -just abans del congrés de CDC- per la seva manera d'entendre el catalanisme.

Sóc dels que crec que el DVD i la signatura davant notari va contribuir a que Mas no arribés a president. I això que CiU ho tenia ben fàcil. N'hi havia prou amb un lema electoral que digués més o menys: "Tripartit o seny" amb les sigles de CiU a sota. Segurament va ésser una campanya massa agressiva per al tarannà...

Continuar llegint...

09 de Juliol del 2008

La casa gran del catalanisme

Finalment he aconseguit esbrinar que és això de la casa gran del catalanisme que impulsa Artur Mas. La casa gran és com el poblet d'Astèrix i Obèlix, que està rodejat de romans. Ho vaig començar a endevinar el dia que David Madí i Salvador Sostres van presentar Martorell el passat 31 de gener d'enguany, amb notable assistència de públic, el llibre del portaveu de CDC "Democràcia a sang freda".

Madí i Sostres s'hi desplaçar expressament-així ho van destacar durant l'acte- perquè és el feu electoral de Convergència i Unió al Baix Llobregat. A les darreres eleccions municipals, en efecte, el candidat de la federació nacionalista, Salvador Esteve, va aconseguir passar directament de l'oposició a la majoria absoluta. No cal dir que a aquest rècord difícilment igualable va contribuir també la seva...

Continuar llegint...

06 de Juliol del 2008

Rafael Casanova, un botifler?

He llegit amb veritable decepció "1714. La guerra de successió" (Pòrtic) de Joaquim Albareda i Joan Esculies. Malgrat la seva intenció didàctica de poc més de 130 planes -l'editorial té la benemèrita intenció de recuperar la nostra història- crec que no està a l'alçada de 'La guerra del francès" -a càrrec de Josep Fontana- ni de 'La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)" de Josep Termes i Arnau Cònsol; ambdós en la mateixa col·lecció.

El senyor Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) deu ser l'especialista oficial en la Guerra del 1714 perquè -a més de catedràtic d'història moderna en la políticament correcte Pompeu Fabra- té una amplíssima bibliografia sobre el tema: "Els catalans i Felip V" (1993), "Escrits polítics del segle XVIII" (1996), "La...

Continuar llegint...

01 de Juliol del 2008

El Carretero de Convergència

De cara al proper congrés de Convergència, tinc moltes esperances dipositades en Lluís Rovira, el conseller nacional de CDC, que proposa el divorci civilitzat amb Unió -en el cas que un divorci pugui ser civilitzat-. Carretero va començar igual, com un empestat a Esquerra, i ara Puigcercós fa de Carretero. Fins i tot es reuneix amb Mas o parla de governs amb CiU, cosa impensable només uns mesos enrere.

A diferència de Joan Carretero, Rovira no ha estat conseller de Governació, però també és dels pocs polítics que no s'aferren al càrrec. De fet, ja va dimitir de president de CDC a Salt (Gironès) per no haver de passar pel tràngol d'haver de fer campanya a favor de Duran. Em consta, d'altra banda, que tampoc viu de la política: mai ha tingut cap càrrec retribuït.

A més els seus arguments són impecables s'hi estigui o no...

Continuar llegint...