e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 d'Octubre del 2008

Sí, hi ha coses que ofenen

Ara que el conseller Saura s'ha sentit ofès pels 9.200 euros del conseller Benach a mi m'ha vingut a la memòria -a més del 30.000 de la decoració d'Interior i el fengshui- la recol·locació de l'excaldessa de Rubí, Núria Bonaventura, com a directora general de Medi Natural. A aquest flasback hi ha contribuït unes declaracions seves a TV3 de dilluns passat -amb el cognom errat- arran de les peripècies de l'òssa Hvala per la Val d'Aran. Per cert, sembla que en aquest cas qui hagués sortit de cacera haqués estat l'òssa en qüestió en comptes del caçador. Dit amb tot el respecte per la víctima perquè tampoc deu ser una experiència agradable ser atacat per una òssa.

Però, tornant a la direcció general de Medi Natural, cal recordar que Núria Bonaventura va perdre l'alcaldia de Rubí a les darreres...

Continuar llegint...

27 d'Octubre del 2008

El "jardiner" Ernest Benach

El president del Parlament no ho sap, però un dels motius pels quals Salvador Sostres va sortir volant d'aquest diari és perquè s'entestava a dir-li "jardiner" a Ernest Benach. Amb això sóc inflexible: al president del Parlament del teu país no se li pot dir "jardiner" per respecte institucional. Encara que el de jardiner, per cert, sigui un ofici molt més respectable que el de periodista. Si hi haguessin més jardiners al món hi hauria, segur, menys canvi climàtic.

Si les meves fonts no m'enreden -que acostumen a no enredar-me-, Salvador Sostres s'hauria casat aquest dissabte. De fet, ell mateix anunciava en un article a l'Avui el passat 3 de setembre -"Últim rampell de solter"- que després de vuit anys de viure-hi deixava el seu pis de solter. Confio, doncs, que el nou estatus civil influeixi positivament en el contingut dels seus articles en el futur. Pel que...

Continuar llegint...

24 d'Octubre del 2008

"Carrillo, al paredón"

Enric Juliana escrivia diumenge passat l'article més bo de tota La Vanguardia. I que consti que, a mi, Juliana no m'acaba de fer el pes. Li reconec el mèrit d'haver diagnosticat la síndrome del català emprenyat, però de vegades no l'entenc. Deu ser cosa meva, que no estic al seu nivell intel·lectual.

En canvi, hi ha una colla de gent per als quals la paraula de Juliana és com la paraula de Déu. Jordi Pujol inclòs malgrat que està l'altra banda ideològica. L'expresident li va presentar "La rectificación" -un llibre col·lectiu molt bo que va passar relativament desapercebut- i l'ha citat en públic i per escrit més d'un cop.

L'article només era superat -a la resta de la premsa- per l'entrevista exclusiva d'Ernest Alòs des de Frankfurt a Andrew Ylie, el Xacal, -l'autèntic, no el de la pel·lícula-: l'agent literari de...

Continuar llegint...

22 d'Octubre del 2008

Rafael Jorba, a l'Avui

Ja sé que no em faran cas, però el meu candidat per a dirigir el diari Avui és Rafael Jorba. Entre el candidat d'ERC (Toni Cruanyes) i el de CiU (Salvador Cot) -que tampoc vol dir que siguin necessàriament d'un o altre partit-, Rafael Jorba podria ser la tercera via. Suposo que a més estaria ben vist pel PSC, que el va proposar per al CAC, tot i que em consta que no és un periodista de carnet i que la seva professionalitat està per sobre de les seves idees.

Segurament el primer interessat en no moure's del Consell de l'Audiovisual de Catalunya és ell mateix, però experiència professional no li falta perquè ha passat per Mundo Diario el 1975, El Periódico, El País, TVE-Catalunya i La Vanguardia. De fet, dels deu membres del CAC és l'únic -juntament amb Fernando Rodríguez Madero- que té més currículum periodístic que no pas...

Continuar llegint...

19 d'Octubre del 2008

L'assassinat de Barack Obama

Divendres passat, a la tertúlia de Ràdio 4, no vaig poder més i vaig plantejar una pregunta a boca de canó a Núria Ribó, que s'ha passat un munt d'anys de corresponsal a Nova York: "Obama pot ser assassinat?". Recuperada de l'ensurt, la periodista va explicar que reunia alguns dels requisits imprescindibles per al magnicidi: "afroamericà" i que els EUA és un país "molt odiat en bona part del món". Fins i tot va dir una frase per a la fonoteca: "no hi ha ningú que pugui parar algú si té voluntat de morir".

