31 de Gener del 2010

Felicitats, Vilaweb

En honor a la veritat, crec que va ser el diari dirigit per Vicent Partal, Vilaweb, el que dissabte passat va ser el primer en donar la notícia de la crisi a Reagrupament. No ho sé amb certesa perquè el seu director no m'ha contestat el correu electrònic que li vaig enviar l'endemà. Però nosaltres vam reaccionar com cal reaccionar en aquests casos: citant directament la font –encara que sigui competència- i fins i tot posant un enllaç a la notícia. Em trec el barret sempre que un periodista dóna una primícia i no seria a l’inrevès en aquest cas.

TV3 va fer-ho de manera vergonyosa: va donar la informació al Telenotícies vespre –deu ser la primera vegada que surt Reagruapment al Telenotícies- sense ni tan sols esmentar la font. El que havia de fer...

Continuar llegint...

28 de Gener del 2010

El suïcidi polític de Carod

Mai hagués imaginat que en una topada parlamentària entre Josep-Lluís Carod-Rovira i José Domingo hauria hagut d'acabar donant la raó a un exdirigent de Ciutadans. Però en el ple d'aquest dimecres, el diputat del Grup Mixt li va etzibar a Carod una veritat com un temple: "la política es algo más que una foto".

També que "no hace falta cruzar el Atlántico tantas veces ni pasear con tanta frecuencia por África" ni tampoc fer conferències a la Pedrera a càrrec d'Òmnium. "¿No cree que la acción exterior catalana ha carecido de eficacia y eficiencia y le ha faltado competencia?", li va preguntar.

Em sap greu dir-ho, però la resposta de Carod revela -a més dels seus coneixements filològics- la supèrbia del...

Continuar llegint...

24 de Gener del 2010

Els partits s'amaguen

El 15 de mars del 1968, just unes setmanes abans del famós Maig del 68, el periodista francès Pierre Viansson-Ponté va publicar un article a 'Le Monde' amb el titular "Quand la France s'ennuie …". "Ce qui caractérise actuellement notre vie publique, c'est l'ennui", explicava. I advertia més avall: "On ne construit rien sans enthousiasme". El terme francès "Ennui" el podem traduir al català per avorriment, però també fàstig, fins i tot fàstic. és a dir, desafecció.

Doncs bé: Catalunya està igual. Només cal veure l'enquesta del CEO de divendres passat sobre la valoració del Govern. La insatisfacció és tan elevada...

Continuar llegint...

17 de Gener del 2010

No a les vegueries

Una de les coses més assenyades que he llegit sobre les vegueries la va escriure el diputat de CiU Ramon Espadaler en un article a El País el 7 de novembre del 2008: "Catalunya no es pot permetre implantar les vegueries, per estatutàries que aquestes siguin, si no és a partir de la desaparició total i simultània de les Diputacions".

"La crisi que patim -afegia- exigeix, com mai, una gestió veritablement eficaç dels recursos públics. Pel cas que ens ocupa, la crisi hauria de ser raó més que suficient per impedir un desplegament a mitges de les Vegueries, de manera que s’acabessin sumant al ja prou tupid entramat administratiu integrat pels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i delegacions diverses dels Governs d’aquí i d’allà".

Tenia raó el també exconsller de Medi Ambient. Com explica Jordi Pujol al seu...

Continuar llegint...

10 de Gener del 2010

A favor de l'Ajuntament de Vic

El 31 d’agost de l'any passat vaig anar al meu ajuntament (Baix Llobregat) per preguntar què havia de fer per posar una instància. Davant meu, al taulell de servei d’atenció al públic, un nouvingut va preguntar que havia de fer per a empadronar-se: “contracte de lloguer i passaport”, li van contestar. Darrera meu, una altra persona també nouvinguda va preguntar el mateix. “Contracte de lloguer i passaport”, vaig tornar a sentir.

De seguida vaig pensar que, si en trenta segons, que és el que va durar la meva gestió, dues persones demanaven els requisits per empadronar-se quantes persones es deuen empadronar en un dia? un mes? un any?. I, per descomptat, hi ha o una incongruència o un buit legal: els ajuntaments empadronen immigrants sense papers que l'Estat considera il·legals. Però els ajuntaments no són també Estat?

A més de...

Continuar llegint...

04 de Gener del 2010

Perquè no votaria mai Laporta

Hi ha dues coses que cal demanar a un polític. La primera és que digui sempre la veritat i a l'assemblea de compromisaris del FC Barcelona celebrada el 20 d'agost del 2005 -me'n recordo perquè jo hi era- Joan Laporta va negar que Alejandro Echevarría hagués estat patró de la Fundació Francisco Franco. Com a la Bíblia, ho va fer en tres ocasions a preguntes dels socis després d'haver equiparat aquella assemblea al "Parlament del Barça". La frase és textual. Quina sang freda.

La segona és que no perdi els nervis i la seva trajectòria ha estat plena d'estirabots i incidents: quedar-se en calçotets a l'aeroport, barallar-se al carrer amb un exempleat del club, fer fora el conductor del vehicle oficial, l'estrany robatori del seu ordinador portàtil, espiar als seus propis directius -encara que ara es digui auditoria de seguretat- i dir-li...

Continuar llegint...

01 de Gener del 2010

Al final em faré sionista

A aquest pas em faré sionista com Pilar Rahola. Malgrat que, en el darrer intercanvi d'opinions entre Joan Ferran i ella, estic al mig. Però hi ha ja símptomes alarmants perquè tinc en cartera el llibre de Joan B. Culla "Israel. El somni i la tragèdia" (La Campana, 2004) sobre la construcció de l'estat jueu.

Però totes les notícies provinents darrerament del món musulmà fan posar els pèls de punta fins i tot a casa nostra:  "Un periodista saudí recibirá 60 latigazos por incitar al pecado" (El País, 25 d'octubre). "Marruecos prohíbe 'Le Monde' por unas viñetas...

Continuar llegint...