28 de Juliol del 2009

La generació perduda

Dilluns a primera hora em vaig trobar per casualitat el periodista Francesc Arroyo, segurament el que més hi entén d'infraestructures en aquest país. A peu dret; en plena Plaça Catalunya, sota un sol de justícia; vam parlar del futur de la professió. A El País han prejubilat els companys Enric Company i Ferran Sales, entre d'altres.

En el cas d'Enric Company, que durant molts anys ha fet informació política, els lectors han sortit guanyant perquè s'ha destapat com un articulista esmolat i punyent. Encara recordo l'article que va escriure (1) sobre els desgavells urbanístics a la costa comparables als que feia Franco.

Ferran Sales va ser un dels millors periodistes de tribunals de Barcelona a la dècada dels 80 fins que va marxar...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2009

Qui va matar Divina Esteve?

Encara me'n recordo de les esqueles a La Vanguardia. L'aleshores delegada del Departament d'Indústria a Lleida va morir el 14 de juny del 2002, juntament amb set persones més, quan es va estimbar l'helicòpter en el que inspeccionaven les línies elèctriques de Fecsa-Endesa a la Pobla de Segur.

Havia fet carrera dins de Convergència: a més del seu càrrec oficial, era llicenciada en dret, professora de la Universitat de Lleida, membre de la direcció nacional i de la Federació de Lleida. També consellera nacional. A l'enterrament, hi va anar el presdient de la Generalitat, Jordi Pujol; l'aleshores conseller en cap, Artur Mas, i cinc consellers (Carme Laura Gil, Irene Rigau, Francesc Homs, Antoni Subirà i Josep Grau) a més del líder d'Unió , Josep Antoni Duran Lleida, entre d'altres.

A tall de...

Continuar llegint...

12 de Juliol del 2009

El suïcidi de la PDD

Ara que Casilda Güell ha publicat recenment un llibre sobre "L'eterna desunió dels catalans. L'oposició catalanista a Franco (1939-1959)(Editorial Base), la doctora en història per la London School of Economics (LSE) podria dedicar-se també a estudiar el suïcidi de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), només comparable al que està fent Esquerra arran de les seves últimes decisions.

La PDD esta malbarant el prestigi guanyat a pols amb la manifestació de l'1 de desembre del 2007 quan va omplir els carrers de Barcelona. Entre els assistents hi havia manifestants tan poc inclinats a manifestar-se com quatre expresidents: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Heribert Barrera o Joan Rigol. No cal dir que l'acte va ser un èxit encara que al PSC li va entrar per una orella i li va sortir per l'altra perquè després va obtenir els millors resultats electorals de la seva història en unes...

Continuar llegint...

05 de Juliol del 2009

El Trias Fargas de Jordi Amat

Cal agrair a Jordi Amat que -malgrat el vist-i-plau de la família i el premi Gaziel- hagi escrit una biografia en comptes d'una hagiografia. L'autor, en efecte, retrata Ramon Trias Fargas (1922-1989) sense estalviar-se els adjectius: "triomfador i vehement, elitista, ambiciós i sarcàstic, furibund, menejasecretàries i a vegades fins i tot colèric" (pàg 167), el descriu propens a "fanfarronejar" (pàg. 310) o admet la seva imatge "elitista i distant" (354).

Tampoc amaga el seu "declivi polític" (pàg. 357) ni els seus errors -com quan uns alumnes van detectar un error el seu 'La balanza de pagos interior' indigne d'un catedràtic (pàg.165). Segurament l'encerta també quan parla d'"estel solitari" (310) tot i que potser Trias era més un llop estepari -a l'estil de Herman Hesse- que un estel solitari. L'autor també deixa entreveure,...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

El tripartit subvenciona l'Opus

En tota la polèmica per la Llei d'Educació de Catalunya qui té més raó que un sant és Iniciativa encara que sigui un partit laic. Com pot ser que un govern autoanomenat d'esquerres aprovi una llei que permet subvencionar escoles religioses que separen nens i nenes per raons de sexe?.

A l'hora de la veritat, CiU sempre s'ha mostrat a favor dels sectors religiosos més conservadors: la Universitat Internacional de Catalunya, en mans de l'Opus, i l'Abat Oliba, dels propagandistes, van ser aprovades amb Jordi Pujol de president. En aquest darrer cas gairebé in extremis i amb les pressions de Miró i Ardèvol o Marta Ferrusola, fins i tot Miquel Roca i l'exconseller Francesc Homs. Ara els hi han tornat el favor a CiU, crec que han fet fora els darrers catalanistes que quedaven al centre.

Cal reconèixer, en tot cas, que Ernest Maragall ha volgut agafar el toro per les banyes i almenys...

Continuar llegint...