01 de Juny del 2012

No tota la culpa és de Madrid

Segurament el meu col·lega Quico Sallés no hi estarà d'acord, però en la meva opinió la millor crònica parlamentària de Josep Pla és la del 14 d'octubre del 1935. "Ha fet la seva aparició a Madrid -i a Barcelona deu haver estat igual- l'estrateg de cafè, el gran estrateg de cafè el qual no havíem vist des de la guerra europea", afirmava aleshores.

"Es conserva bo i animat -afegia- i els marbres de les taules dels establiments comencen de poblar-se dels seus dibuixos, signes de fletxes estratègiques. Dóna gust de sentir-lo. Us fa el croquis d'una batalla, us dibuixa una acció de seguretat retrospectiva i obscura, us canta el que passarà amb una seguretat que fa entendrir" (1).

Pla parlava de la guerra d'Abissínia, però podríem aplicar-ho perfectament al pacte fiscal. Som un país sense estratègia....

Continuar llegint...

22 de Març del 2012

Un viatge en Rodalies

El millor anunci publicitari que he vist mai va ser a Andorra el Nadal del 2010 -a càrrec de l'Associació Andorrana d'Agències de Publicitat-: "No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu". De fet, és la conversió del famós imperatiu kantià en un simple eslogan.  No sé si el pla de valors que va anunciar el setembre de l'any passat el conseller Cleries servirà de res, però hauríem d'aplicar l'esmentat imperatiu kantià al peu de la lletra. Jo sempre dic que no hauríem de fer al carrer el que no fem al menjador de casa i m'ha costat més d'un disgust. L'espai públic hauria de ser sagrat.

Un viatge en tren, per exemple, és tota una odissea digna...

Continuar llegint...

14 de Març del 2012

La Teresa Pàmies i jo

La Teresa Pàmies no ho sap, però sempre que passava per la Plaça Bonanova me'n recordava d'ella. Dic passava perquè des que vaig tenir la sort que em van fer fora de la Universitat Internacional de Catalunya -si no tens carnet de l'Opus malament- hi passo poc. Ara els meus barris naturals, per raons professionals, són la Plaça Sant Jaume i al costat del zoològic.

Però sempre me la imaginava, amb 21 anyets, arrencant llambordes per aturar els franquistes que baixaven pel Tibidabo "amb el fusell a la mà, baioneta calada i el sol d'aquell fabulós matí de gener". Ho explica ella mateixa en un vell exemplar de Quan érem capitans -de l'Editorial Dopesa, premi Joan Estelrich el 1974- que guardo com una relíquia. "De la fugida de Barcelona el 26 de gener del 1939 no n'obidaré una mai una cosa: els ferits...

Continuar llegint...

07 de Març del 2012

En defensa de les Terres de l'Ebre

Si no han estat mai a Rasquera (Ribera d'Ebre) els hi recomano que hi vagin de visita encara que no s'hagin de fumar cap porro. És un poble acollidor, damunt d'un petit turó, a vint quilòmetres del Perelló -aquest tampoc se'l perdin- i a tocar de Miravet, que es va fer famós per aquella cimera de l'Estatut, però que també té un impressionant castell templer -rehabilitat a base de formigó per la Generalitat als anys 80- i probablement el darrer pas de barca que queda a tot Catalunya.

Rasquera -a la falda de la serra de Cardó: carretera amunt hi ha l'antic balneari- no només té ametlles, olives i cabres com fins i tot explicava el The Guardian en la seva edició del passat dia 4. També hi poden trobar uns pastissets per llepar-se els dits -habitualment jo els compro a la Pastisseria...

Continuar llegint...

27 de Febrer del 2012

Les memòries de Jaime Arias

Sam Abrams va dir divendres passat una veritat com una casa: "una literatura no pot ser completa sense literatura memorialística". El conegut crític nordamericà -ja m'agradaria a mi dominar l'anglès com ell domina el català- ho va dir durant la presentació de l'11è volum de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila -dedicat a Francesc Pujols- en un acte gairebé en la intimitat a la Torre de les Hores de Martorell. Estem de sort: dos llibres en un (Geografia espiritual de Catalunya i Francesc Pujol per ell mateix).

