28 de Setembre del 2009

Toni Bolaño i e-notícies

Estic esperant amb candeletes saber com justificarà Toni Bolaño l'informe de periodistes que es va fer quan ell era el director de l'Oficina de Comunicació de Presidència. Encara que aquest dilluns ja ha fugit d'estudi a la tertúlia de Rac-1.

Si vol demanar disculpes -cosa improbable atès el perfil del personatge- o donar més explicacions encara li queda la columneta de La Razón perquè, en dimitir, Paco Marhuenda el va acollir a les seves planes. Li he llegit algun article i més aviat semblen un resum de premsa. Potser està dotat per a la comunicació política, però no per al periodisme d'opinió.

En plegar de Presidència va recuperar la...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2009

La politització de la Sindicatura de Comptes

Cada vegada que els partits parlen de la politització del Tribunal Constitucional em faig un tip de riure. Què no està polititzat el CAC?, el consell de govern de la Corpo? el Síndic de Greuges? la Sindicatura de Comptes? el Consell Consultiu? o  el Consell Econòmic i Social?.

El CAC està presidit per un exsecretari de Comunicació del Govern (Ramon Font); el consell de govern de la CCMA per un altra (Albert Sáez); de Síndic de Greuges tenim un exlíder d'Inicativa (Rafael Ribó), de cap de la Sindicatura un exeurodiputat del PSC (Joan...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2009

A favor de Carles Flo

L'altra dia llegia una crònica de Salvador Llopart que deia que Tom Ford havia debutat a Venècia amb una pel·lícula bella, però sense ànima. Doncs això: els diaris també han de tenir ànima. N'estic convençut malgrat la meva condició d'agnòstic recalcitrant.

Que consti que el director de l'Avui, Carles Flo i jo ens coneixem des de fa gairebé vint anys: des que estàvem taula per taula a l'antiga redacció de La Vanguardia al carrer Pelai, just al costat del que anomenàvem avinguda Godó: el gran passadís central que dividia per la meitat aquella immensa sala ara convertida en hotel. Ell estava a tancament -santa paciència la d'aguantar el Fèlix Pujol- i jo era un pelacanyes de la secció de política sota la fèrria...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2009

La regeneració de la societat civil

La societat civil catalana està podrida com la Fórmula 1. Com sempre no es pot generalitzar, però la confessió de Xavier Millet ha estat el cop definitiu. Amb el Palau de la Música ha passat com amb el Liceu: que al final han hagut de rescatar-lo les administracions. L'últim invent conegut de la societat civil ha estat Spanair, però crec que molts dels empresaris -a milió d'euros per cap- encara no han ni desemborsat els calés.

En efecte, això de la societat civil és un mite, fum, llegenda urbana. La societat civil només serveix per a fer-se la foto. Com el de l'Acord Nacional d'Immigració. Tant parlar de la regeneració de la classe política -de la qual en sóc un ferm partidari-, però un dia hauríem de parlar de la regeneració de la societat civil.  

Sempre són els mateixos. El rècord de...

Continuar llegint...

15 de Setembre del 2009

L'independentisme del seny

El millor d'Arenys de Munt és que va ser una festa: no es va cremar cap bandera espanyola. És veritat que l'autocar de la Falange va rebre una pedrada, però també que aquesta localitat del Maresme s'havien desplaçat fins i tot anti-sistemes de Cornellà. A més, l'alcalde ho va condemnar sense embuts en declaracions a e-notícies.

En un acte al Col·legi de Periodistes uns dies abans, Carles Mòra ja va fer una crida a que Catalunya "no es deixi portar per la disbauxa" perquè "als independentistes ens veuen com a disbauxats, que pixem fora de l'orinal i que diem moltes bajenades". Salvador Cot ho resumia a l'Avui amb aquestes paraules: "L'alcalde, Carles Móra, no ha comès un...

Continuar llegint...

09 de Setembre del 2009

Tura for president

Si Montserrat Tura es presentés per a presidenta de la Generalitat potser la votaria. Montilla em pot semblar un governant millor o pitjor -ni tant desastre com el pinta CiU ni tan bo com el ven el PSC-, però li falta un pèl de lideratge. En realitat li manca allò tan díficil de definir en política i alhora tan important: carisma.

En canvi, Montserrat Tura sempre m'ha semblat una consellera que els té ben posats encara que biològicament sigui impossible. De fet, al Departament de Justícia és una mena de cul de sac. El seu predecessor, Josep Maria Vallès, havia de ser l'home que dirigís la reforma de l'Estatut i també va acabar vigilant les presons. Ingrat destí.

Personalment també m'ha semblat una dirigent desaprofitada. Conec poc les intimitats del PSC, però al famós congrés de Sitges -el de les ganivetades- va sonar fins i...

Continuar llegint...

06 de Setembre del 2009

La primera errada de Ramon Mateu

Amb el que ens costa Catalunya Ràdio -25 milions d'euros de pressupost d'explotació a l'any- l'emissora de la Generalitat no només té l'obligació de lluitar pel lideratge, sinó gairebé l'obligació d'assolir-lo. Òbviament no a qualsevol preu, sinó amb programes de qualitat perquè també és una ràdio pública. Però estic segur que tots i cadascun dels professionals de l'emissora, inclosos els darrers fitxatges estrella, estan disposats a posar-hi el coll en aquesta nova etapa.

El nou director de Catalunya Ràdio -amb una llarga trajectòria d'altra banda- ha començat, doncs, amb mal peu en afirmar que no cal lluitar pel lideratge. Les seves declaracions de ...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2009

Ricky Rubio, el malcriat

No hi entenc un borrall de bàsquet -de fet no hi entenc de res: per això em vaig fer periodista- i he seguit tot el culebrot a través de la premsa inclòs l'e-notícies, clar. Però Ricky Rubio em sembla el típic nen malcriat. Potser és o serà un crack del bàsquet mundial, tot i que a punt de fer 19 anys -els fa el proper 21 d'octubre- no és pas un model de conducta.

Aquest estiu, en efecte, hi ha hagut dos culebrots: el de la la sentència del Constitucional i el del futur de l'exbase del Joventut del qual hem informat puntualment  als nostres lectors. Molt resumit, el de Ricky Rubio ha estat: el juny se'n va a la NBA, després els hi dona carbasses perquè esperava quedar segon i no passa de la cinquena plaça. Més tard es deixa estimar pel Madrid i finalment fitxa pel...

Continuar llegint...