22 de Març del 2012

Un viatge en Rodalies

El millor anunci publicitari que he vist mai va ser a Andorra el Nadal del 2010 -a càrrec de l'Associació Andorrana d'Agències de Publicitat-: "No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu". De fet, és la conversió del famós imperatiu kantià en un simple eslogan.  No sé si el pla de valors que va anunciar el setembre de l'any passat el conseller Cleries servirà de res, però hauríem d'aplicar l'esmentat imperatiu kantià al peu de la lletra. Jo sempre dic que no hauríem de fer al carrer el que no fem al menjador de casa i m'ha costat més d'un disgust. L'espai públic hauria de ser sagrat.

Un viatge en tren, per exemple, és tota una odissea digna...

Continuar llegint...

14 de Març del 2012

La Teresa Pàmies i jo

La Teresa Pàmies no ho sap, però sempre que passava per la Plaça Bonanova me'n recordava d'ella. Dic passava perquè des que vaig tenir la sort que em van fer fora de la Universitat Internacional de Catalunya -si no tens carnet de l'Opus malament- hi passo poc. Ara els meus barris naturals, per raons professionals, són la Plaça Sant Jaume i al costat del zoològic.

Però sempre me la imaginava, amb 21 anyets, arrencant llambordes per aturar els franquistes que baixaven pel Tibidabo "amb el fusell a la mà, baioneta calada i el sol d'aquell fabulós matí de gener". Ho explica ella mateixa en un vell exemplar de Quan érem capitans -de l'Editorial Dopesa, premi Joan Estelrich el 1974- que guardo com una relíquia. "De la fugida de Barcelona el 26 de gener del 1939 no n'obidaré una mai una cosa: els ferits...

Continuar llegint...

07 de Març del 2012

En defensa de les Terres de l'Ebre

Si no han estat mai a Rasquera (Ribera d'Ebre) els hi recomano que hi vagin de visita encara que no s'hagin de fumar cap porro. És un poble acollidor, damunt d'un petit turó, a vint quilòmetres del Perelló -aquest tampoc se'l perdin- i a tocar de Miravet, que es va fer famós per aquella cimera de l'Estatut, però que també té un impressionant castell templer -rehabilitat a base de formigó per la Generalitat als anys 80- i probablement el darrer pas de barca que queda a tot Catalunya.

Rasquera -a la falda de la serra de Cardó: carretera amunt hi ha l'antic balneari- no només té ametlles, olives i cabres com fins i tot explicava el The Guardian en la seva edició del passat dia 4. També hi poden trobar uns pastissets per llepar-se els dits -habitualment jo els compro a la Pastisseria...

Continuar llegint...