26 d'Agost del 2009

El català de Guardans

El català dels mitjans de comunicació -especialment el dels mitjans de la CCMA- no pot ser com el català del carrer. Els mitjans públics han de ser capdavanters en la defensa d'un català de qualitat. Si no hagués estat per TV3 i per Catalunya Ràdio encara ara estaríem parlant segurament de bocadillu, habitual en el tardofranquisme, en comptes d'entrepà.

Però el català mediàtic continua farcit de barbarismes: les deu i mitja enfront dos quarts d'onze, menys mal per encara sort o tenir que en comptes d'haver de, entre molts d'altres exemples. El passat mes de juliol ja es va donar la circumstància que la presidenta del PP de Catalunya -fins i tot la presidenta del PP de Catalunya podríem dir en aquest cas- va corregir una periodista de TV3 -una excel·lent professional, d'altra banda- que va emprar "caceria" en comptes de...

Continuar llegint...

15 d'Agost del 2009

Quan l'Ebre era vida

Hi ha dues maneres d'acostar-se a l'Ebre: pe la via literària -Jesús Moncada, Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó, etc- o per la via acadèmica i llegir "Vivències ebrenques", la tesi doctoral que acaba de publicar Montserrat Boquera Margalef (L'Hospitalet de l'Infant, 1972) a Onada Edicions perquè darrera d'un gran escriptor hi ha sempre un gran editor.

Que consti que no tinc el gust de conèixer l'autora, però ha fet la tesi doctoral com cal fer una tesi doctoral d'aquesta mena: rastrejant minuciosament la premsa de l'època -dedueixo que gairebé amb vocació de rata de biblioteca atès l'elevat nombre de cites- i entrevistant in situ més d'una cinquantena de persones que aporten el seu testimoni sobre una època que ja no tornarà.

Per això ofereix una...

Continuar llegint...

11 d'Agost del 2009

Una societat civil de pa sucat amb oli

Encara recordo com Aznar  -i la resta de polítics- es rifava fer-se una foto amb Fèlix Millet al Palau de la Música. Ara és un empestat al que han fet fora de tot arreu i les administracions han pres el control de l'entitat. Això de la societat civil, si ha existit mai, fa figa.

Un dels mites de la Catalunya contemporània és, en efecte, la fortalesa de la societat civil, però sempre són els mateixos: l'esmentat Fèlix Millet portava més de trenta anys al capdavant del Palau -amb la taca de Renta Catalana inclosa-, tot un rècord al que no es va atrevir ni Jordi Pujol.

Josep Maria Alvárez porta sis mandats -ho poso també amb números per si hi ha cap dubte: 6- al front de la UGT, sindicat al que s'hi ha dedicat gairebé tota la seva vida professional llevat del seu pas per la Maquinista. Joan Coscubiela va ser líder de CCOO des del...

Continuar llegint...

02 d'Agost del 2009

Saura s'amaga darrera els bombers

Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.

Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El...

Continuar llegint...