29 de Juny del 2008

L'Elefant Blau votaria sí

No sóc soci del Barça, pero si ho fos votaria sí a la moció de censura. N'hi hauria prou per recordar alguns dels episodis més sucosos de l'època Laporta: des del cas Alejandro Echevarría a quedar-se en calçotets a l'Aeroport passant per la picabaralla amb un exempleat del club o veure tot un president del Barça assegut a la banqueta dels acusats encara que ho amagui la web del club.

Encara recordo haver sentit a Laporta dir, en l'assemblea de compromissaris del 2005, que allò era com "el Parlament del Barça" i tot seguit mentir, per segona vegada, sobre el seu cunyat franquista perquè en la del 2004 ja havia dit que no en sabia res de res. Als presidents del Barça, com als polítics, se'ls ha d'exigir que diguin sempre la veritat.

Però crec, de debò, que n'hi ha prou amb el balanç dels dos darrers anys de sequera per a votar...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2008

La Julio Pardo del PP de Catalunya

A mi Montserrat Nebrera em recorda Julio Pardo, aquell president de l'Espanyol que després d'haver estat escollit democràticament -crec que el primer en unes eleccions- gairebé enfonsa el club blanc-i-blau. Si en el cas de Carod i Puigcercós les diferències ideològiques són mínimes, en el cas de Sirera, Fernández i Nebrera encara ho són menys la qual cosa demostra que, en política, la química és encara més important que la ideologia.

Però, en el cas de Montserrat Nebrera, sota l'aparença del canvi o de la renovació, sembla que sigui només el poder pel poder. No se li coneix cap tasca com a militant de base i la seva actuació parlamentària ha estat més aviat discreta: l'última aportació va ser fer campana de la darrerra sessió de la comissió de Justícia i Interior perquè tenia una...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2008

La crisi de les Nacions Unides

El guardó de les Nacions Unides a Joan Saura és la prova fefaent que l'organització està en crisi. Ara caldria saber si el guardó és pel bus de l'Estatut o pel feng-shui. També si ha estat fruit de la gestió d'un lobby pagat per tots els catalans o simplement ha sonat la flauta.

De fet, Saura se n'ha endut una fotògraf oficial de la Generalitat i tot perquè quedi constància del moment històric. Potser servirà de consol que, entre els guardonats, hi ha institucions d'algunes democràcies tan consolidades com Aràbia Saudita o Tunis.

De moment , ha permès al conseller passar la revetlla de Sant Joan a Nova York amb fons públics. La primera etapa d'un llarg viatge transoceànic que el portarà també durant els propers dies a Equador i Xile. Al tripartit hi ha garrotades per viatjar. Mentre Montilla no ha passat de Marsella,...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2008

TV3 ha de recuperar Joel Joan

Com que Joel Joan em va recomanar un dia que li xupés la polla, no sóc gens sospitós de ser membre del seu cercle incondicional de fans. Però la seva educació personal no té res a veure amb la seva qualitat com a actor. Per això em permeto suggerir ara que el 300, aquest canal que no veu gairebé ningú, recupera Plats Bruts per als divendres a les deu del vespre, que TV3 li encarregui una nova sèrie per a intentar revifar la malmesa audiència de la cadena, que bona falta li fa.

Confesso que a més de David Güell, el meu personatge preferit era el Lopes (Jordi Sánchez) perquè, com servidor, era "apàtic, pessimista i hipocondríac", segons la descripció acurada de la nota de premsa. Però vodria agrair a tots els bons moments divertits que em van fer passar també Mònica Glaenzel (Emma), Anna M. Barbany (la...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

En defensa de Federico

En una cosa estic d'acord amb Federico Jiménez Losantos: ja li agradaria a Ràdio Estel tenir l'audiència de la Cope a Catalunya. Si la cadena de l'arquebisbat fos privada l'haguessin hagut de tancar perquè els números no surten per enlloc. Malgrat gaudir gairebé d'una dotzena d'emissores -fins i tot arriba a Andorra- només tenen 13.000 oïdors, segons les darreres dades de l'EGM.

El fet que arribi a tot el territori és un dels favors que li va fer Jordi Pujol a l'Església catalana quan va repartir freqüències a tort i a dret. L'altre favor va ser la cessió, mai aclarida del tot, de la històrica Rac-105 a la ràdio del grup Godó. Sense oblidar la tolerància amb City TV perquè van acceptar que hi hagués dues televisions privades -l'esmentada City i Flaix TV- malgrat que la Llei de Televisió Local només en permetia una de privada i una...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

La María San Gil d'Esquerra

El funeral polític de Xavier Vendrell ha estat tan ràpid que Esquerra ha semblat, per unes hores, més un partit monàrquic que no pas republicà per aquella dita segons la qual "el rei es mort, visca el rei". De totes les opinions que vaig llegir ahir, la que feia una defensa més aferrissada era la de del gurú de Convergència Salvador Sostres -nosaltres sempre citem, per cert-. Vendrell s'afegeix així a altres il·lustres defensats per l'articulista de l'Avui en les darreres setmanes com Joan Laporta i Federico Jiménez Losantos.