Per això, a la vigília, quan em vaig trobar per casualitat Jaime Arias (Barcelona, 1922) a la Llibreria Jaimes de Passeig de Gràcia abans de la presentació de les memòries de Jordi...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2012

Els nostres fills de puta

D'entrada, voldria deixar ben clar que el president sirià Baixar al-Assad em sembla un veritable fill de puta -ja em perdonaran l'expressió tractant-se d'un cap d'estat, encara que sigui d'un règim dictatorial- que està massacrant el seu poble. Com altres dirigents de la regió -aquí incloc el rei del Marroc, Mohamed V- va succeir al seu pare amb esperances de liberalització. Ḥāfiz al-Assad va estar 29 anys al poder. El fill, de moment, en porta dotze. Els darrers mesos a sang i fetge.

Però en matèria de relacions internacionals hi ha una frase que s'ha fet famosa: "potser és un fill de puta, però és el nostre fill de puta". No sabria dir, amb certesa, si la frase la va dir Franklin Delano Roosevelt respecte a Anastasio Somoza pare -el fill també déu n'hi do- o Henry Kissinger respecte a Pinochet perquè se li ha atribuït a ambdós...

Continuar llegint...

15 de Febrer del 2012

El CCN o el suflé sobiranista

El passat 9 de febrer vaig quedar astorat: vaig rebre una nota de premsa del Cercle Català de Negocis que afirmava textualment: "El CCN replica Pujol que Catalunya no es pot esperar un any per decidir el seu futur" després que l'expresident assegurés en un editorial del seu centre d'estudis del dia anterior que apostava per la independència en cas de no assolir-se el pacte fiscal.

D'entrada vaig pensar: però qui són aquests per "replicar" l'expresiden Pujol? Què han fet ells pel país?. Fins i tot vaig estar a punt d'enviar el comunicat directament a la paperera del Mac, però finalment ho vam publicar perquè som un diari plural.

Espero que no es pensin que si defenso ara Pujol és...

Continuar llegint...

07 de Febrer del 2012

En defensa d'Isabel Galí i Pepe Garriga

El Pepe Garriga i la Isabel Galí no ho saben, però sóc un fan seu. En bona part he seguit la Primavera Àrab -al Marroc, però també a Tunísia, a Líbia, a Egipte- a través de les cròniques del corresponsal de TV3 a Rabat. També altres esdeveniments com els ostatges al Sàhara o la mort de Gaddafi.
 
Isabel Galí, per la seva banda, ha estat al peu del canó sempre que ha calgut informar del càncer d’Hugo Chávez, de la tragèdia dels miners a Xile, del terratrèmol d’Haití o de les eleccions a un munt de països de la zona: Brasil, l’Argentina, Nicaragua, Equador, Colòmbia o Perú.

El darrer cap de setmana, la corresponsal de TV3 a Amèricia llatina explicava la transformació urbanística de Rio arran dels Jocs Olímpics amb la mateixa professionalitat que la...

Continuar llegint...

27 de Gener del 2012

Spanair o la burgesia catalana

Encara espero equivocar-me, però tinc la sensació que Spanair no té futur des de l'endemà mateix de la seva compra: aquell dia El País (31 de gener del 2009) obria la seva secció de Catalunya amb el titular "Spanair pasa a manos catalanas" amb una foto dels promotors de la iniciativa.

Hi havia més polítics (Xavier Trias, Jordi Portabella, Jordi William Carnes, etc) i patums de la mal anomenada societat civil (Miquel Valls, Josep González, etc ) que empresaris pròpiament dits. Jo no em dedico a la informació econòmica però l'únic que vaig reconèixer -a la quarta fila-, era Carles Tusquest, de Fibanc.

La segona és quan vam descobrir -i publicar- que Ferran Soriano tenia un sou de 300.000 euros a l'any. No dubto que en altres...

Continuar llegint...

16 de Gener del 2012

La credibilitat d'El País

El passat 3 de gener em vaig quedar de pedra: El País publicava una història personal esfereïdora. La d'un veí de Tarragona, Felipe Rivas, de 64 anys, que el 19 de desembre va patir un infart de miocarid i va haver de desplaçar-se a Bellvitge, a Barcelona, perquè a l'hospital Joan XXIII d'aquesta ciutat no el van voler atendre perquè mitja hora abans de tancar la unitat coronària.

La informació anava encapçalada per un titular dels que posa els pèls de punta: "Los recortes en la sanidad pública han puesto en peligro mi vida. Un hospital no atendió, por horarios, a un paciente que sufría un infarto". Vam estar a punt recollir-o a l'e-notícies com fem amb moltes informacions d'interès vinguin d'on vinguin. Devem ser l'únic diari de Catalunya que sempre cita....

Continuar llegint...