L'experiodista de TVE pensava, doncs, més en el terrorisme islàmic que no pas en l'autòcton. En canvi, a mi em va venir al cap algun il·luminat de l'Amèrica profunda com Timothy McVeigh (1968-2001), aquell que després de passar uns anys a l'Exèrcit nordamericà va cometre...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2008

Descansi en pau Lluís Companys

Amb Pilar Rahola em passa una cosa ben curiosa. Sempre que em ronda pel cap un tema per a escriure un article va i me'l trepitja. Ja em va passar amb el de la bata i el de la foto. I aquest dimecres amb el que tenia fet a mitges sobre Lluís Companys. Davant el panorama tenia dues opcions: esborrar-lo o enllestir-lo.

Si m'he decidit a acabar-lo és perquè comparteixo la seva indignació personal en veure com els nostres polítics es barrallen damunt la tomba del president màrtir. Fins i tot malgrat que no sigui una de les meves figures històriques de referència.Companys està ple de llums i ombres, però al cap i a la fi el van executar per ser president de Catalunya.

No podríem deixar Lluís Companys descansar en pau?. Com diu Manuel Trallero a la nostra tertúlia -en castellà en protesta pel veto de TV3-: "Els morts cal deixar-los descansar en aquest punyetero...

Continuar llegint...

09 d'Octubre del 2008

El fracàs de les facultats de periodisme

Miquel Roca Junyent -en un llibre excel·lent "Sí, advocat" (Columna, 2007)- es queixa que de les facultats de dret surten llicenciats en dret, però no necessàriament advocats. Roca denuncia, en efecte, la distància que hi ha entre la universitat i el mercat laboral. "Siguem sincers: molts dels nostres joves llicenciats no saben escriure" afirma amb la mateixa claredat com quan era portaveu de Minoria Catalana a Madrid.

Tal i com està la universitat, el diagnòstic de Miquel Roca i Junyent deu ser extensible gairebé a totes les carreres. Llevat de medicina i les enginyeries, la nostra universitat està plena de teòrics que no s'han guanyat mai les garrofes al món exterior. Suposo que el diagnòstic es pot aplicar fins i tot a Empresarials: un bon professor d'economia no vol dir per força un bon empresari. I encara menys en els temps que corren.

Però...

Continuar llegint...

05 d'Octubre del 2008

El millor periodista de Barcelona

Les joves generacions de periodistes ja no deuen saber ni qui és, perquè aquest ofici és tan cruel que, quan deixes d'escriure, no se'n recorda de tu ni Déu. Ho dic per experiència pròpia. Però en Domingo Marchena ha estat un dels millors periodistes de successos dels anys 80 i 90 de Barcelona. Quan dic "un dels millors periodistes de successos" vol dir un dels millors periodistes de Barcelona perquè aquest ofici s'aprèn al carrer.

En efecte, el periodisme -com la vida- es mama als jutjats, a les comissàries, a les cantonades. I el periodisme de successos es una veritable facultat de periodisme. Només cal llegir el mestre José Martí Gómez, encara que ara estigui oficialment jubilat. Les universitats són tan teòriques que aquest ofici tan sols es pot aprendre al carrer.

Sense desmerèixer els companys que es dediquen al...

Continuar llegint...

03 d'Octubre del 2008

L'off the record de Montilla

Al final, el darrer ple del Parlament no va ser un debat de política general, sinó una veritable batalla mediàtica. El discurs de Montilla va ser tan fluix, el ple tan insubstancial, l'acord tan agafat pels pèls, que calia vendre de totes totes el titular, la foto, el tall de veu. Ja ho va dir la portaveu del PPC, Carina Mejías: "Felicitats, ja tenen la foto. Ja tenim la foto". "Vostès -va afegir- han muntat un espectacle per acabar en una proposta plena d’obvietats que sabem que no acabarà en res".

Certament, la sang no va arribar al riu, però el Govern va convocar una roda de premsa conjunta amb CiU, una compareixença de Castells, un off the record de Montilla i una nota de premsa del PSC. CiU tampoc no es va quedar enrere: Artur Mas va protagonitzar tres off the records -una xifra insòlita en un sol dia- i Francesc Homs un altre al grup parlamentari....

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2008

Sirera va guanyar al debat

Estic amoïnat perquè, de totes les intervencions al debat de política general, la que més em va agradar va ser la de Daniel Sirera, del PPC. I això que, des de la tribuna, el vigilava Alícia Sánchez Camacho, que li farà el llit a les properes eleccions. No m'estranyaria que, amb aquesta perspectiva, Sirera acabés deixant la política i se n'anés a fer d'advocat. Sé també que la immensa majoria dels nostres lectors -que poden votar a l'enquesta corresponent- no estaran d'acord amb una afirmació tan arriscada.

Cal aclarir, tanmateix, que sempre es més fàcil fer un discurs des de l'oposició que des del Govern i que Daniel Sirera -a diferència d'Albert Rivera- no va fer tanta demagògia amb la llengua. Fins i tot malgrat que, com a obedient militant del PP, va...

Continuar llegint...