Les paraules d'elogi tant de Joan Pugicercós com de Joan Ridao han estat tan sentides que al final sembla, en efecte, que li han fet el llit entre tots plegats. A efectes freudians, el nou president d'Esquerra s'ha decidit a matar el pare, el fill o el que sigui Xavier Vendrell per a Joan Puigcercós. A Rac-1, va enllestir el traspàs amb...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2008

La Matagalls d'Esquerra

Encara ric ara quan Joan Ridao va afirmar solemnement, durant el seu discurs de dissabte, que "Esquerra es una urna de vidre transparent que no té res a amagar". Una autoritat mundial en la matèria com l'historiador Joan B. Culla, que fa tres dècades que no es perd un congrès, es va queixar que "només havia topat amb tantes traves en els dos congressos que ha celebrat Ciutadans", segons recollia El Periódico aquest diumenge.

I el company del mateix diari Toni Sust, al que li van encarregar la tasca titànica d'elaborar un reportatge de color gairebé sense poder passar de la porta, n'explicava una altra de grossa: "la vigilància era tanta que dos periodistes que van voler anar al lavabo a l'edifici en què se celebrava el congrés van haver de fer-ho escortats per un guàrdia de seguretat que els va explicar fins a quin punt arribava la tutela: 'tenim una...

Continuar llegint...

13 de Juny del 2008

Salvem Montjuïc

Fins ara, l'opinió més encertada que he llegit sobre el futur de Montjuïc ha estat la de l'historiador Gabriel Cardona que, diumenge passat, denunciava a El País que el castell "sufre una empecinada campañana de desprestigio, alimentada por el oportunismo y el desconocimiento".

Cardona signava l'article com a historiador malgrat la seva condició d'exmilitar, però aixo no invalida el seu parer sinó que el reforça perquè va ser membre o va estar proper a la UMD. A aclarir l'incert futur del castell hi ha contribuït també la periodista Blanca Cía amb un excel·lent reportatge a les planes del Quadern del mateix diari. Ja només només cal ara l'article definitiu de Jacinto Antón, veritable expert en la matèria.

A les crítiques sobre el desmantellament de Montjuïc s'hi ha afegit també, suposo que per altres...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2008

Els cadells de Xavier Trias

Els de la JNC s'han fet els valents i van boicotejar dijous passat el ple municipal del districte de les Corts per a demanar el traspàs de la caserna del Bruc. No recordo que l'organització juvenil de Convergència hagi fet mai una acció tan agosarada. Però interrompre un ple municipal d'un ajuntament democràtic -sobretot per una organització també democràtica- no és una acció política, sinó fer el numeret.

Crec que a la JNC se li han encomanat els mètodes de les JERC tot i que darrerament s'han moderat. Tant per tant, prefereixo la protesta de les joventuts d'Esquerra que, dimarts passat, es van mobilitzar a la Plaça Sant Jaume sense necessitat d'envair les dependències municipals. Clar que, en aquest cas, titllar al PSC i ICV d'"hipòcrites" -després d'haver-hi pactat tant l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat- tampoc cola.
...

Continuar llegint...

3709

2

10 de Juny del 2008

L'audiència de Catalunya Ràdio

Amb la confiança que em dóna no ser tertulià d'Antoni Bassas i sospito que no haver-me perdonat mai un article contra ell que em va colar Salvador Sostres el dia que s'estrenava a e-notícies, em pregunto si Catalunya Ràdio es pot permetre la seva marxa ara que hi ha tota mena de rumors. Potser sí que després de més de dotze anys i una vintena de premis no vol matinar més o necessita un canvi d'aires. Al capdavall ja ho deia ell en una recent entrevista a El Periódico que no es veia jubilant-se a les emissores de la Generalitat.

En contra seu juga el fet que en la darrera onada del 2008 s'ha quedat per sota, per primer cop, dels 400.000 en perdre'n 96.000 -un 23%- i passar de 405.000 a 309.000. I que deu sentir l'alè de Carles Francino, de la SER, al clatell amb 280.000 oïdors a Catalunya. Entre d'altres raons perquè alguns dels seus fidels -per exemple, la meva dona-...

Continuar llegint...