03 d'Octubre del 2008
Al final, el darrer ple del Parlament no va ser un debat de política general, sinó una veritable batalla mediàtica. El discurs de Montilla va ser tan fluix, el ple tan insubstancial, l'acord tan agafat pels pèls, que calia vendre de totes totes el titular, la foto, el tall de veu. Ja ho va dir la portaveu del PPC, Carina Mejías: "Felicitats, ja tenen la foto. Ja tenim la foto". "Vostès -va afegir- han muntat un espectacle per acabar en una proposta plena d’obvietats que sabem que no acabarà en res".
Certament, la sang no va arribar al riu, però el Govern va convocar una roda de premsa conjunta amb CiU, una compareixença de Castells, un off the record de Montilla i una nota de premsa del PSC. CiU tampoc no es va quedar enrere: Artur Mas va protagonitzar tres off the records -una xifra insòlita en un sol dia- i Francesc Homs un altre al grup parlamentari....
Continuar llegint...
01 d'Octubre del 2008
Estic amoïnat perquè, de totes les intervencions al debat de política general, la que més em va agradar va ser la de Daniel Sirera, del PPC. I això que, des de la tribuna, el vigilava Alícia Sánchez Camacho, que li farà el llit a les properes eleccions. No m'estranyaria que, amb aquesta perspectiva, Sirera acabés deixant la política i se n'anés a fer d'advocat. Sé també que la immensa majoria dels nostres lectors -que poden votar a l'
enquesta corresponent- no estaran d'acord amb una afirmació tan arriscada.
Cal aclarir, tanmateix, que sempre es més fàcil fer un discurs des de l'oposició que des del Govern i que Daniel Sirera -a diferència d'Albert Rivera- no va fer tanta demagògia amb la llengua. Fins i tot malgrat que, com a obedient militant del PP, va...
Continuar llegint...
30 de Setembre del 2008
José Montilla ha intentat fer de Jordi Pujol, però no se n'ha sortit del tot. Entre d'altres raons perquè de Pujol, per al bo i el dolent, només n'hi ha un. Fins i tot va emprar la mateixa tàctica: una minuciosa relació de xifres departament per departament. Però el debat de política general no hauria de ser un resum de l'obra de govern feta -l'anomenat
llistí telefònic-, sinó el programa de govern per a aquest període de sessions. El debat de política general no tanca el curs polític, sinó que l'enceta. I, en aquest sentit, va quedar curt.
En aquesta ocasió no va sortir el Sincrotró ni el Sagarra-Garrigues -ambdós feliçment en marxa- però sí els mossos i les pimes. Malament rai quan, en el ple més important de l'any, has de destacar com a traspassos els xiringuitos de la platja i l'embassament de la Llosa de...
Continuar llegint...
29 de Setembre del 2008
El divendres 19 de setembre, a tres quarts de vuit del vespre, el redactor en cap d'esports d'aquest diari, Vicenç Serrat, va venir amb una notícia de les grosses: els Boixos Nois feien una crida per anar a Montjuïc pel derbi i celebrar que "mai més, mai més tornaran a jugar a casa com a equip de Barcelona". "Volem acomiadar-los de la ciutat comtal -afegia el comunicat- com es mereixen" la qual cosa ja no pressagiava res de bo.
Vam fer el que cal en periodisme, sobretot en periodisme digital, quan tens una notícia confirmada i contrastada: publicar-ho immediatament. Fins i tot malgrat que molts dels nostres lectors -consellers, diputats, alts càrrecs, empresaris- començaven el cap de setmana i d'altres tenien ja el cap en la Festa de la Mercè.
A la vista del què ha passat, també devien estar de pont els comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè han tingut...
Continuar llegint...
28 de Setembre del 2008
El culebrot del finançament amenaça de convertir-se en un culebrot encara pitjor que el de l'Estatut. Fins ara pensava que amb l'Estatut ja ho havia vist tot. Hi va haver, en efecte, episodis memorables: el bus de l'Estatut, viatges a Madrid d'amagatotis, esmenes al Congrés després d'aprovar-lo aquí. Però amb el finançament tot just acaba de començar l'espectacle.
Divendres va haver-hi un nou capítol. Després de llançar-se els plats pel cap durant gairebé tot l'estiu, el tripartit i CiU van escenificar una reconciliació. Just cinc dies després que Castells, missing a les últimes setmanes, reaparegués per criticar "l'escalada lamentable" de CiU es tornaven a reunir.
La reunió amb prou feines va durar una hora, però els rivals es miraven de reüll. Després d'anunciar que hi hauria mut, però no...
