25 d'Octubre del 2009

Les troles de Nebrera

En política, com a la vida, s'enxampa abans un mentider que un coix. És el que li ha passat a Montserrat Nebrera. He perdut el compte del nombre de troles que ha dit des del seu fitxatge estrella a les últimes eleccions. La trajectòria de Nebrera al PP ha estat, en efecte, tan accelerada que al final ha sortit de pista perquè en política el que compte no és la velocitat sinó la resistència.

Els Nebrera són com els Maragall. Tothom sap que dels dos Maragall l'Ernest, el Tete, és l'intel·ligent. Fins i tot, si no recordo malament, ho reconeix el mateix expresident a les seves memòries. Doncs amb els Nebrera passa el mateix: l'intel·ligent és el marit, Constantí Pera, un advocat solvent que sap que a la seva dona l'enlluernen massa els flashos i els titulars.

La roda de premsa de comiat ja va ser al més genuí estil de la casa:...

Continuar llegint...

12 d'Octubre del 2009

Ascens i caiguda de Carod-Rovira

Em sap greu perquè jo ho vaig escriure el passat 15 de març i avui em repetiré, però encara no sé que ha fallat en Josep-Lluís Carod-Rovira. Sense arribar a president, hagués pogut deixar durant aquesta dècada una petjada en la política catalana similar a la que va deixar Pujol als anys 80 i 90. Ho tenia tot a favor: oratòria, preparació, cultura.

Per això la caiguda és encara més dura que l'ascens. No sé si falla el personatge -sempre que ho pregunto a algú, fins i fot a algú d'Esquerra, em responen que és qüestió de vanitat-, la bona vida o el personal que l'envolta. De debò que no ho sé. El pas de Carod pel Govern ha estat un veritable fiasco. Al primer tripartit, va durar dos mesos després d'anar-se'n a Perpinyà a fer de Mahatma Gandhi. I, al segon, el balanç encara ha esta decebedor. Ara ja...

Continuar llegint...

06 d'Octubre del 2009

Carretero, el nou Macià?

Encara no sé si Joan Carretero és el Francesc Macià del segle XXI o serà una flor d'estiu en la política catalana. Però de moment, per a fer un símil futbolístic, és com si haguessin arribat a la final de la Champions. O com si el Puigcerdà guanyés la Copa Catalunya. Cosa encara més difícil perquè es van retirar quan estava a tercera territorial.

Oriol Pi de Cabanyes recordava el passat 28 de setembre en un article a La Vanguardia que Francesc Macià va assolir una "victoria fulminante" amb un partit creat "apenas un mes antes de les elecciones". I si algú té cap dubte també pot...

Continuar llegint...