29 de Març del 2009

El futur de l'Avui

Ara que l'Avui busca el quart director en menys d'un any no sé per què no hi posen David González. David González, Lluís Bou i Marta Lasalas -l'he vista collant en persona Joan Saura- són dels periodistes que més hi entenen de política catalana. Sobretot des que Pere Martí va cometre l'error d'anar-se'n de cap de premsa del Carod i a Jordi Juan el van ascendir a director adjunt de La Vanguardia.

A mi David González sempre m'ha semblat un paio seriós. Té un avantatge respecte a altres representants del gremi -a més de la seva capacitat d'anàlisi- que és que no se sap ben bé de quin peu calça. Jo que tinc el sa costum de retallar diaris encara guardo el que va publicar el 10 de gener de l'any passat sobre les possibilitats de Rajoy -que augmenten a mesura que punxa Zapatero-, el del 29 de maig sobre la manca de cohesió del tripartit -"és...

Continuar llegint...

27 de Març del 2009

Jaume Bosch, conseller d'Interior

Si Joan Saura seguís el suggeriment de Joan Puigercós i plegués d'Interior, el nou conseller hauria de ser Jaume Bosch. Bosch és l'únic que hi entén a Iniciativa de seguretat pública. Al cap i a la fi, el portaveu d'ICV al Parlament es llicenciat en Dret, va estar dotze anys al capdavant de la regidoria corresponent a Sant Feliu de Llobregat, ha estat subdirector general de policies locals i ha publicat -en qualitat de coautor- Seguretat pública i policia autònoma, entre d'altres.

Francament, crec que en temes d'Interior entre Jaume Bosch i Joan Boada no hi ha color. Boada és la demostració fefaent que un bon diputat de l'oposició no és necessàriament un bon alt càrrec. Suposo que el propi Jaume Bosch devia veure-les venir perquè, el 2006, va...

Continuar llegint...

22 de Març del 2009

Els estirabots d'Oriol Pujol

No sé mai si Oriol Pujol ha arribat al càrrec per mèrits propis o pel cognom. Malgrat ser llicenciat en veterinària i màster per l'IESE segurament no hagués arribat tant lluny ni tan ràpid sense un cognom com el que té. De fet, ell mateix va reconèixer en una entrevista a La Vanguardia, el 15 de juliol del 2007, que conservo com una relíquia: "el cognom Pujol pesa, però a favor".

En deu anys, en efecte, ha fet una carrera meteòrica: de president de CDC a l'Eixample a portaveu de CiU al Parlament, el càrrec que més llueix després de Mas. Successivament ha estat director general d'Afers Interdepartamentals (1996-1999), regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1999-2000), secretari general d'una superconselleria com Treball, Indústria, Comerç i Turisme (2000-20003), diputat al Parlament (2003) i  finalment portaveu des del 2008.
...

Continuar llegint...

19 de Març del 2009

Garrotades a tort i a dret

Que consti que estic a favor dels desallotjaments. A la universitat s'hi va a estudiar. Una universitat pública no és un càmping ni un foc de camp. I Bolonya és l'última oportunitat que tenim de salvar el nostre sistema universitari. Però els pitjors presagis s'han acomplert amb els Mossos.

Per a ser mosso només cal el graduat escolar a la FP de primer grau. I el curs a l'Escola de Policia acaba gairebé amb un aprovat general. Massificació a banda perquè abans es feien promocions de 700 alumnes i ara arriben a 1.200. Hem copiat fil per randa el model policial espanyol amb l'única diferèncioa que un mosso cobra uns 500 euros més al mes que un madero.

Sospito, a més, que per a ser antiavalot tampoc cal passar cap test psicotècnic per a confirmar si el noi està capacitat per a repartir a tort i a dret. Només als antiavalatos dels Mossos poden...

Continuar llegint...

15 de Març del 2009

Carod fa l'indi

Algú li hauria de dir a Carod que ja n'hi ha prou. Del Govern, del partit o fins i tot algú dels seus col·laboradors més propers. Quan vaig rebre la foto amb la llança lliurada pel cap d'una tribú d'Equador vaig estar a punt de titular: Carod fa l'índi. Sortosament em vaig reprimir -cosa francament difícil en aquest cas- perquè un diari no és un acudit ni cal confondre la informació amb l'opinió.

Però Carod està a punt de fer allò que en política, segons Tarradellas, no s'hauria de fer mai: el ridícul. La llança en qüestió  deu ser el regal més car que hem rebut mai els catalans. Despeses de viatge a part, com a mínim un milió d'euros per a les llengües indígenes. Jo també estic a favor de la diversitat lingüística, però cal anar a Equador a promoure-la?. Encara recordo...

Continuar llegint...

08 de Març del 2009

El rei de les enquestes

Cada vegada que rebo un baròmetre del CEO de la Generalitat m'imagino al seu diretor, Gabriel Colomé, cuinant les preguntes com si fos Ferran Adrià o Santi Santamaria. No sé si, com a mínim, ha suspès la seva militància després del seu nomenament, però a mi em sona haver-lo vist en algun consell nacional del PSC o al darrer congrés del partit el passat mes de juliol. Només cal anar a la web del PSC, teclejar el seu nom al cercador i constatar que surten més de deu planes entre xerrades i actes al servei de la causa.

Després de l'Acord d'Entesa; el PSC, ERC i ICV es van...

Continuar llegint...

01 de Març del 2009

El castellà a TV3

Com a periodista estic a favor de fer servir el castellà a TV3 a les entrevistes en el cas que el convidat, de la resta de l'Estat, no entengui el català. Sortosament -ens agradi o no- som un país bilingüe amb tota la població que entén com a mínim el castellà. Tot i que de l'altra opció, que tothom entén el català, ja no n'estic tan segur. Tant de bo fóssim un país trilingüe.

Malgrat que alguns tenen una visió romàntica de la història el procés de castellanització de Catalunya no arrenca l'endemà de la derrota de 1714, sinó que ve lluny. Alfons IV, el Magnànim, (1396-1458) ja va rebre crítiques, a l'inici del seu regnat. per la utilització del castellà.

Entenc doncs que -a la darrera comissió de control de la CCMA-, Mònica Terribas, justifiqués l'ús del...

Continuar llegint...