28 de Gener del 2009

La intocable Anna Balletbò

Al final la presència d'Anna Balletbò al programa 'La Noria' de Telecinco ha passat desapercebut perquè a la darrera comissió de control de la CCMA ni tan sols CiU va gosar cridar-li l'atenció. En absència de Joana Ortega, el seu substitut, Jordi Caminal, no va fer cap mena d'al·lusió. I això que havien presentat una preguntat i tot.

Però no sé que és més preocupant, si la participació d'Anna Balletbó en un programa de salsa rosa -la veritat és que ho feia molt bé en tot aquell guirigall- o el silenci de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. No he sentit dir res al president del consell de govern i superior jeràrquic, Albert Sáez, interessat no perdre una vicaria com aquesta que el que pugui fer Anna Ballatebò un dissabte a la nit en una cadena de la competència. Ni a Mònica Terribas, tan...

Continuar llegint...

25 de Gener del 2009

Els Mossos, a la picota

Manuel Trallero posava el dit a la llaga en l'entrada al seu bloc del passat dia 15: "¿Los mossos carecen de la formación necesaria? ¿El despliegue se hizo apresuradamente y faltan efectivos? ¿Nuestros policías ejercen malas prácticas? ¿Hasta cuando se podrá continuar hablando de “casos aislados” y se podrá empezar a hablar de prácticas generalizas?".

No jutjarem un col·lectiu de gairebé 15.000 funcionaris -14.150 per a ser exactes- per la conducta individual d'unes quantes ovelles negres, però en tres setmanes hi ha hagut tres sentències sobre abusos i maltractaments a detinguts. A més, la lectura d'aquestes sentències fa posar els pèls de punta sobre el que són capaços de fer aquests servidors de l'ordre en matèria de lesions i tracte degradant.

Amb...

Continuar llegint...

20 de Gener del 2009

Anglada, al Parlament

Tant de bo m'equivoqui, però la sorpresa de les properes eleccions al Parlament no serà aquest cop Ciutadans ni els meus amics de la Cori ni les CUP -que no s'acaben de decidir-, sinó l'ultradretà Josep Anglada. Hi ha un corrent subterrani a Catalunya que pensa que, després de rebre un milió de nouvinguts en menys de deu anys, ja n'hi ha prou d'immigrants. Ja no són fatxes, ni skins, ni tan sols xenòfobs, sinó obrers o classes mitjanes sacsejats per la crisi, el col·lapse de la sanitat o l'elevat nombre d'alumnes immigrants.

Ja ho va dir el president Montilla el pasat 19 de desembre durant la signatura del Pacte per la Immigració amb eufemismes: "Avui es fa difícil de justificar l’increment de la immigració, quan no podem atendre les necessitats de treball per a les persones que ja ara viuen a Catalunya, sigui d’on sigui que hagin vingut. Per sentit de la...

Continuar llegint...

18 de Gener del 2009

L'edat del tiet Cinto

Estic molt content que l'heroi del Hudson, Chelsey Sullenberger, de 58 anys, sigui un pilot d'aviació amb pinta més de jubilat que no pas de d'executiu agressiu. Si hagués estat un treballador de Telefònica, ara que la multinacional espanyola vol prejubilar als 48, no hagués pogut salvar les 155 persones que viatjaven a l'Airbus de US Airways.

I encara no sé si el doctor Dexeus 'han fer fora de la clínica que porta el seu nom per una jubilació forçosa o per un embolic empresarial, però és digne d'elogi que, als seus 73 anys, vulgui continuar treballant. Llevat de treballar en una cadena de muntatge, les jubilacions haurien de ser només voluntàries.

Perdonin que ara expliqui, per primer cop, una anècdota personal. Però temps enrere em vaig trobar el tiet Cinto, l'oncle més trempat que tinc. "Sóc el primer de la llista", em va etzibar...

Continuar llegint...

13 de Gener del 2009

La pistola de Saura

El conseller d'Interior, Joan Saura, és la demostració fefaent del Principi de Peter: aquell segons el qual tothom ascendeix fins al seu nivell d'incompetència. Saura ha arribat al sostre. No és el mateix dirigir gairebé 15.000 mossos que escampar avets sostenibles per tota Barcelona.

Un conseller d'Interior no pot anar a les manfiestacions i sobretot a una manifestació en la que s'ensenyen pistoles encara que siguin de joguina. Detall, per cert, que encara ningú ha pogut provar. Entre d'altres raons perquè el passat 9 de desembre va demanar al Govern espanyol la incorporació de ple dret dels Mossos d'Esquadra a l'Europol i Interpol.

Saura es vantava el mateix dia que "els Mossos d’Esquadra ja estan presents al Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista a Madrid i als Centres de Cooperació Policial i Duanera a la frontera amb França". També que...

Continuar llegint...

11 de Gener del 2009

Cuní, pro i contra

Si els catalans es divideixen entre els que que estan a favor de Josep Cuní i els que estan en contra, reconec sense embuts que estic en el primer grup. Potser sí que, com tothom, té defectes: sembla que s'escolti, parla més del compte a les tertúlies, pontifica tot sovint i no l'acaba d'encertar amb les corbates. Però ja se sap que, a Catalunya, les millores corbates són les de Duran i Lleida i Màrius Carol per aquest ordre. El llistó està, doncs, molt alt.

Tant se val perquè cal reconèixer que ha aconseguit aprovar l'única assignatura pendent que li quedava com a professional: la de la televisió -la de la televisió pública, que encara és més difícil- després d'haver fet la major part de la seva carrera a la ràdio. Si no recordo malament, Antoni Bassas li va fer involuntàriament el llit a Catalunya Ràdio fa...

Continuar llegint...

08 de Gener del 2009

El desaprofitat Gaspar Hernández

Òbviament, encara no he tingut ocasió de llegir El silenci, el llibre de Gaspar Hernàndez guanyador del darrer premi Josep Pla. Tampoc no sé si és realment un bon llibre o si el jurat s'ha apuntat a la moda d'autors mediàtics malgrat estar format per Baltasar Porcel, Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Àlex Susanna i Ester Pujol.

Però que vagi sobre el poder curatiu de les paraules és un bon esquer. Al cap i a la fi, en Gaspar Hernández és un lletraferit com ho demostra el fet que va batejar el seu programa de ràdio com els diaris de Pavese: "L'ofici de viure". O el fet que -juntament amb en Jordi Llavina, un altre lletraferit- presenti un programa de llibres des del 2004 a Comunicàlia digne de TV3. Del seu interès per la literatura n'ha deixat també pinzellades en els seus articles periodístics a El Periódico o El...

Continuar llegint...

02 de Gener del 2009

Els polítics sempre troben feina

El passat 23 de desembre va ser com una revelació. El País informava a les planes d'economia de la recol·locació d'Àngel Acebes i altres dirigents del PP en una filial de CajaMadrid en el marc dels intents d'Esperanza Aguirre de controlar aquesta entitat d'estalvis.

El mateix dia, a la secció de cultura de La Vanguardia, descobria que Enric Marín era un dels escollits -amb Vicenç Altaió al capdavant- per a intentar revifar el Centre d'Art Santa Mònica. Marín va ser Secretari de Comunicació del primer tripartit després del fugaç pas de Miquel Sellarès pel càrrec i, entre d'altres, va haver de fer front la crisis del Carmel. Aquella en la que Imma Mayol prohibia entrar les càmeres de TV3 a assemblees de veïns.

Segurament la informació era, el que en argot periodístic, s'entén per una pessebrada...

Continuar llegint...