26 de Febrer del 2009

El mossèn

Hi ha una cosa pitjor en periodisme que "fer dir a una persona una cosa que en realitat no ha dit" com ens acusava Antoni Bassas: matar el missatger. Que ho facin els polítics encara, però que ho faci un professional com ell és com una ganivetada per l'esquena. En fi, com el famós anunci del detergent: tothom pot comparar el que va dir a Òmnium -que consti que nosaltres titulàvem amb una pregunta- i el que ha dit ara a ComRàdio. Malgrat la negativa inicial no hi ha pas tanta diferència.

El més curiós és que després de defensar ComRàdio gairebé se'n desdiu perquè considera "bastant anòmal" tants mitjans públics alhora que reitera que els mitjans...

Continuar llegint...

22 de Febrer del 2009

La meteòrica carrera de Salvador Sedó

Amb tot el respecte per Salvador Sedó (Reus, 1969) la seva designació -el passat 31 de gener- com a candidat d'Unió per a les europees confirma que és un típic producte de partit. En el seu currículum no hi vegi cap màster, cap doctorat, cap viatge d'estudis a l'estranger. Ni tan sols, per cert, idiomes; imprescindibles per anar pel món.

Sospito que el gabinet de premsa d'Unió -sempre tan eficaç- va haver de recórrer a les dades escolars per a inflar el currículum perquè ens vam assabentar, de retruc, que va fer l'EGB a la Salle de Reus, el BUP a l'Institut Gaudí i el COU a l'Acadèmia Prat, ja a Barcelona. Pel que fa a estudis universitaris, una magra diplomatura en Enginyeria Tècnica Industrial. De sortir escollit serà segurament l'enginyer tècnic més ben pagat de tot l'Estat perquè crec que el sou d'eurodiputat frega els 13.000...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2009

ERC, és la menjadora

Diguem-ho sense embuts: Esquerra continua al Govern per la menjadora. Quants militants d'ERC depenen d'un sou públic entre consellers, alts càrrecs, càrrecs de confiança, empreses públiques, organismes autònoms, assessories, ambaixades i altres vicaries? Cent?, dos cents? tres cents?. Si no hi ha finançament no hi ha excusa. Potser encara tenen l'esperança que sigui un bon acord. Però després de tants ajornaments ni el mateix Joan Puigcercós deu posar la mà al foc pels resultats.

Després de la ruptura del primer tripartit als ja exconselles els van fer a corre-cuita vicescretaris generals per a cobrar almenys del partit, però no crec que les finances del carrer Calàbria aguantessin ara una tongada similar. Sense oblidar que llavors van continuar a la Generalitat molts directors generals a l'espera de les eleccions. Si fa no fa com passa també a l'Ajuntament...

Continuar llegint...

15 de Febrer del 2009

Mà dura amb els estudiants

El que han de fer els estudiants és estudiar. Tot el meu suport al president de la Generalitat, José Montilla, encara que sigui amb un cap de setmana de retard, després que divendres passat fos escridassat per quatre eixelebrats al campus de la UPF. Fins i tot encara que els polítics tinguin incloses les xiulades en el sou.

Una altra cosa és saber si la decisió de desallotjar els estudiants hores abans de la visita presidencial és del rector, Joan Josep Moreso; del conseller d'Interior, Joan Saura; o dels dos alhora, que és el més probable perquè l'un no hauria gosat actuar sense el vist-i-plau de l'altre. En aquest cas l'historial de relliscades del titular d'Interior no para de créixer.

Ara el que cal és desallotjar els estudiants de la resta de facultats okupades començant pel rectorat de la Universitat de Barcelona. El nou rector de la UB, Dídac...

Continuar llegint...

10 de Febrer del 2009

On són les línies vermelles d'ERC?

Al final haurem de fer el que va dir Xavier Sala i Martín als matins de TV3 el 28 de juilol de l'any passat: “Per fer complir l’Estatut s’hi hauria d’enviar els Mossos d’Esquadra en lloc de negociadors”. Quan ho va dir l'il·lustre economista vaig pensar que era una de les seves sortides, però malauradament els fets li estan donant la raó.

Tenim, en efecte una llei orgànica, aprovada pel Congrés i pel Senat, que estableix clarament que el finançament havia d'estar el passat 9 d'agost. D'això fa ara més de mig any. El Govern del PSOE ha anat allargant el termini: del 9 d'agost vam passar al 17 de novembre gràcies al pacte Saura-De la Vega i del 17 de novembre al 31 de desembre.

Per això, ahir, en la roda de premsa de Govern de cada dimarts, vaig posar un ...

Continuar llegint...

08 de Febrer del 2009

La Inquisició, contra Carles Sentís

Finalment, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius -amb cap mena de relació familar i sortosament tampoc professional amb el que signa aquest article- ha sortit al pas de les crítiques contra Carles Sentís. No sé si Ramon Barnils, en cas de viure, hagués signat un paper com aquest contra un home que ja té 98 anys.

Si hem de passar comptes perquè no passem comptes amb Juan Antonio Samaranch, que va ser un capitost del franquisme, però ens va dur els Jocs Olímpics?. O amb Fabià Estapé, que durant tants anys ha estat col·laborant a 'Els matins de Catalunya Ràdio' amb Antoni Bassas?.

Avel·lí Artís-Gener, que sí que va fer la guerra i hi va perdre un germà a diferència dels signants, es va mostrar més generós tot just acaba la II Guerra Mundial i quan enara era a l'exili. Explica a les seves...

Continuar llegint...

04 de Febrer del 2009

El 'rara avis' Jacinto Antón

El primer en donar la primícia va ser Llàtzer Moix a La Vanguardia el passat 11 de gener: el periodista d'El País Jacinto Antón està a punt de treure les seves cròniques periodístiques en format llibre (RBA). L'esdeveniment cultural està previst per a aquest mateix mes de febrer. Desconec encara la data exacta.

Amb Jacinto Antón em passa un estrany fenomen meteorològic: una força superior em fa retallar i guardar els seus articles com si fossin veritables obres d'art més properes a la literatura que no pas al periodisme. Aquesta conducta obsessiva compulsiva em passa amb molts pocs altres articulistes: Quim Monzó -el de l'entrepà de tonyina era antològic-, Gregorio Morán, Pilar Rahola, Manuel Trallero, etc., citats en aquest cas per estricte ordre alfabètic.

Vaig agafar l'hàbit ara fa dos anys davant la temença que un dia siguin...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2009

Ni parlar-ne dels Països Catalans

Em sap greu pel Felip Puig, però Duran i Lleida cada vegada hi toca més. Divendres passat, en la seva habitual carta setmanal als militants d'Unió -que és de lectura obligatòria- la clavava quan afirmava, després del fatídic pas de Zapatero per 59 segons que "no inspira ni credibilitat ni confiança per conduir el país cap a la recuperació econòmica", però que "la lluita pel poder a Caja Madrid és un bon exemple de la incapacitat del principal partit de l’oposició per presentar-se com a alternativa al govern".

El 12 de desembre també l'encertava després que el PSOE es rifés l'ultmàtum del PSC en matèria de finançament, aquell que havia de ser "improrrogable": "En el fons s’ha escrit el guió que el PSOE volia, i sincerament crec que el PSC ha caigut en un parany. El PSOE no podia...

Continuar llegint...