Continuar llegint...
24 de Setembre del 2008
Enlluernat pels èxits del Santana i l'Orantes, el meu pare va intentar endebades que li agafés afició al tennis. No se'n va sortir mai. La meva constitució física -fins i tot el meu sistema nerviós- és més apte per a esports de resistència -com el periodisme- que no pas de precisió. Tenia veritables dificultats per calcular la potència necessària per a fer passar la pilota per damunt de la xarxa i, al mateix temps, que botés dintre del maleït terreny de joc. La meva especialitat era enviar-la als núvols.
Però era una època en que el tennis era un esport de senyors. Encara hi havia l'obligació d'anar blanc de cap a peus. Ara el tennis, ha degenerat. Si fa no fa com el golf, on també criden. Me'n vaig adonar, de cop i volta, el dia que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va regalar quatre capotes als membres de l'equip...
Continuar llegint...
22 de Setembre del 2008
Ho dic amb molta antelació. Quan encara falten dos anys, com a mínim, per a les eleccions al Parlament. Si Mas no és president el 2010, el seu successor natural a CiU és Duran. Sempre, clar, que Convergència vulgui. Cosa, d'altra banda, altament improbable. Fins ara, CDC sempre s'ha comportat com el germà gran de la federació.
Al cap i a la fí, el mateix president de CiU va anunciar al darrer congrés de Convergència que a la tercera va la vençuda. Que si perd, no es tornarà a presentar. Entre d'altres raons perquè ho estableixen els estatuts del partit la reforma dels quals ell mateix va promoure. I perquè, en la vida política, amb tres convocatòries n'hi ha prou per a saber si et volen o no. Com Mitterrand que va ser president a la tercera (1981-1995) després de dues derrotes anteriors (1965 i 1974).
Però si Mas no se'n surt a les properes...
Continuar llegint...
20 de Setembre del 2008
Després d'empassar-me d'una revolada "Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs" (L'Esfera dels Llibres, 2006), la biografia que va escriure Enric Vila del president màrtir, he arribat a la conclusió que Catalunya necessita més historiadors com ell. Vila gosa agafar un mite com Companys i desmuntar-lo de mica en mica sense pèls a la llengua. A més, conegudes les seves posicions sobiranistes, ningú el pot acusar de botifler o de submarí de Ciutadans.
L'elogi anterior no és una ensabonada, sinó el meu modest reconeixement als seus mèrits individuals. Que consti que Enric Vila em fa més por que una pedregada per alguna cosa dita o escrita. I encara recordo una entrevista seva a Catalunya Informació, del 12 de novembre del 2006, en el que ficava Companys i Hitler al mateix sac. "És un romàntic de l'època com el senyor Hitler, com el...
Continuar llegint...
16 de Setembre del 2008
Com més temps passa, més s'engrandeix la figura de Jordi Pujol. I això que encara és viu i gaudeix de bona salut. Però, en comparació amb la majoria dirigents actuals, és un polític de raça. Vist en perspectiva, estic segur que en aquesta afirmació coincidiran fins i tot els antipujolistes conspicus. I que consti que servidor ha estat sempre al mig: no he estat mai un admirador incondicional, però tampoc un detractor absolut.
A Jordi Pujol se li poden atribuir com a mínim dos errors: el Pacte del Majestic i l'última legislatura. Fins i tot, mirant més enrera, altres de menor rellevància com la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona per una revenja, l'Español del Año de l'ABC o el paper de CiU amb el gran incendi del 94 quan una comissió d'investigació va exonerar el Govern de tota responsabilitat....
Continuar llegint...
14 de Setembre del 2008
Malgrat el respecte professional que em mereix Lluís Foix, dimecres 3 de setembre, a les 9.40, em va deixar garratibat durant la seva intervenció a la tertúlia de TV3. L'insigne periodista es mostrava a favor d'haver reformat la Constitució abans que l'Estatut. Fins i tot justificava la seva opinió en paraules d'Amadeu Hurtado -ara que Quaderns Crema l'ha ressuscitat- segons les quals els catalans hem de ser "més intel·ligents que passionals".
A la tesi només s'hi va apuntar el director d'
El Mundo a Catalunya, Àlex Salmon, que va aprofitar per defensar el parer de Pedro J. Ramírez segons el qual l'Estatut modifica la Constitució. Salmon fins i tot va elogiar la "saviesa" del col·lega de tertúlia mentre Lluís Foix agraïa els compliments amb un somriure. Al seu costat, tant Gemma Calvet com Juan José López Burniol van emmudir.
...
Continuar llegint...
Rss